Un passeig gastronòmic pel Solsonès

Aquesta comarca no ha aconseguit encara tenir el seu restaurant emblemàtic com sí que té el Berguedà amb Els Casals, però destaquen els productes que s'hi troben i sobretot el seu potencial en criança d'aus o de porcs en bones condicions podria ser enorme. Fa un mes vaig parlar al meu blog del meravellós pollastre que es cuina al restaurant Al Kostat de Jordi Vilà i que prové de la finca La Cajola, a prop de Solsona. No té el segell ecològic però els animals hi viuen en llibertat i estan ben alimentats. I les cabres serveixen també per netejar el sotabosc de la vasta finca. Passejant pel centre de la ciutat, em vaig trobar la botiga DPagès, petit aparador dels productes de porc ecològic, on vaig comprar llonganissa i algun altre producte fresc, tot i que tenen un servei per arribar a tot arreu. Són joves productors i elaboradors preocupats per l'enorme massificació de la producció porcina a Catalunya que es comercialitza a través de l'Àrea de Guissona. Ells tenen un petita granja amb 50 mares de raça de porc negre de la Bigorra gascona, criades ben criades. Sostenibilitat (de la qual se'n parla tant, però poques vegades es compleix), benestar animal, qualitat del producte i respecte pel territori. Veient l'extensió del Solsonès: 1.000 km2 per només 13.000 habitants, aquesta comarca podria ser la nostra Extremadura pel que fa a producció extensiva de carn animal. Malauradament pocs cuiners de la zona volen pagar el preu d'un pollastre de qualitat i aquests productes tenen més sortida a les capitals. És una paradoxa que, tenint els millors productes, hi trobem pocs restaurants amb un plantejament i un nivell semblant al d'Els Casals de Sagàs, potser perquè no hi ha prou clientela local que vulgui pagar més de 30 per a un àpat. Malgrat tot, un barceloní va decidir instal·lar-se fa tres anys al petit poble de Riner, al Santuari del Miracle, on viuen només 5 monjos, i oferir-hi un servei de restauració i d'allotjament a preus modestos, només pel plaer de viure en un entorn meravellós i poder cuinar amb productes ecològics de la zona. Això va representar un canvi radical a la vida de Manel Casanovas, que va ser durant un parell de dècades un alt directiu de Turisme de Barcelona. Va voler viure, ja fa molts anys, l'experiència de la cuina amb una llarga estada al restaurant Gresca, que al final va canviar la seva vida. Es va enamorar d'aquest monestir i del seu espectacular retaule barroc que pocs catalans coneixen, per cert. Una obra monumental que es va fer per commemorar el tri-centenari de la suposada aparició de la Verge a uns pastors de la comarca al segle XV. A poc a poc, i sense que la tranquil·litat del lloc es vegi pertorbada per riuades de turistes, el santuari ha anat agafant vida amb la quinzena d'habitacions ocupades, sobretot els caps de setmana, per gent que vol desconnectar, els formatges d'ovella de la Sílvia Soler i aviat amb un celler que tot just comença a fer proves amb algun raïm autòcton. La cuina de Manel és molt senzilla i basada en productes de l'hort, embotits i porc fresc ecològics, i bacallà, l'únic peix que arribava antigament a la Catalunya interior. Molts bons raviolis de carbassa amb sàlvia i formatge curat del Miracle. Patata emmascarada amb una rosta perfectament cruixent. Peus de porc desossats amb demiglacé i amanida. I un bon flam de llet de cabra. Menú de cap de setmana a només 22 . El Miracle tanca per vacances fins a l'1 de febrer.