Niño-Becerra: "7 milions de persones de la població activa a Espanya no treballen"

L'exconseller i doctor en Economia Antoni Castells assegurava al "Revolució 4.0" que l'economia catalana "està a l'UCI, amb reproducció assistida". Una radiografia que comparteix l'economista Santiago Niño-Becerra, que lamenta que es tracta d'un diagnòstic globalitzat: "Ara mateix no hi ha cap país ni regió que estigui bé." Entre el deute públic, l'endeutament privat d'empreses i famílies, la caiguda de vendes i el turisme, totes les regions espanyoles i altres zones d'Europa estan tocades, argumenta Niño-Becerra. I posa especial atenció en un indicador del qual no es parla gaire: la taxa d'activitat. Fa referència a les persones d'entre 16 i 65 anys que volen treballar, i creu que no se'n parla perquè és terrible: "Espanya té una taxa d'activitat de les més baixes d'Europa, del 59%." Segons les últimes dades del Ministeri de Treball, el mes de març es va tancar amb 505.900 persones aturades a Catalunya, 6.390 menys que al febrer. En el conjunt d'Espanya, la reducció va ser de 59.000 persones i la xifra total d'aturats ha quedat per sota dels 4 milions. Pel que fa als treballadors amb ERTO, actualment són 743.000 a tot Espanya. Ara bé, aquestes dades oficials no acaben de mostrar la realitat, segons Niño-Becerra, que situa en 7 milions les persones que no treballen a Espanya, després de sumar-hi més variables: "Si sumem les persones que estan a l'atur apuntades al SEPE, més els autònoms que s'han donat de baixa d'activitat temporalment, més les persones en ERTO, surt un 28,5% de la població activa que no treballa." Això no vol dir que aquest 28,5% de persones estiguin a l'atur, matisa. De moment, els ERTO seguiran més enllà del 31 de maig amb "una fórmula similar a l'actual", segons va anunciar recentment la ministra de Treball, Yolanda Díaz. En l'àmbit sectorial, però, ja es parla d'una pròrroga de fins al 31 de desembre, com explica Niño-Becerra. "S'està pensant a fer ERTO a mida, segons el subsector, les necessitats de cada empresa, els llocs de feina, etc." A aquesta situació s'hi suma el sistema de jubilacions, que no és sostenible segons l'economista i col·laborador del "Revolució 4.0". "Aquell que ara s'està jubilant, de mitjana té una pensió que és un 20% més elevada que el salari mitjà del jove que ara s'està incorporant al mercat laboral." El govern espanyol ha proposat un xec de fins a 12.000 euros per endarrerir la jubilació --actualment al voltant dels 64,5 anys-- a l'edat legalment prevista, 66 anys. A la Seguretat Social li convé molt que les persones continuïn treballant, però això xoca frontalment, diu Niño-Becerra, amb el que han fet les empreses privades: treure's de sobre la gent més gran i cara, i incorporar jovent, "més barat i dòcil". Parlant de joves, a Niño-Becerra no se li escapa que el 82% dels joves espanyols contemplin marxar a treballa fora, segons un informe de Young Business Talents. Gairebé 8 de cada 10 joves que encara no tenen un grau universitari no descarten aquesta opció, fet que ha sorprès Niño-Becerra: "Posa sobre la taula la maduresa del jovent: 'Per estar aquí sense fer res, marxo fora a veure si trobo alguna cosa.'" Tot i això, l'economista alerta que sempre marxen els més preparats i això és preocupant: "Significa que Espanya s'està descapitalitzant a nivell de capital humà. I això és un problema greu per a un país i la seva economia." Pel que fa a la distribució i comercialització de les vacunes, Niño-Becerra creu que, excepte Israel, on opina que la vacunació funciona "com un rellotge suís", la resta de països ha punxat. Critica especialment la poca transparència de la Unió Europa: "El que em sorprèn molt és que els contractes de les vacunes siguin secrets si s'han pagat amb diners públics." Niño-Becerra no entén que aquests contractes no estiguin penjats al web de la Comissió Europea perquè els ciutadans els puguin consultar.

Niño-Becerra: "7 milions de persones de la població activa a Espanya no treballen"

L'economista creu que la taxa d'activitat d'Espanya, del 59%, és especialment preocupant i entén que els joves vulguin marxar