La seva prioritat a l'aula és motivar, emocionar, ajudar a adquirir coneixements per a la vida; fer caure les parets que separen el món de l'escola i afavorir l'esperit crític, l'autoconeixement i la creativitat, implicant-hi tota la comunitat educativa; repensar-se cada dia i, sobretot, no deixar mai cap alumne enrere.

📚 "Una educació rebel", de Cristian Olivé (Rosa dels Vents)

Fa de professor de secundària a l'Escola Joan Pelegrí i està convençut que a l'escola no només s'hi va a aprendre continguts, també a créixer com a persona. Va ser èxit de vendes amb el seu primer llibre "Profes rebels" i aposta per l'educació i els docents rebels.

"Un profe rebel mira als ulls, baixa del pedestal, ajuda i acompanya, interpel·la, desafia, motiva, emociona, qüestiona i creu que els joves poden desplegar les seves habilitats."

El Cristian, cansat de veure que els seus alumnes s'enduien conceptes, però molt poc per a la vida, se sentien abandonats i fins i tot deixaven els estudis, va canviar radicalment la seva manera d'ensenyar. 

Creu que un professor rebel pot canviar una aula, però va més enllà i assegura que una educació rebel pot transformar una societat. Aposta per tirar a terra les parets que separen l'escola de la vida real perquè entri tot, també el que és polèmic, per afavorir l'esperit crític i la creativitat.

A més de llengua i literatura, ajudaria els joves a trobar respostes a les tres preguntes fonamentals: qui són, com són i què volen ser. Creu en una educació que deixa petja, i s'adreça als alumnes amb respecte i confiança.

"L'autoritat s'aconsegueix amb la confiança, escoltant-los, mantenint un diàleg constant i demostrant-los que el que aprenen a l'aula té una aplicació en el seu dia a dia, i respon als seus interessos i necessitats."

El Cristian està convençut que s'ha de ser valent per veure què és essencial i què no del currículum, i, sobretot, com s'ensenya.

"Van transformar una novel·la en un àlbum de 10 cançons de pop rock, rap, trap, per explorar diferents llenguatges i utilitzar diferents metodologies, i ara hi ha un alumne que es llegeix 'Crims' i està elaborant la pissarra policial."

Pel Cristian, és més important el procés que els resultats; no creu en els exàmens per demostrar el que aprenen els alumnes i sí en els treballs, en què destaca el que sí que fan bé, no només el que han de millorar.

Sobretot, aposta pel treball en equip, classes que bullen, la participació, i en l'autoavaluació i la coavaluació. No troba sentit en els deures, i la selectivitat li sembla una aberració.

📚 "Mestres d'un mestre", de Xavier López (Columna)

Les memòries d'un mestre apassionat per l'educació que ha capgirat una escola que ara és un referent a tot el país.

El Xavier necessitava crear, moure's i ser escoltat, no entenia les llargues classes magistrals que acabaven amb la cançoneta d'"això entrarà a la selectivitat". Gestionava com podia l'assetjament escolar: notes i dibuixos a la motxilla, i llibres guixats. I cada vegada tenia més suspensos, i se sentia més fora que dins del sistema educatiu.

Tenia 14 anys i la tutora li va dir que no servia per estudiar, que el posessin a treballar, i es va posar a plorar perquè es va sentir sentenciat.

"El sistema educatiu obligatori ha de treure el millor de cadascú, no pot donar a ningú per perdut, abocat al fracàs. Sort dels pares, que van confiar en mi. Jo volia estudiar i complir el meu somni de petit: ser mestre."

Tot això li va passar a un mestre que ha liderat un projecte educatiu d'èxit: l'Escola Octavio Paz, primer premi Ensenyament 2019 de la Fundació Cercle d'Economia (amb d'EduCaixa) i Premi Baldiri Reixac en diferents edicions.

Xavier López, que dona les gràcies als docents que l'han acompanyat en el seu camí per ser mestre, té ara molt clar que no es pot deixar mai enrere cap infant. L'escola és de tothom i per a tothom, i suspèn quan no pot donar resposta a tots els alumnes.

"El bon mestre detecta i acompanya les necessitats i les mancances de cada infant, amb l'escolta activa, mil ulls al que pugui passar. I amb l'estima, el respecte i donant-los eines perquè siguin competents, tinguin ganes d'aprendre i s'enforteixin emocionalment.

En el seu llibre comparteix l'experiència d'haver crescut humanament a l'Escola Miquel Bleach, amb un 98% de l'alumnat d'origen inmigrant i 25 nacionalitats diferents, i d'haver convertit una escola estigmatitzada en un centre de referència inspirador: l'Escola Octavio Paz.

L'escola la va inaugurar el Premi Nobel de la Pau Octavio Paz fa 27 anys i té un projecte intercultural amb Mèxic. Un dels actes més singulars és "el altar de los muertos", la festa dels morts, que homenatja una personalitat catalana (fins ara, Josep M. Benet i Jornet, Neus Català, Carles Capdevila, Muriel Casals i Jorge Wagensberg) reconeixent el seu llegat

Un altre dels pilars és el teatre.

"El teatre ha estat el nexe d'unió de l'escola. Quan una escola va en el mateix rumb, l'empenyem tots. I, si sap escoltar, distribuir el lideratge i connectar amb l'entorn i l'expertesa, aconsegueix l'èxit."

📚  Tres llibres més de mestres

Jordi Musons, director de l'Escola Sadako, ha escrit "Reinventar l'escola"(Arpa Editores), un manual per a famílies i docents amb evidències i experiències de per què s'ha de transformar l'educació del segle XXI.

Ell proposa encaixar coneixement i acció, recuperar la motivació per un aprenentatge rellevant i transferible al món; perquè els nostres fills siguin competents i abordin els grans reptes del planeta que la generació dels seus pares i mares no haurem sabut resoldre.

A "L'educació i el somriure dels infants" (Rosa Sensat), Maria Teresa Mas i Adell repassa més de quatre dècades de mestra i ens recorda el poder dels somriures per educar.

I, a "Històries que he viscut" (Rosa Sensat), Pilar Tormo explica tota una vida a l'aula que l'ha fet feliç. Es pregunta algú si confiaria els seus fills a una mestra enfadada i faltada d'alegria?