Metges cubans, els brigadistes de la pandèmia del Covid-19

En plena crisi sanitària, països com Itàlia o Andorra han demanat ajuda a un país tan pobre com Cuba, i per això val la pena conèixer la història del segle XX. També Mèxic, Angola, Qatar o Sud-àfrica... tots tenen, ara mateix, brigades de metges i infermers cubans ajudant-los a lluitar contra la Covid-19. I, si molts països no han sol·licitat l'ajuda de Cuba, és per no incomodar el seu arxienemic, els Estats Units. Cuba ja tenia una tradició de combatre brots d'epidèmies durant l'època en què era colònia espanyola. Sobretot des de l'aparició del còlera, al segle XIX. Però la seva fama es va estendre després de la revolució comunista del 1959. Cuba té 13 facultats de Medicina, que graduen cada any milers de metges. Molts més dels que necessiten. De fet, Cuba té la taxa de metges per habitant més gran del món: 11,8 metges per cada 1.000 cubans, tres vegades més que Espanya. A més a més, Cuba ha apostat des de sempre per la salut pública, enfocada a la prevenció i al treball en comunitats. I això és precisament el que es necessita ara per fer front al coronavirus. Cuba ja tenia una tradició per combatre brots d'epidèmies durant l'època en què era colònia espanyola. Sobretot, des de l'aparició del còlera, al segle XIX. Però la seva fama es va estendre després de la revolució comunista del 1959. Fidel Castro va fer la revolució i, a diferència d'altres de l'Amèrica Llatina, el seu règim, alineat amb el comunisme de l'antiga Unió Soviètica, ha durat fins... de fet, fins ara! Si l'èxit es mesura en permanència en el poder, Fidel Castro va batre molts rècords. Va controlar el poder durant 49 anys. Però, a més a més, a banda de com puguem valorar l'impacte entre la seva gent, els cubans -i aquí hi ha opinions per a tots els gustos-, realment Castro va convertir Cuba en un laboratori del que podria haver estat un règim comunista amb tots els ets i uts. Des de la nacionalització dels mitjans de producció -les empreses- fins a la pràctica desaparició del concepte de propietat privada... Amb un punt desafiador, fins i tot, va oferir metges per a Nova Orleans, l'any 2005, després del desastre de l'huracà Katrina. I, és clar, el govern nord-americà de George W. Bush va dir que ni parlar-ne. La de comunisme contra capitalisme va ser la gran guerra ideològica del segle XX. Cuba la va resistir i ha continuat resistint, trenta anys després de la desaparició de la URSS. I Fidel Castro es va poder adaptar a nous aliats i a un nou relat. Però la idea de l'"exèrcit de les bates blanques" per distribuir salut als llocs on el capitalisme hi enviava militars, va tenir molt èxit des del començament. Metges, i no pas bombes. Metges, i no pas armes. És un dels discursos mítics i llarguíssims de Fidel Castro. Amb una retòrica molt ideològica. Però, en el cas dels metges enviats a l'estranger, va començar el 1963 a Algèria, després de la seva guerra per a la independència de França. També a Xile, abans del cop d'estat de Pinochet. Al Perú i Nicaragua, després de terratrèmols devastadors. Un altre dels seus grans moments va ser l'enviament massiu de metges a Haití, després de l'huracà Mitch, això ja l'any 1998. Amb un punt desafiador, fins i tot, va oferir metges per a Nova Orleans, l'any 2005, després del desastre de l'huracà Katrina. I, és clar, el govern de George W. Bush va dir que ni parlar-ne. Com sempre, també en això, Cuba va mantenir un pols amb els Estats Units. De fet, l'equip d'emergències mèdic cubà es diu Brigada Henry Reeve, en honor a un nord-americà que l'any 1876 va lluitar contra els espanyols per la independència de Cuba. Un màrtir nacional cubà... Cuba va sobreviure a la caiguda del comunisme a la resta del món, amb noves aliances amb Veneçuela, Bolívia i l'Equador, els anys d'Hugo Chávez, Evo Morales i Rafael Correa. Enviava metges a canvi de petroli amb Veneçuela, i de suport polític en el cas de Bolívia i l'Equador. Ara tot ha canviat molt, però Cuba continua enviant metges arreu del món. Això sí, ara ho fa cobrant. De fet, es calcula que ara mateix les brigades sanitàries són la principal font d'ingressos de Cuba, més que el turisme. Entre 6.500 milions i 8.000 milions de dòlars d'ingressos que, a més a més, van el 75% per a l'Estat cubà i el 25% per als professionals. Un negoci rodó per al govern cubà. Els Estats Units denuncien que aquests metges, en el fons, són espies, i fins i tot acusen els governs estrangers que els contracten d'explotar-los, ja que els diners van sobretot al govern cubà. I encara hi ha una altra crítica als metges cubans: tants anys d'embargament tecnològic i científic dels Estats Units fan que se'ls critiqui per no estar actualitzats. De no conèixer bé les novetats mèdiques. En alguns països, com Veneçuela, els metges cubans se'ls coneixia com a "doctor aspirina" perquè es deia que tot ho solucionaven amb una pastilleta. Pots consultar al nostre web tots els articles d'en Toni Cruanyes.

Metges cubans, els brigadistes de la pandèmia del Covid-19

En plena pandèmia mundial del coronavirus, amb gairebé tot el planeta afectat, Cuba ha enviat metges a una seixantena de països