Direkte Boqueria: Cuina exclusiva per 50 euros a la Boqueria

Mai m'he sentit atret per les barres, totes elles altes, dels restaurants dels mercats. No dubto que les barres tenen la seva utilitat a primera hora del matí, per als mateixos treballadors del mercat, però amb el temps han anat adquirint un cert encant canalla per als visitants de la Boqueria. Als guiris els encanta rebre cops de colze mentre mengen les seves famoses tapes. Deu formar part de la cosa típica de l'assumpte. Però segueixo pensant que la degustació del menjar exigeix un mínim de confort i tranquil·litat No fa ni 6 mesos que Arnau Muñío, que va ser cap de cuina durant 11 anys al costat de Carles Abellan al carrer Comerç 24 i aquests darrers mesos de La Barra de la Barceloneta, ha obert Direkte Boqueria, una petita barra d'estil japonès, és a dir, barra baixa i fabricada amb una fusta bonica, a les porxades del sorollós mercat de la Boqueria No és que els tamborets siguin tan ergonòmics com els dels "ateliers" de Joël Robuchon, però com a mínim un se sent correctament instal·lat. És ideal per degustar els menús que s'hi ofereixen i que trenquen amb la cuina de batalla del mercat i els cucurutxos de peix fregit i fred. L'Arnau ho tenia clar: no ha deixat de cuinar per compte d'altres per limitar-se a fer ensalades russes, braves o croquetes (tan bones com són quan estan ben fetes...). A la seva curta carta, que pot canviar cada dia, tampoc no hi trobarem gaire peix. La proposta gira al voltant, sobretot, de la triperia, amb receptes autòctones que inclouen algun toc viatger controlat i el seu segell personal, com per exemple un kakigori (és a dir, el que vindria a ser un granissat) de foie-gras que es podria trobar en un restaurant amb dues estrelles Michelin, un guisat de triperia de xai de raça Xisqueta del Pallars per sucar-hi pa, o una coca de sardines antològica que aquests dies canviarà per una coca de bolets amb llagostins. Hem de reivindicar les coques. Són les nostres pizzes, són els nostres tacos! Cuina a 4 mans (només té l'ajuda de l'eficient cuinera, la Shu) per a només 8 comensals, igual que a les petites tavernes japoneses. Un exemple d'exclusivitat i d'artesania que planta cara als grans grups de restauració de cuina cada vegada més impersonals de Barcelona. David contra Goliat! Un exemple de "minifundisme gastronòmic" que va totalment a contracorrent, però que trobo molt valent per part de l'Arnau. Un altre gran motiu per a una visita: un dels millors pastissos de formatge de la ciutat, amb la peculiaritat que està fet de te matxa i a la brasa Com es pot cuinar així de bé i amb tan poc espai? Hi ha dos menús: un de curt, de 38 euros, i un altre més llarg, de 52, prova que l'excel·lència pot ser relativament econòmica. Philippe Regol

Direkte Boqueria: Cuina exclusiva per 50 euros a la Boqueria

Vuit persones, una barra i molt bon producte. Arnau Muñío demostra que l'excel·lència gastronòmica pot ser relativament econòmica i en un lloc emblemàtic com el Mercat de la Boqueria de Barcelona