A la vinya, la vida continua

Les vinyes no hi entenen ni de virus ni de confinaments. Les vinyes hi entenen de sol, terra, calor, fred i pluja. Qualsevol persona que tingui l'oportunitat aquests dies de veure vinyes les veurà espectaculars i frondoses. Però una cosa és la situació en què es troben les vinyes i una altra la dels viticultors. Durant aquestes setmanes de confinament molts supermercats van veure incrementades les vendes de vi. Per aquest motiu, moltes persones van pensar que el sector vinícola potser no ho estava passant del tot malament. Però la realitat és una mica diferent, ja que no tothom ven als supermercats. Hi ha un grup de petits i mitjans cellers catalans que no acostumen a participar en la distribució de grans superfícies, sinó que serveixen a restaurants. Així que molts d'ells es van trobar d'un dia per l'altre que la seva principal font d'ingressos desapareixia. Hi ha, per tant, cellers i tota una sèrie de professionals del món del vi que viuen moments delicats. Clara Antúnez: "Durant el confinament molts supermercats van veure incrementades les vendes de vi. Per aquest motiu moltes persones van pensar que el sector vinícola potser no ho estava passant del tot malament. Però la realitat és una mica diferent" La Clara Antúnez nutricionista i sommelier de la Gastronòmica, i col·laboradora caníbal, explica que "el consum de vi ha baixat molt. Hi ha cellers que no venen vi. Altres que, per exemple, en 15 dies han venut només 15 ampolles". Això contrasta amb el fet que "les vinyes estan espectaculars. A nivell de natura, si no hi ha cap sorpresa, podria ser un dels millors anys. Hi hagut molta pluja, la temperatura està sent bona.... Però, contradictòriament, pot ser que una part d'aquest raïm es quedi sense collir". La crisi causada pel coronavirus no ha impactat en la vinya, però sí en la part humana de les vinyes. Segons la Clara "hi ha productors que encaren tenen vi de l'any passat perquè no l'han pogut vendre a causa de la crisi. Si el vi no es ven, vol dir que encara està en les barriques o en els dipòsits. Ja em diràs com faran la verema aquest any...", reflexiona la Clara. Una cosa és la situació en què es troben les vinyes i una altra la dels viticultors. Durant aquestes setmanes de confinament molts supermercats van veure incrementades les vendes de vi La Mariona Parals és copropietària de Roig Parals. Ella i el seu marit, el Santi Roig, mimem les 19 hectàrees de vinya de la família. Tots dos van fer un canvi de vida fa anys perquè tenien clar que aquelles les vinyes centenàries tenien molt per oferir. "Volíem fer uns vins especials, amb caràcter. Uns vins, en definitiva, que no passessin desapercebuts", explica amb orgull la Mariona. Fruit d'aquesta filosofia neix, per exemple, l'"Intrús" o "El camí de cormes", uns vins que tenen aquest caràcter especial que somiava la Mariona. "El principi va ser molt difícil. Tot just de començar, ens vam trobar amb la crisi immobiliària. Però en Santi i jo som tossuts i vam aconseguir sortir endavant", recorda la Mariona. Ara la Covid-19 ha tornat a girar el plans de Roig Parals. "Al principi ens van espantar molt. La vinya no hi entén de confinaments. El Santi cada dia està allà cuidant-la. El primer mes ho veiem molt negre. Després veus que els clients t'envien el seu suport, uns altres que et venen a buscar el vi... Això t'ho fa veure d'una altra manera. Et fa agafar forces", relata. El Quim Fargas ha viscut tota la vida envoltat de vinyes. Igual que el seu avi i el seu pare, una part del seu món gira al voltant de 10 hectàrees de vinyes. El celler Fargas-Fargas forma part de la DO Pla de Bages una zona que potser no té la fama d'altres, però que per mèrits propis s'ha situat amb força en el mapa vinícola. El vi "3/4 de quinze" és un vi negre sucós, rodó i amable. Segons l'altra propietària del celler, la Rosa Argelich, porta un nom que "té molt a veure amb el Quim que sempre té el cap les vinyes i, a voltes, és una mica despistat". Clara Antúnez nutricionista i sommelier de la Gastronòmica: "El consum de vi ha baixat molt. Hi ha cellers que no venen vi. Altres que, per exemple, en 15 dies han venut només 