La pandèmia posa contra les cordes els nostres avis

A Catalunya, un 20% de la població té 65 anys o més, més d'un milió i mig de persones que hem considerat les més vulnerables, i als que tenien nets els hem dit que no s'hi relacionessin perquè eren la diana de la pandèmia. Un 93% de les morts estimades de Covid s'han donat en aquesta franja d'edat. Quin és l'impacte de la pandèmia en els avis i en la relació amb els nets? A "L'ofici d'educar" ho analitzem des del punt de vista demogràfic, sociològic i emocional. Impacte demogràfic La demografia ens ajuda a estudiar la pandèmia. La gent gran ha estat amb diferència la més castigada de la pandèmia, per la capacitat del virus d'emmalaltir-les i portar-les a la mort, segons l'Albert Esteve, director del Centre d'Estudis Demogràfics: Les defuncions han augmentat un 20%, l'índex més alt des de la guerra civil, i hi ha hagut una anticipació de morts de la propera dècada. Hi ha hagut també un fre de la immigració i la pèrdua d'un any o potser més en l'esperança de vida. Els naixements han caigut un 4,2%, i es calcula que arribarà al 20% per l'efecte Covid. Explica l'Albert Esteve que la gran quantitat de població envellida als països europeus i occidentals es deu en part al fet que no hi ha fills, tenim de fa anys una fecunditat per sota dels dos fills per pare o mare, que ens permetria tenir una població estable a mitjà i llarg termini. Nets amb els seus avis jugant a l'aire lliure en pandèmia (Foto: Sònia Diaz) Tenim fills tard, perquè no reunim les 3 condicions necessàries: emancipar-nos dels pares, tenir una parella estable i una bona economia. Si tot això passa cada vegada més tard, s'endarrereix l'edat per tenir el primer fill, hi pot haver dificultats de fertilitat, i ja no es té un segon fill. I d'aquí que els avis tinguin un paper tan fonamental en la reproducció d'aquest país, i que de nou hi hagi una transferència generacional: d'ajuda entre generacions, que com que ara hi ha menys contacte físic caldrà suport econòmic dels avis. Si abans un 70% de famílies recorrien als avis, amb la pandèmia podria haver reculat al 10% Per l'Albert Esteve, gràcies a la vacuna guanyarem la batalla contra el virus, i tornarem a una certa normalitat, però ens faltarà una vacuna per solucionar els problemes indirectes de la pandèmia, com la precarietat econòmica, que compromet els nostres avis. Impacte sociològic Per la Sònia Diaz, sociòloga, especialista en polítiques socials i sòcia i Fundadora de Siena, hi ha hagut una discriminació per edat en tota regla, el que es coneix com "edatisme": "S'ha posat tothom al mateix sac a partir de 65 anys, que és un grup d'edat que es porten més de 30 anys de diferència, tots etiquetats com a vulnerables, amb més restriccions, sense poder sortir, ni tenint en compte si eren persones sanes o autònomes; i han perdut drets i han fet un pas enrere. L'edatisme comença amb un estereotip, es converteix en un prejudici i acaba en una discriminació per raó d'edat". Tres models d'avis Per la Sònia, en la nostra societat hi ha un contracte generacional de solidaritat, no regulat, pel qual els grans tenen cura dels petits. Segons una enquesta del 2018 hi ha 3 models d'avis: el tradicional, ni s'ho plantegen que no puguin cuidar els nets i ho fan de bon grat; els empoderats: no han triat quan ser avis i decideixen quan veure els nets, disponibles si cal, però gaudeixen del seu temps; i els avis esclaus: no saben dir no, tenen l'obligació de cuidar els nets i ho viuen amb angoixa i estrès. Avi amb la seva neta buscant informació per internet (Foto: Sònia Diaz) Segons una enquesta de l'Imserso abans de la pandèmia un 45% d'avis i àvies dedicaven una mitjana d'entre 5 i 6 hores diàries de dilluns a divendres a cuidar els nets; i no tenim encara dades per saber