Un restaurant caníbal a Berlín

La llimona té un gran poder

Només pensar-hi evoquem el gust àcid i refrescant que deixa a la boca quan la mossegues o quan assaborim una deliciosa llimonada natural!
Toni Massanés
TEMA:
Cuina
L'origen de la llimona és a la Xina i al sud-est asiàtic

La discreta llimona és gairebé sempre present en el nostre entorn, i no ens adonem de la seva presència. Per exemple, en els gots dels combinats, dins la maionesa, sobre la paella o al costat del peix fregit. Però, també, contrastant els dolços o aromatitzant gran quantitat de sabons, productes de neteja i ambientadors. Només de dir la paraula, la boca se'ns omple de salivera, fixeu-vos-hi. La llimona és realment àcida. És per això que pot substituir el vinagre en qualsevol vinagreta. La seva acidesa la fa també indicada per marinar, ja que desestructura el teixit de les carns i les entendreix. I no podem oblidar les cremes, els gelats, sorbets i totes les altres postres dolces. Llimona per a tot!

El "limung" asiàtic

La llimona prové de terres asiàtiques, a les quals devem tantes coses... N'hem de buscatr l'origen, com el de la resta de cítrics, entre la Xina i el sud-est asiàtic. Cap al 2000 abans de Crist, a la província de Canton ja feien servir la nostra àcida protagonista. Li deien "limung". En la seva expansió cap a l'oest, van ser els àrabs a l'edat mitjana els que van introduir-la a Europa. I per on? Per les grans vies de culturització d'al-Àndalus i l'actual sud d'Itàlia. La cuina medieval era amant de les combinacions agredolces i les salses. Així, no només es posava la llimona per evitar la mala olor, sinó que la incorporació dels cítrics als seus mercats alimentaris va representar noves possibilitats gastronòmiques. La llimona sembla que és una cosa tropical. Els màxims productors de llimones ("Citrus limonum") i llimes ("Citrus aurantifolia") són Mèxic, l'Índia, l'Argentina, l'Iran, Espanya, els Estats Units, Itàlia, el Brasil i Turquia. A Espanya, les zones on més es conrea són les de Múrcia, Alacant i Màlaga

 

Capacitats desinfectants o curatives

La saviesa popular, de sempre ha tingut molta confiança en la llimona i les seves propietats. Històricament va ser molt eficaç per a la prevenció de l'escorbut (malaltia produïda pel dèficit de vitamina C). Però també és un bon conservant antioxidant (serveix per evitar l'oxidació i l'ennegriment consegüent de pomes, xampinyons, carxofes i altres vegetals). També és un bon desinfectant: per això va bé, per exemple, per fer marxar la pudor de peix de les mans. La llimona està formada principalment per aigua (90%) i glúcids (8%). Però, sobretot, destaca pel seu contingut en vitamina C i potassi. Conté el famós àcid cítric, un component molt utilitzat com a additiu, l'E-330, en la indústria alimentària per la seva capacitat antioxidant i reguladora de l'acidesa. La llimona és molt àcida, per això posem aigua i sucre per fer la deliciosa llimonada.

La pastisseria i la llimona

A la pastisseria la llimona té un lloc de privilegi, perquè és un contrapunt a la dolçor de determinats ingredients. L'acidesa i la dolçor del sucre estan destinats a entendre's. A més, no ens oblidem del poder de la ratlladura de la llimona, per exemple sobre unes carxofes o també en determinades salses. I també cal pensar en el "twist" de llimona del gintònic ben fet...

Confusió lingüística

Però, si parlem de llimona, no podem deixar de parlar de l'embolic lingüístic que l'envolta. Hi ha parts del món en què la llima i la llimona intercanvien el nom: llima per llimona i llimona per llima. La llimona és el fruit del "citrus limon", de fulla verda. El llimoner floreix tot l'any i sempre acostuma a estar carregat de llimones. La polpa és groc pàl·lid. La llima no és cap llimona, la llima pot ser dolça (la verda) o llima àcida. La forma de la llima és més arrodonida, és més petita i amb un mugronet discret respecte de la llimona. La llima àcida és, de tots els fruits cítrics, el més àcid.

 

Què hi ha al mercat?

Comencem el mes de desembre i, per tant, ja tenim un ull posat en els àpats d'aquest Nadal. A banda de llimones, podem trobar raïm, pomes i peres guardades, caquis, magranes, taronges, mandarines i els codonys que encara guardem per perfumar. Com que ens hem de preparar per a les festes, una bona idea és menjar una escarola que podem amanir amb quatre pinyons, uns quants llardons i crostons de pa fregit, una mica menys lleugera però deliciosa. També hi ha porros, per fer-ne una crema, o un brou amb pastanaga i api. I no ens podem oblidar dels naps, que ben cuinats també són deliciosos.

ARXIVAT A:
Cuina Salut