Parlar de fake news amb els fills i a l'escola: eines perquè no els la colin

Sempre hi ha hagut notícies falses, però amb internet circulen molt de pressa i també arriben a infants i adolescents, els grans usuaris de les xarxes. Més de la meitat de la població, un 55%, està preocupada per no ser capaç d'identificar què és cert i què és fals a internet, segons l'informe "Digital News Report", publicat per la Universitat d'Oxford. Per què s'ha de parlar de fake news amb els fills i a l'escola? Parlar de fake news, de desinformació, a nens i nenes i adolescents pot semblar absurd, però és molt útil, per Carlos Baraibar, responsable del "Fets o fakes", de Catalunya Ràdio. El periodista creu que cal explicar als fills que poden rebre coses que no són certes o bé no són el que semblen. "Poden estar en contacte amb un perfil d'Instagram d'una noia de 19 anys, però que en realitat amagui un home de 46 anys amb intencions qüestionables. També és important fer-los entendre que és millor ser qui atura un rumor que qui l'amplifica, perquè pot fer la vida impossible a algú altre a la xarxa o a l'aula." Carlos Baraibar, responsable del "Fets o fakes", de Catalunya Ràdio, fent una xerrada sobre fake news a l'Institut Costa i Llobera de Barcelona (Catalunya Ràdio) Les fake news no són notícies, sinó desinformació que pren formes diverses: mems, una imatge manipulada, un vídeo o un àudio descontextualitzat, informació inexacta o un compte fals, amb la intenció de fer mal o confondre, alerta Nereida Carrillo, doctora en comunicació i impulsora Learn To Check. "Ningú neix ensenyat, tampoc en l'àmbit digital", assegura Mònica Roca, periodista de Catalunya Ràdio i cocreadora de Passaport digital. "Estem en contra del concepte de nadius digitals, perquè seguint aquesta idea se'ls ha abandonat. Son orfes digitals i necessiten un acompanyament." Si busquen, per exemple, formatge per internet, troben milions de resultats, i no saben distingir el que és fiable del que no. La periodista reclama que l'escola inclogui de manera formal al currículum l'educació mediàtica i ara també la narrativa multimèdia per abordar l'analfabetisme digital. "Estem envoltats de pantalles, han d'aprendre a descodificar missatges perquè no els la colin ni els enganyin." A quines fake news estan més exposats? La desinformació que arriba als joves és diferent de la dels adults, argumenta Nereida Carrillo. Els arriben fakes d'Ucraïna i la covid, però, sobretot, molta desinformació sobre dietes i nutrició (les noies) i sobre el fet que les drogues no són tan perilloses (els nois). "La tecnologia no és neutral, i els algoritmes els suggereixen la informació que creuen que els enganxarà més, i juguen amb els seus desitjos, esperances i pors. És un perill per a la salut dels nostres joves, i els adults no en som conscients." Taller per aprendre a detectar fake news (Learn To Check) Als tallers de Learn To Check esbrinen la dieta digital dels joves: no consumeixen premsa escrita ni ràdio, s'informen amb la televisió en família, i principalment a través del mòbil i les xarxes socials, on sí que estan sols; i, per tant, els calen eines per ser autònoms i tenir esperit crític, argumenta Nereida Carrillo. "L'escola del segle XXI, a més d'aportar coneixement, ha de combatre el desconeixement afavorint les cures i el benestar digital." Carrillo també proposa una aliança amb els mitjans de comunicació per transmetre als joves capacitats periodístiques i ciutadanes per detectar fake news. Quines són les millors eines per identificar les fake news? Verds i desorientats ha trobat els joves la Mònica Roca als tallers de secundària per educar en competències digitals, alfabetització multimèdia i valors. Taller d'educació mediàtica en una classe de Badalona amb la periodista de Catalunya Ràdio Mònica Roca Però també mostren molta curiositat per conèixer els interessos econòmics i ideològics que hi ha al darrere de les fake news i com decanten l'opinió, com associar delinqüència a immigració o la negació de la violència de gènere. I també observa dificultats per entendre que les mentides que circulen per internet es fan reals al carrer. "Convertint-se en manifestacions, vots i linxaments a determinats col·lectius, i per això s'ha de prendre seriosament el que passa a la xarxa." Hi ha una teoria sobre internet que diu que 90 s'ho miren, 9 reenvien i només un crea contingut, explica Mònica Roca, i, per tant, se'ls ha d'educar per a la participació, perquè no siguin còmplices de l'odi i per afavorir la responsabilitat col·lectiva. Als tallers de Learn To Check proposen: verificar, contrastar, detectar una manipulació, contextualitzar, buscar-ne la procedència, l'autoria, les evidències i si hi ha advertiments a les xarxes, distingir opinió d'informació. I, per als més petit,s una scape room de verificació digital, amb proves per escapar-se de les fake news. I, sobretot, adverteix Nereida Carrillo: "No tenir només la mirada adulta, no subestimar les seves eines, entendre els seus llenguatges i ajudar-los a madurar, a ser crítics i ètics, i els adults a aprendre d'ells, també." Pel periodista Carlos Baraibar, amb quatre pistes els més joves ja es converteixen en verificadors molt més eficients que nosaltres. Tant Learn to Check com Passaport digital ofereixen formació per detectar fake news per a alumnes i docents, i Learn to Check també ofereix formació a les famílies. Com ajudar-los a gestionar la identitat digital? Som a les portes d'un canvi d'era, la quarta revolució industrial o la revolució del coneixement, una societat digital i en xarxa que trenca amb el que teníem fins ara, defensa Miquel Àngel Prats, mestre, pedagog i autor del llibre "Viure en digital". A partir del que pengem a les xarxes i del que diuen els altres de nosaltres es configura la identitat digital, tot queda a les xarxes, la petjada digital, i configura la reputació digital. Explica Mònica Roca als seus alumnes sobre la gestió de la identitat digital: "Si pengem tot el dia acudits masclistes a les xarxes, es pensaran que som masclistes, i si diem que el canvi climàtic és un invent, que som uns negacionistes. No hi ha dues persones, la de la xarxa i la real." I Mònica Roca els alerta que amb la sortida al món laboral, davant d'un competidor, faran un cop d'ull a les seves xarxes. I és que la percepció adulta del món tecnològic no té res a veure amb el marc mental d'infants i joves, explica Miquel Àngel Prats: "Un mòbil, un cotxe que parla amb el GPS, per a ells no és tecnologia, és normal, i no en veuen els riscos. Viuen un contínuum entre virtualitat i realitat, com si no fossin dos mons diferents, i els hem d'ajudar a pensar abans de publicar perquè deixa rastre." Acompanyar, mai prohibir, defensa el pedagog, interessar-nos pel que miren, i aprofitar per estirar el fil de l'actualitat, com la bufetada als Oscars de Will Smith o les declaracions del Xokas, per afavorir la convivència. Miquel Àngel Prats proposa l'humanisme digital: posar la tecnologia al servei de les persones, de la creativitat, de la comunicació, de la col·laboració, del pensament crític i de la comunitat; i no pas les persones al servei de les tecnologies.

Parlar de fake news amb els fills i a l'escola: eines perquè no els la colin

Periodistes experts en desinformació defensen que l'educació mediàtica arribi a les cases i també al currículum escolar per lluitar contra l'analfabetisme digital