fins a quin punt la situació ha variat. La Sonia Díaz lamenta que a dia d'avui encara estan tancats els equipaments per les persones grans, mentre que gradualment s'han obert la resta. Tot i que avis i àvies s'han adaptat molt bé a les activitats online, el Nadal els va passar factura, i ara comencen a dir prou, i demanen poder sortir a l'aire lliure i interrelacionar-se. Hem de recordar que són persones experimentades, no s'han d'hiperprotegir, i respectar el seu espai i autonomia. Impacte emocional Explica la psicòloga Sílvia Palou, directora de 3Sentits que la relació entre avis i nets en molts casos s'ha vist interrompuda a causa de la pandèmia, tot i que no el vincle, que és més profund; i es pot generar una sensació de buit, falta de sentit, perill i soledat per part dels avis; i de culpa i por per part d'infants i adolescents que es podrien sentir responsables del contagi dels avis. Gestionar el dol Durant aquesta pandèmia, molts nens i nenes o joves han perdut l'avi o l'àvia, o tots dos. La Sílvia Palou diu que fer un ritual és essencial: "Pensant què li agradava, un dibuix o un escrit per dir-li adeu, els infants són més capaços de posar paraules a la vivència de la mort perquè estan més a prop del que és natural i instintiu, que no pas els adults que tenim més por al tabú de la mort". Recordar com era l'avi: afable, tendre, familiar, divertit, bon cuiner i els feia arròs, i amb el tomàquet dibuixava la inicial de cada net, ha servit a la periodista Gemma Castanyer per parlar, a partir de l'experiència personal, del dol i de la mort als infants amb el conte "L'avi ja no hi és", amb els dibuixos de la Lara Sànchez. La Sílvia destaca la importància emocional dels avis en la transmissió de valors, estimació i respecte, perquè d'ells rebem regals, que ens faciliten la vida, com els orígens de la nostra història; però també pesos, creences sovint inconscients que hem heretat i que ens poden limitar, com, per exemple, no poder deixar res al plat perquè en el passat els avis havien passat gana. La falta de contacte físic entre avis i nets és una de les coses que més ha passat factura (Foto: Sònia Diaz) L'amor entre avis i nets El Ramon Casals és mestre, autor del llibre "L'aventura de ser avis", i està convençut que la relació entre avis i nets beneficia la salut emocional, i així ho confirma un estudi sobre l'envelliment de la Universitat de Boston; i els seus 38 anys d'experiència a l'aula: l'infant que veia els avis sovint tenia una millor opinió d'ell mateix perquè contribueix al que defineix com el "coixí emocional". Pel Ramon la relació amb els nets és una oportunitat per veure el món a través dels ulls d'un infant, sense la pressió dels pares que els toca decidir sense la intromissió dels avis, i defensa evolutivament el paper dels avis per ajudar els fills i per cuidar els nets: "Es tendeix a pensar que ajudar els fills i els nets és negatiu, com una mancança de la societat, però som de les poques espècies que tenen la menopausa perquè evolutivament és més rendible no tenir més fills, i ajudar a pujar els fills dels fills". La Maria Teresa, àvia de 80 anys, ha enyorat les abraçades, el temps de conversa i d'estudi amb els seus nets; i es comuniquen per videoconferència una vegada a la setmana; i tot i la pandèmia, per Nadal van celebrar junts el seu 80è aniversari a l'aire lliure, i valora aquests petits moments de felicitat. Pel demògraf Albert Esteve és important tenir avis, i també no tenir-ne, perquè alguns estudis apunten que tenir avis forts afavoreix la possibilitat de tenir èxit social a la vida.

La pandèmia posa contra les cordes els nostres avis

Són fonamentals per assegurar la continuïtat de la reproducció d'aquest país i el benestar dels nets, i la Covid els ha tancat a casa i retallat drets