El 2012 l'escriptor nord-americà d'origen nigerià Teju Cole va publicar un article a la revista The Atlantic de Boston on va fer servir, per primera vegada, l'expressió "complex industrial de salvador blanc".

L'escriptora i activista antiracista i afrofeminista Desirée Bela-Lobedde sap que aquesta conducta és herència de la colonització i de les missions evangelitzadores:

"És molt habitual en les persones del nord global quan viatgen a territoris del sud global: l'Àfrica, l'Índia, Sud-amèrica. Aquest comportament implica creure que se sap millor que la gent del territori el que necessita aquell territori per desenvolupar-se".

La influència del cinema i les xarxes

Normalment aquestes actituds, que poden tenir bona intenció, estan carregades de paternalisme i perpetuen el racisme i el classisme. El cinema, els mitjans i les xarxes socials han servit per mantenir i amplificar aquesta pràctica.

Desirée Bela-Lobedde posa els exemples de pel·lícules com "Criadas y señoras" de Tate Taylor, "Green Book" de Peter Farrelly o "El Gran Torino" de Clint Eastwood:

"En aquestes pel·lícules els col·lectius minoritzats no tenim agència, no tenim capacitat, fins que ve algú que pertany a un col·lectiu més privilegiat i es posa al capdavant de tot com si li anés la vida. Sempre hi ha aquesta narrativa, la persona blanca és la persona bona, la que acaba ocupant aquella posició heroica i salvadora".

A les xarxes socials tots hem vist influencers i famosos visitant orfenats a l'Àfrica, envoltats de nens negres, com si fossin una peça d'atrezzo.

Les experiències de Daniel Illescas, Dulceida, Arturo Valls o Paz Padilla en països africans es van fer virals. Una estratègia basada en l'apel·lació a les emocions que es va traduir en milers de "m'agrada" a Instagram.

Desirée Bela-Lobedde coneix aquesta dinàmica i assegura que sempre se segueix un mateix patró:

"La persona blanca al centre, envoltada de carones negres i els comentaris sempre són: 'qué maravilla', 'me lo comía', 'me los llevava todos a casa'... per aquesta sensació que són objectes, perquè és el que les persones negres hem estat durant molts segles de la història. Les persones negres eren propietat de les persones blanques. T'imagines que la gent vingués a Barcelona a visitar orfenats?"

Laura Rubio és tècnica de serveis i responsable del grup d'entitats de voluntariat internacional de Lafede.cat:

"Els influencers tenen impacte i tenen un impacte negatiu. Afavoreixen i multipliquen aquesta visió del salvador blanc i que nosaltres, blancs i rics, podem anar a un país empobrit i els canviem la vida".

"Volunturisme"

La pandèmia ha obligat a aturar la majoria de viatges internacionals. I el turisme de voluntariat se n'ha ressentit. Moltes vegades l'organització d'aquests tipus de viatges també peca dels mateixos mals.

Tot i que hi ha entitats que sí que ho fan bé, n'hi ha d'altres que obliden completament les comunitats locals i es fixen només en les necessitats dels que hi van a col·laborar. Laura Rubio defineix el "volunturisme" en aquests termes:

"El 'volunturisme' és fer turisme a un país empobrit per col·laborar en la construcció d'un orfenat o d'un pou perpetuant la idea que els rics salven o ajuden els pobres".

Segons dades facilitades per Lafede.cat, abans del coronavirus aquest tipus de turisme movia uns 10 milions de persones al món i tenia un impacte econòmic de gairebé 1.500 milions d'euros.

Francesc Mateu va ser director d'Oxfam Intermón a Catalunya durant 30 anys:

"El problema és quan et planteges Àfrica o Port Aventura? Aquest estiu què faig? Parlem d'una experiència que no és fruit d'una inclinació vital sinó que és una experiència més. Si considero que els altres són una atracció no hi ha igualtat, ni respecte, ni el sentit del coneixement mutu"

Per combatre aquests patrons cal formació i responsabilitat:

"Rebo bastantes trucades cap als mesos de maig i juny de pares que em diuen: 'Escolta, el meu fill vol marxar amb aquesta entitat'. I jo els pregunto: 'El teu fill des de quan porta preparant-se?' I em diuen: 'Una setmana'".

Mateu afegeix:

"Així no anem bé. Si volem tenir una experiència i anar a conèixer gent diferent s'ha de fer un treball previ. Conèixer l'organització, els seus valors i després, quan tornis, preguntar-te què faràs amb tot allò que has viscut".

Per Desirée Bela-Lobedde és important buscar testimonis de gent que hagi tingut aquestes experiències més enllà de "hi vaig anar i em va canviar la vida":

"Aquests territoris es fan servir com si fossin el parc temàtic espiritual del nord. Si tens històries ves al psicòleg i fes teràpia. Al final són tot eslògans: "M'ha canviat la vida", "no tenen res i t'ho donen tot", "sempre somriuen". També és molt important que si no es té la qualificació acadèmica o l'experiència per poder col·laborar en aquell projecte, més val no anar-hi".

Descolonitzar la ment i la mirada

Lurdes R. Basolí és fotògrafa documental, autora d'un projecte fotogràfic vinculat a la mirada i a la representació que fem els occidentals de l'Àfrica subsahariana.

El projecte es diu Blank i pivota al voltant de l'àlbum de fotos i els vídeos enregistrats durant el viatge que la fotògrafa i la seva família van fer a Kènia i Tanzània l'any 1998. A partir de l'autocrítica, l'autora fa un exercici molt profund i valent de reflexió per enfrontar-se i qüestionar comportaments i estereotips heretats:

"He fet autocrítica per no assenyalar els altres en aquest aspecte i és un procés que m'ha ajudat a depurar-me".

Lurdes R. Basolí no únicament fa servir els àlbums familiars sinó que introdueix un element més retrospectiu encara:

"El vídeo domèstic està juxtaposat amb filmacions del gran safari de Theodor Roosevelt a Kènia i Uganda l'any 1909. Va ser la primera vegada que es van registrar imatges en moviment del poble massai. I el que constata és que la mirada és la mateixa no només de la nostra banda, sinó també de part del poble massai, que teatralitza la seva pròpia cultura per donar al viatger el que espera veure"

Basolí creu que durant tot aquest procés ha hagut de lluitar contra el sentiment de culpa i ha après a mirar amb un filtre que ja no l'abandonarà mai més:

"Aquest filtre és molt necessari perquè si et fixes en comptes d'Instagram de turistes, avui, aquesta Àfrica mítica dels massai és exactament la mateixa mirada que hi havia al segle XIX. I el racisme que s'emana de tots les hastags també ho és"

El projecte Blank ajuda a descolonitzar la ment i la mirada.