L'entrada de l'islam a l'escola pública: diferents visions d'un vell debat

La iniciativa és fruit d'una llarga reivindicació de la comunitat islàmica, i d'acord amb un dret constitucional que arrenca de l'acord firmat amb el Vaticà durant l'època de Franco, per l'obligatorietat de la religió a l'escola; ratificat durant la transició, i que el 1992 es va obrir a la resta de confessions. Amb aquest pla, s'obre de nou el debat sobre la religió a l'escola pública, i n'hem recollit 4 visions diferents: Des de la comunitat islàmica: "L'islam a l'escola, un dret i una necessitat per evitar la radicalització" A Catalunya al voltant de 2.000 alumnes catalans han sol·licitat l'islam a l'escola, dels més de 80.000 que professen la religió musulmana. Segons Mohamed El Ghaidouni, president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, la Ucidcat, l'entrada de l'islam a l'escola pública és una satisfacció, perquè, a més de ser un dret reconegut per la Constitució, és una necessitat. Si fins ara les madrasses i les mesquites eren l'única opció per ensenyar l'islam, i no en supervisaven el contingut, ara amb l'escola ho podran fer, i això, segons el seu parer, contribuirà a normalitzar la pràctica religiosa de l'islam i a millorar el sentiment de pertinença d'aquestes famílies a l'escola catalana. Aquesta entrada de la religió islàmica no la faran els imams, sinó professors seleccionats d'acord amb els requisits del Departament i que tenen clar com s'ha de fer l'encaix de la religió musulmana en la societat catalana. Des de la Ucidcat asseguren que es farà "en català i seguint el programa curricular del BOE, i sota la supervisió de la Generalitat i la comunitat islàmica". I si la llei canvia en el futur, fruit del consens, "ens hi adaptarem". Des de la psicologia de l'educació: "És una oportunitat per a la inclusió" La Marina Garcia-Morante, mestra d'atenció a la diversitat i investigadora en psicologia de l'educació, defensa l'entrada de la religió islàmica a l'escola pública i de tot allò que connecta la cultura familiar i l'escolar: Contribueix a evitar la segregació de l'alumnat de la comunitat islàmica, enriqueix culturalment l'escola i ajuda a combatre el currículum ocult: la islamofòbia. Ara bé, segons ella, incloure aquesta assignatura no resol un repte important sobre la taula: com reduïm el fracàs escolar de l'alumnat de cultures minoritàries? Proposa que, en un futur, la religió entri a l'escola de manera transversal, des de l'enriquiment i l'intercanvi cultural: "L'escola ha d'estat oberta a la comunitat i a les famílies, si hi ha una mesquita al barri, anem a conèixer-la, i si hi ha famílies musulmanes, coneguem les seves pràctiques." (iStock) Des de la filosofia i l'ètica: "El paper de la religió a l'escola s'ha de repensar amb una mirada més oberta" L'Ester Busquets, doctora en Filosofia i professora d'Ètica de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la Universitat de Vic, és del parer que l'escola pública ha de garantir uns mínims de cultura religiosa, perquè, si no, no es pot entendre la pròpia cultura (art, literatura, filosofia) ni comprendre el món en el qual vivim. Les religions, no la instrumentalització ni la ideoligització de les religions, són un bé cultural, que tota societat ha de valorar, mai imposar. Per aquesta raó, a l'Ester li costa veure la religió -catòlica, islàmica, jueva- com una assignatura en el context de l'escola pública, entre d'altres raons perquè "impedeix explicar i compartir valors amb la resta de comunitats o confessions". S'ha de tenir en compte, segons ella, que a Europa la moral es va anar independitzant de la religió, el que es coneix com l'ètica cívica: un conjunt de valors morals que comparteix una societat moralment plural i que garanteixen la convivència. La religió a l'escola s'ha mantingut per una qüestió legislativa, perquè la societat catalana cada vegada està més secularitzada. L'essencial és potenciar les humanitats i el fet religiós de manera transversal. Des del laïcisme: "L'escola ha de ser un refugi per a la formació dels infants en llibertat" Per la Sílvia Luque, directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia, que amb altres entitats del moviment laic català han signat un manifest en contra de la religió a l'escola pública, l'escola ha de ser laica, integradora i inclusiva, i afavorir el lliure pensament i la lliure consciència; i no és que ara es despertin amb la religió islàmica, sinó que s'han manifestat molt abans sobre la confessió catòlica, i des del seu punt de vista obrir l'escola a més religions no és una bona mesura. És necessari conèixer el fet religiós, però no des d'una assignatura confessional, que facin proselitisme d'una moral concreta basada en principis religiosos, quan a més alguns entren en contradicció amb coneixements que transmet l'escola, com la creació del món. Segons Luque, costarà molt modificar la llei per arribar a una escola laica, perquè és "un gran privilegi per a la religió catòlica", al qual no vol renunciar; i es pregunta si aquest pla pilot és una provocació per finalment obrir el debat de la religió a l'escola.

L'entrada de l'islam a l'escola pública: diferents visions d'un vell debat

El Departament d'Educació ha engegat un pla pilot per introduir l'assignatura de l'islam a sis escoles públiques