15 ampolles" El Quim va ser una dels primers pioners en l'enoturisme. La setmana passada, el Quim i la Rosa van rebre la primera trucada després de molt mesos demanant informació sobre degustacions i visites al celler..."De moment, no hem decidit quan obrirem. Ens hem d'organitzar bé perquè els recorreguts per explicar el cicle de la vinya no podran ser el mateixos. Hem de complir les normes de seguretat. Però sí que esperem que la gent vingui al celler perquè com que aquest any no es podrà viatjar lluny, que es faci país seria bo per a tothom". El Quim també confirma que " la vinya està perfecta, però amb la terra i el temps és molt difícil fer prediccions. "Però, podria ser una anyada excel·lent", conclou. El Quim reconeix que "el nivell d'activitat ens ha baixat molt. Però, tot i això, no som dels que estem pitjor malgrat que la situació no és fàcil. Nosaltres vam vendre gran part del vi de l'any passat. La verema d'aquest any la podré fer bé perquè me'n queda poc de l'any passat", explica. Quim Fargas, del celler Fargas-Fargas: Hem de complir les normes de seguretat. Però sí que esperem que la gent vingui al celler perquè com que aquest any no es podrà viatjar lluny que es faci país seria bo per a tothom" La Mariona coincideix que tot sembla indicar que aquest any podria ser un bon any, però que "molts de nosaltres tenim molts dels dipòsits plens. Això implica que no tenim prou espai per posar tot el vi que normalment faríem. Amb el panorama actual, és difícil tenir la gent d'altres ocasions per recollir el raïm. El nostre cas no és excepcional, sinó que hi ha altres viticultors de la DO Empordà en la mateixa situació. Si seguim així haurem de decidir quin vi farem aquest any. Haurem de triar quines vinyes fem i quines no", explica la Mariona. "A molts cellers petits i mitjans de la zona, les vendes ens han caigut molt, entre el 80% i 90%, i el que venem serveix per pagar despeses". A més a més, la Mariona i el Santi, igual que el Quim i la Clara, no han pogut ni fer tastos ni maridatges que també ofereixen. Tot just, això sí, acaben d'obrir el restaurant Can Bach, on tenen botiga per comprar el vins de la casa, però amb l'aforament limitat comparat amb altres anys. La situació és complicada, però el Quim reconeix que en aquests mesos "hem fet molta pinya amb la resta de cellers de la DO Pla de Bages. Som petits i estam ben avinguts. Nosaltres ens hem apanyat una mica com hem pogut i amb el que teníem, però sí que és veritat que al ser petits depenem de poca gent". La Mariona afirma que entre els cellers de la DO Empordà hi ha hagut molta germanor "ens hem anat explicant el que ens passa i ens hem intentat ajudar". El panorama és dur i el repte actual és majúscul, però la Clara Antúnez afirma que "hem de ser optimistes. Hem de fer veure que les coses poden anar millor. Apel·lo a la intel·ligència col·lectiva, crec que el confinament ens ha fet ser més sensibles. Cal, potser, ser imaginatius i que en una situació com l'actual que tothom ajudi en allò que pugui. Sempre hi ha persones que han tingut el somni de fer el seu propi vi, doncs potser ara és el moment de provar, amb un grups d'amics, de fer-ne i parlar amb un viticultor a veure com ho podrien organitzar". La Mariona creu que "la gent necessita poder tornar a una certa normalitat. La gent necessita el contacte i té ganes de poder fer tastos o maridatges com ho feien abans". La Clara, la Mariona i el Quim representen un sector al qual moltes vegades no s'hi para prou atenció. Tots tres ens recorden que la vinya, la terra, no hi entén de virus, però sí de cicles de vida. El Quim igual que el Santi han estat cada dia de la pandèmia al camp cuidant i veient com les vinyes creixien fortes i sanes perquè, per paradoxal que pugui semblar, la vida segueix. El Quim no vol acabar sense reivindicar una veritat que sovint oblidem "el nostre és un món molt oblidat. Sóc viticultor i pagès. La pagesia s'ha de posar en valor perquè som els cuidadors de la terra".

A la vinya, la vida continua

Els petits cellers passen moments difícils perquè no poden fer activitats enològiques i perquè sense restaurants les vendes han caigut en picat