Un restaurant caníbal a Berlín

Gresca: el sabor de l'elegància

El restaurant, situat a Barcelona, barreja una certa visió de l'alta cuina amb la informalitat d'un bar de vins
Philippe Regol
TEMA:
Gastronomia
Gresca: el sabor de l'elegància

Flam de dashi

Fa 13 anys que vaig anar al Gresca pel primer cop. Aquest petit restaurant feia unes quantes setmanes que havia obert i no hi anava ningú. Ara potser és un dels restaurants que més agrada de Barcelona i la part del bar està plena cada dia. Un ambient bulliciós de Neo Bistrot de París amb un nivell d'excel·lència gastronòmica molt més elevada.

Si es va de solitari, l'ideal és dinar a la barra (per cert molt confortable i amb una extracció de fums impecable) i presenciar el tràfec dels cuiners. És un tot un espectacle!

Rafa Peña va decidir ara fa uns 3 anys agafar el local del costat i eixamplar el seu negoci. Però tot està connectat i els habituats del bar es deixen aconsellar per degustar també plats de la part més gastronòmica. Tot igual d'excel·lent.

El Rafa ha construït per fi el restaurant dels seus somnis, basat en una certa visió de l'alta cuina, propera i directa i la informalitat d'un bar de vins, on pots trobar la millor anxova amb el millor pa amb tomàquet, una ostra a la brasa digna d'un Asador Etxebarri o un milfulls de terrina de porc i foie absolutament deliciós.

Cada vegada més, les fronteres entre formats són més difícils de discernir. La clientela no hi entén, d'etiquetes, i vol simplement assaborir a taula.

Per atendre les 50 o 60 persones per servei, no val a badar i perdre molt de temps en decoracions. L'important està en els gustos. Les 7 o 8 gambetes de la costa sobre aquell puré de coliflor i un estimulant suc de curri adquireixen una categoria de plat d'estrella Michelin.

 

Una estrella que potser no arribarà mai a tenir perquè la guia vermella no sap com fer encaixar aquesta mena d'excel·lència en els seus formats preestablerts, una mica desfasats. Però quan tastes aquest flam de dashi amb un salpicó de cargols de mar i tomàquets, te n'adones realment del nivell de cuina d'aquesta casa.

És un plat de la part gastronòmica que s'ha de demanar tant sí com no, tot i que estiguis dinant al bar. És la perfecció! Un plat que pot arribar a emocionar.

També aquest cranc reial sobre una torrada de nata reduïda com si fos un caramel salat. Meravellós! (Pregunteu! No sempre es troba a la carta del Bar).

O el guisat untuós i saborós d'espàrrecs blancs amb tripes de bacallà, servit en un bol i que es menja amb la cullera.

A qui les agraden els menuts, han de tastar els lletons de vedella de llet amb rossinyols i una salsa "demi-glacé" espectacular. Quina qualitat de producte! I quina qualitat de cuina!

I tampoc es pot evitar la broqueta de fetge de vedella, cocció rosada a la brasa, amb una vinagreta de kimchi.

Fins i tot en les postres amb el seu simple pastís d'albercocs amb gelat de vainilla o el de xocolata.

El gran hobby de Rafa Peña són els vins i, si són naturals, millor. Sergi Puig, un dels sommelier de la casa, sap trobar el vi que m'agrada. Aquesta vegada m'ha entusiasmat, tot i que portava una mica de sulfits: un rosat de Mallorca fet amb Syrah, lleuger i fresc, de només de 12º que es diu Moteur Pistache Rosé.

Preus dels platets del bar entre 4 i 16 €. Es fan dos torns i s'accepten reserves. Obert cada dia!

A la part gastronòmica: 2 menús, un de 45 i l'altra de 70 €. Tancat dissabtes i diumenges.

 

Consulta altres crítiques de Philippe Regol

ARXIVAT A:
Gastronomia