La impotència d'adolescents desnonats: "És com un crit dins meu que, si sortís, ho trencaria tot"

La Sandra va haver de renunciar a la feina perquè el seu fill petit tenia una discapacitat respiratòria i va acabar a l'UCI molt greu. Com que ella passava més temps a l'hospital que a la feina, la va perdre, i es va quedar a l'atur amb sis persones a casa. Era el 2017. Van fer un impagament del lloguer, i va arribar la primera ordre de desnonament, amb dues criatures petites. Aquest mes els reallotjaran ja per quarta vegada: "Ha estat un malson per als meus fills. La nena ha necessitat durant dos anys atenció psicològica, i el fill sempre està malalt pels canvis d'habitatge, perquè n'hi ha que són molt humits, i porten regulars els estudis." Des que va conèixer la PAH, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, la Sandra no s'ha sentit mai més sola, i demana a l'administració agilitat en els protocols i que no reallotgin les famílies lluny del barri ni de l'escola, on tenen el seu arrelament. Ara, per portar al seu fill a l'escola ha de fer 12 parades de metro, 4 vegades el mateix trajecte cada dia. És a dir, 48 parades de metro diàries. Triar entre pagar el lloguer i comprar menjar Les llars, espais d'afectes i d'intimitat, són un reflex de la situació econòmica de les famílies i un dels indicadors més clars de la pobresa i l'exclusió social en la infància. I la pandèmia ho ha agreujat: 3 de cada 10 catalans estan en risc d'exclusió, i en un 3% de les llars catalanes en els últims 10 anys s'ha passat gana, segons Càritas. Per la Fundació Pere Tarrés, hi ha una relació directa entre inseguretat habitacional i la salut física i mental dels infants. Quan el pressupost és limitat, algunes famílies no tenen més remei que triar entre pagar el lloguer i comprar menjar, segons Rafael Ruiz de Gauna, director de Relacions Institucionals i Estudis de la Fundació: "Els infants senten que no tenen dret a l'habitatge, viuen sota l'estigma de la pobresa i les tensions familiars, que afecten el seu desenvolupament neurològic." Viuen en condicions físiques molt dures i hostils: humitat, falta de ventilació, paràsits, amuntegament, espais molt reduïts o haver de fer els deures sempre sobre el llit, condicions que retallen les seves oportunitats educatives i de vida. Activitats de lleure amb infants de famílies vulnerables de la Fundació Pere Tarrés (Fundació Pere Tarrés) Ajudar els infants en l'horror del desnonament L'habitatge és la primera barrera de protecció per preservar la salut, la vida i la dignitat de les famílies, per la psicòloga i educadora social de Càritas, Marta Sanchis: "No tenir llar mata. És una constant veure famílies que perden l'habitatge i que cauen en infrahabitatges, habitacions de relloguer, locals sense condicions per ser habitats, en una vulneració clara dels drets dels infants." Davant del risc de desnonament apareixen la vergonya, la culpa, la ràbia i la tristesa, costa molt explicar-ho als fills, explica la psicòloga, i sovint s'opta pel silenci, però el que no s'explica, els fills ho omplen de fantasia, s'ha d'anticipar, adaptat a l'edat, si cal amb ajuda. Els fills ho viuen amb impotència, sensació d'injustícia, i pot desencadenar trastorns per depressió o per estrès posttraumàtic, i en adolescents autolesions o inclús temptatives de suïcidi. Diu el Juan, de 12 anys: "Em pesa tot, no em puc moure, és com un crit dins meu que si sortís ho trencaria tot." La memòria sensorial del desnonament Per la psicòloga cal ajudar-los a posar paraules i resignificar la memòria sensorial del desnonament: com el mall dels mossos picant contra la porta per tirar-la a terra, el so de la maleta donant cops als graons quan marxen, el plor sentit del pare o de la mare que oculta al fill, o els crits del veïnat solidari. Reforç educatiu de Càritas a infants en risc d'exclusió a la parròquia de Santa Maria Magdalena (Dani Codina / Càritas) No sentir-se culpable ni sola per acabar al carrer El 2021 hi va haver 166 desnonaments, 102 es van suspendre a través dels jutjats, 44 els van parar a la porta gràcies a la solidaritat i l'esforç de la PAH; 6 s'han acabat executant, i s'ha lluitat per un reallotjament digne; i en 16 s'ha trobat una alternativa al desnonament. La PAH fa 13 anys que ofereix un espai obert, segur i d'ajuda mútua per no sentir-se jutjat ni culpable per no pagar el lloguer, la hipoteca o haver d'ocupar per no dormir al carrer; i sobretot per aturar desnonaments, proporcionant suport jurídic i psicològic i buscant solucions habitacionals. Per la seva portaveu, la Lucía Delgado: "Quan perds una casa, no només estàs perdent quatre parets, perds una vida, i a la PAH donem a les famílies les eines perquè prenguin consciencia i lluitin pels seus drets." Segons els dictàmens de l'ONU, no hi pot haver desnonament sense alternativa habitacional, que no és un alberg o un hostal, si no un habitatge estable, i quan no l'oferim estem deixant de protegir el menor, apunta Delgado. El problema de l'habitatge no és individual, és col·lectiu, i calen respostes col·lectives, perquè qualsevol pot perdre la feina, tenir un accident o que se li abaixin els ingressos i quedar-se sense casa. Polítiques valentes pel dret a l'habitatge Pel Rafel Ruiz, de la Fundació Pere Tarrés, cal oferir oportunitats laborals i millorar les prestacions a les famílies. Però sobretot donar a aquests infants i joves oportunitats educatives, experiències relacionals, i espais segurs de joc i lleure dins i fora de l'escola que els compensin, i els permetin créixer amb la convicció que poden millorar la seva vida. La petició de la psicòloga Marta Sanchis, de Càritas, és zero desnonaments amb infants o amb persones grans, ampliar el parc d'habitatge públic i regular el preu del lloguer. Per la Lucía Delgado: "Calen polítiques valentes de l'habitatge, hi ha milers de pisos buits en mans dels bancs, amb una porta antiocupació, esperant una segona bombolla immobiliària, i cal que els bancs es corresponsabilitzin." Per la Lucía, hem de ser conscients del poder de la ciutadania, des de la PAH estan fent possible l'impossible: canvis legislatius a Catalunya i a Espanya, on per primera vegada hi ha una moratòria per aturar desnonaments. Un llibre per explicar-ho als fills és "Quan perdem la por", de la Lua Todó, i il·lustrat pel Joan Turu, que explica el drama social dels desnonaments a través dels ulls d'una nena, que no entén de bombolles immobiliàries, fons especuladors o hipoteques, però sí de trobar-se al carrer d'un dia per l'altre, i de com perdre la por gràcies al suport de la comunitat.

La impotència d'adolescents desnonats: "És com un crit dins meu que, si sortís, ho trencaria tot"

Psicòlegs i entitats alerten de la relació directa entre inseguretat habitacional i la salut física i mental dels infants, que pot desencadenar trastorns per depressió