Mares solteres condemnades a abandonar "els fills del pecat"

"Per què em vas deixar?", li va preguntar a la seva mare, enfadat, el Lluís Álvarez. Havia nascut el 1935 però no la va conèixer fins que va complir 21 anys, quan la mare el va localitzar gràcies a una coincidència. No va ser fins que en va fer 80 que va saber que ella, la Isabel, s'havia quedat embarassada abans de casar-se i al seu xicot, el seu pare, l'havia atropellat un tramvia. Va ser en aquell moment, 35 anys després de morir la mare, que ho va entendre tot i va poder perdonar-la. La Isabel va donar a llum al pavelló de mares solteres de la Maternitat, però a l'emmalaltir d'escarlatina, se li van endur el nadó i no li van dir mai més on era. Nadons a la Casa de la Maternitat de Barcelona (Arxiu Nacional de Catalunya) Al Lluís, amb una medalla penjada al coll amb un número d'identificació, el van enviar amb altres criatures a Eivissa. Allà, els van repartir entre les dides a canvi d'unes pessetes, una pràctica habitual a l'època per l'alt risc de patir malalties infeccioses i morir a la Maternitat. El Lluís va viure a Eivissa 7 anys amb una família al camp, fins que la Diputació de Barcelona el va reclamar (als 7 els nois i als 5 les noies) i va anar la Casa de la Caritat de la capital catalana, on es va espavilar per sobreviure al costat de nens i nenes orfes o que els pares no se'n podien fer càrrec. El Lluís Álvarez amb la seva recuperada família de llet a Eivissa (Maribel Álvarez) Com ell, uns 50.000 infants van passar per la Casa de la Maternitat de Barcelona del 1853 al 1936, i uns 2.000 per la Casa de la Caritat de Barcelona. Tots ells van haver de fer un exercici enorme de resiliència per sobreviure, alguns es van quedar pel camí i d'altres encara ara desconeixen el seu origen. Lluís Álvarez, el quart de dalt per l'esquerra, al pati de la Casa de la Caritat (1946) (Maribel Álvarez) "Fills i filles del pecat" S'abandonava bàsicament per dos motius: amagar el deshonor de l'embaràs d'una noia soltera, pecaminós pel catolicisme i d'aquí que les criatures eren "fills i filles del pecat". Monges tenint cura dels nadons de la Casa de la Maternitat de Barcelona (Arxiu Nacional de Catalunya) El segon motiu era la misèria. S'utilitzava la Maternitat per assegurar la supervivència dels fills, tal com explica l'historiador José Montiel, autor de "Joves, soles i vulnerables. Mares joves a la Casa Provincial de la Maternitat i Expòsits de Barcelona": "Deixaven el nen al torn, un foradet a la Casa de la Maternitat, normalment amb una carta de la mare als bolquers del nen signada, amb la seva situació, un dibuix una mica complicat, i el prec que el cuidessin fins que el pogués recuperar." Les mares es quedaven amb la meitat de la carta, com a document per recuperar-lo, tot i que les mares solteres tenien poques o cap possibilitat de recuperar el seu fill, com li va passar a la Isabel. El torn, el forat de la Casa de la Maternitat on deixaven les criatures abandonades amb mitja carta (Arxiu Nacional de Catalunya) Cartes que no arribaven Als 14 anys, al Lluís el va adoptar una família de Guardiola de Font-rubí. Creia que estaria bé, però treballava de sol a sol com un ruc a canvi de res, però s'hi va passar 10 anys. Malgrat tot ha refet la seva vida i ha tingut 5 fills, però no volia morir sense recuperar la seva família de llet, i ho va aconseguir gràcies la seva filla Maribel, que va demanar l'arxiu amb la seva història a la Diputació de Barcelona, on també hi havia les cartes de la seva mare cada mes suplicant que la deixessin estar amb el seu fill. Les respostes de la Diputació? "Su hijo sigue sin novedad". "El cas del meu pare és de pel·lícula, han lligat tots els fils i té una vida plena i feliç, però molts no hi arribaran a temps". La Maribel convida a no rendir-se als que encara no tinguin respostes fent una sol·licitud del seu expedient a l'Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona i detalla el procediment en una pàgina de Facebook. Carta de la Isabel, la mare del Lluís, demanant com estava el seu fill (Maribel Álvarez - Arxiu de la Diputació) Mares i fills, sotmesos a abusos Separar-los de la mare era una manera d'allunyar-los del pecat i les adopcions, una via per expiar-los del pecat, se'ls explotava sense miraments i se'ls sotmetia a tot tipus d'abusos, perquè segons l'historiador José Montiel, ni la Casa de la Maternitat ni la de la Caritat, disposaven de recursos per crear un sistema de vigilància i d'inspecció. També estaven sotmeses a abusos les mares, soles, vulnerables, sense xarxa familiar ni d'amistat, ni ajudes, la majoria minyones, però també obreres del tèxtil. Explica el José Montiel que molts dels arxius d'aquest vincle mares-fills es van llençar a les escombraries, que ha faltat interès per guardar les seves memòries i que és una història trista i poc visible. "Van tenir una infància i joventut molt difícil, però després van construir el país i sovint els oblidem, són la gent comuna que també fan la història i és de justícia recuperar la seva vivència." Recuperar per no repetir els mateixos errors Al documental "Temps de caritat" dirigit per Joan López hi ha el testimoni d'alguns dels "nens i nenes" que van passar per la Casa de la Caritat, que va acollir 2.000 infants orfes o que les famílies no se'n podien fer càrrec. Alumnes fent classe a la Casa de la Caritat de Barcelona (Diputació de Barcelona) El director explica que el que més el va impactar va ser que malgrat les històries dures del seu passat, les seves trobades cada dijous al bar del CCCB, la casa física que havien habitat de petits, eren i són com una festa per compartir records i vivències amb alegria, gairebé com una teràpia entre ells, com una gran família al pati d'escola. Per Joan López: "S'ha de denunciar el que van passar, però també explicar les experiències positives, és molt important no victimitzar les persones, i donar-los veu, són memòria històrica viva". Explica la Maribel que el seu pare, el Lluís, no parla mai malament de les experiències de la Casa de la Caritat. És vital, optimista i autònom, resiliència real. Per Joan López és important portar a l'escola testimonis com el del Lluís per no repetir els mateixos errors, i el director alerta que ara hi ha històries de la immigració que poden tenir un paral·lelisme amb aquesta: una mare amb un nadó de dos mesos que es va quedar embarassada perquè no la violessin més vegades al camp d'internament, ara ha donat la seva criatura a un voluntari d'Open Arms perquè no se'n pot cuidar.

Mares solteres condemnades a abandonar "els fills del pecat"

Uns 50.000 infants orfes o abandonats van passar per la Casa de la Maternitat de Barcelona del 1853 al 1936, i uns 2.000 per la Casa de la Caritat