Segurament heu sentit a parlar de vins naturals, ecològics, biodinàmics... però, què us sembla si parlem de vins lliures? Els vins lliures són aquells que, forçant el joc de paraules, van per lliure. No volen saber res de la indústria, i la indústria tampoc vol saber res d'ells. Són vins artesans i a les seves etiquetes no hi trobaràs cap DO. Són vins únics elaborats per artesans i artesanes. Potser a aquestes alçades molts us pregunteu si, ja que ens referim als vins lliures, existeixen llavors els vins esclaus? Ho preguntem a Jordi Luque Sanz, que ha recorregut 7.000 quilòmetres per escriure "Vinos libres" (Planeta Gastro). La seva resposta és un "sí" rotund. Existeixen vins esclaus que responen a les lleis del mercat i que formen part de la indústria. A l'altre costat, la proesa dels vins lliures és voler ser diversos i fer-ho amb convicció i un cert romanticisme. Luque Sanz escriu: "Per què m'he centrat en vins estranys i, a vegades, difícils? Perquè representen un lloc, una persona i també la seva forma de veure el món, que confronta al sistema, al pensament únic i a la mateixa essència del capitalisme. Són vins radicals, filosòficament parlant, i, en moltes ocasions, també ho són quan els beus." Aquí teniu 5 vins lliures, que formen part de la tria de 50 del seu llibre. Els haureu de tastar per captar-ne l'essència. I si no els trobeu als lineals del supermercat, cerqueu en alguna botiga especialitzada. VINYATER, de PARTIDA CREUS. Bonastre (Tarragona)   Aquesta és la història de dos italians, Massimo Marchiori i Antonella Gerosa, que el 2001 s'instal·len a Bonastre (Tarragona) i comencen a fer vi. "Aquests italians van ser els primers a recuperar el sumoll o el vinyater, raïm protagonista d'aquest vi. És un vi natural molt singular. Fa olor de fruites i floretes, i té un tacte envoltant que condueix de meravella la seva acidesa." "Va perfecte amb peix", afegeix el Jordi, "encara que em sembla molt bé si el prens amb galetes". FATO, d'ELOI CEDÓ. Santa Margalida (Mallorca) Eloi Cedó és de Tivissa, un poble de la serra prelitoral tarragonina, encara que fa vi a Mallorca, a la bodega de Cati Ribot. En Jordi ens explica que l'Eloi arrenda vinyes velles a avis, normalment de les varietats callet i mantonegro.   Aquestes famílies de raïm "són les majoritàries en aquest vi, encara que també porta una mica d'escursac fermentat (això genera aromes afruitats i florals, gairebé de llepolia). És un vi negre lleuger, acídul i sorprendrà els que pensen que d'un clima càlid tan sols en poden sortir negres amb el cos de Dwayne Johnson". SUCAMULLA, de VINYAS D'EMPREMTA. Navàs (Barcelona)   Isidre Vinyas fa "un vi roig" (diu ell) de vinyes que creixen als bancals de pedra seca on es van conrear arbres fruiters, olives i raïm fins a principis del segle XX. "Ha recuperat 7 hectàrees de vinya que havien quedat ocultes pel bosc. També ha recuperat varietats minoritàries com la bartrol, el grasenc, el garrut, el mandó i l'avui ja famós sumoll. El Sucamulla és una mescla d'aquestes varietats." "És deliciós, absolutament natural, amb una acidesa molt agradable i poca sensació alcohòlica. És un vi fresc i deliciós!" ESSÈNCIA, de CÒSMIC VINYATERS. Empordà Aquest és un vi dolç. Valgui per reivindicar aquests vins que, si estan ben fets, són una delícia. Salvador Batlle és el vinater que hi ha al darrere. Treballa la vinya amb criteris biodinàmics i aquest està fet amb samsó blanc.   En Jordi escriu que el Salvador li va explicar que havia aconseguit un "xoc de trens entre una acidesa molt alta i una dolçor moderada. L'elabora concentrant el most amb una cocció suau, fins a arribar al 30% del seu volum i, després, afegeix most fresc per provocar la fermentació. A la zona es coneix com a vi bullit". ORANGE DE NOIRS, de COSTADOR TERROIRS MEDITERRANIS. Conca de Barberà (Tarragona)   Joan Franquet fa vi taronja amb varietats vermelles, quan normalment aquests vins es fan amb raïm blanc. Va treballar per a la indústria alimentària, la va deixar i es va formar com a sommelier. "En Joan elabora un màxim de quaranta mil ampolles entre totes les seves referències. Aquest vi taronja s'esgota. Hi ha qui diu que això és, en realitat, un rosat disfressat de taronja. Quan el beus recorda més el segon tipus que al primer." "És un vi molt friqui, la veritat, però també és fresc i estimulant."