Geòrgia, 10 anys: "Vaig tenir por que el món s'acabés"

A Catalunya, el coronavirus va tancar a casa més d'un milió de nens i nenes amb la creença que eren virus amb potes, però s'ha demostrat que no és així. Avui sentim la seva versió de la pandèmia a partir de 7 testimonis: han descobert el valor de la família, l'escola i els amics; entre la por i l'optimisme s'han adaptat a les restriccions perquè creuen que només ens en sortirem si fem cas als experts, i volen que els escoltem. Núria, 11 anys, Barcelona A casa són 6: pares, ella i dos germans de 13 i 19. Fa sisè a l'Institut Escola Costa i Llobera i juga al Gòtics Rugbi Club, a la Foixarda, i van passar el confinament a Calonge. Per la Núria el confinament va ser molt llarg, els seus germans tenien deures, classes i es comunicaven per les xarxes, però ella havia de compartir el dispositiu amb la mare professora, i el pare que teletreballava; i valora el temps de joc que van tenir. A l'octubre la van confinar per un positiu a l'extraescolar de bàsquet i diu que es va avorrir, ara ja té taula i ordinador propi; i el que més li costa és quan no pot entrenar, i portar la mascareta, tot i que té molt clar que només si tothom respecta les restriccions la pandèmia s'acabarà aviat. El més divertit dels últims mesos per la Núria va ser una setmana de colònies amb els germans a la vall de Núria, i sí que es vol posar la vacuna, però diu que primer se la posin la gent gran, metges, infermers i docents. Gian, 19 anys, la Meridiana A casa són 4: l'àvia, el pare, ell i la cosina, va néixer al Perú i va venir a Barcelona amb 3 anys, els pares estan separats i té un germà de 39 anys ja emancipat; estudia comunicació i finances a l'escola Pàlcam. El somni del Gian és ser milionari per viatjar, no tenir preocupacions, ser feliç i també per fer del món un lloc més lliure, flexible i comprensiu; i per fer-ho possible aquests diners està estudiant administració i finances. Amb la pandèmia es va adonar de la importància de la família, i cuidar-la, sobretot l'àvia, que havia sortit d'una operació de genoll; i també perdre la por, perquè la por ens limita i emmalalteix, i l'única manera d'afrontar la pandèmia és amb valentia. Ell és molt sociable, però en aquesta situació es relaciona per xarxes perquè tria preservar la salut de la família. S'ha adonat que amb la Covid la ciutat s'ha tornat grisa i trista. Pel Gian, els adolescents, en la majoria de casos, respecten les mesures de seguretat, perquè molts viuen amb els avis com ell, però com que fan més soroll, per això els han acusat d'irresponsables. El Gian es vol posar la vacuna, diu que s'ha de provar; i alerta sobre les "fake news" en pandèmia, la importància de buscar sempre la veritat, i que arribarà una greu crisi mundial quan s'acabi la Covid. Geòrgia, 10 anys, la Floresta A casa són quatre: els pares, ella --filla sola--, i el Queen, un gos de cinc mesos que va arribar a casa després del confinament, i fa cinquè de primària a l'escola Pública Naví. La Geòrgia té tota la vida ja planificada: on estudiarà, quan s'emanciparà, què serà (interiorista), quan trobarà parella i el nom dels tres fills que tindrà en una casa amb gos; i es va topar amb la pandèmia, que ho ha capgirat tot. Durant el confinament va jugar i gaudir molt amb els pares, però també es va avorrir perquè ells estaven enfeinats i va trobar a faltar molt l'escola i la família de Manresa. Al principi diu que no tenia por del coronavirus, però quan va veure que hi havia molts morts, va tenir por que es contagiés algun familiar el pare és asmàtic i que el món s'acabés. Vol que els pares es vacunin perquè no es morin; recorda que hem de seguir les normes per protegir els familiars; i demana que els escoltem més, perquè els adults també podem aprendre d'ells a fer més cas dels experts. Lluc, 13 anys, Serinyà A casa són 4: pares i una germana d'11 anys, fa 2n d'ESO a l'IES Pere Alsius (de Banyoles). Al principi de la pandèmia estava molt angoixat per no poder sortir de casa, però després s'hi va acostumar. El van confinar abans de Nadal; no va tenir gaires classes i s'ho va passar molt bé. Quan es lleva per anar a l'escola, si abans ja li feia poca il·lusió, ara menys perquè es mareja i li agafa mal de cap amb la mascareta i ho passa malament; si fos per ell es quedaria a casa. No té por d'agafar el virus perquè li han dit que és com un refredat normal i el pitjor que li podria passar és una pneumònia. Pere, 10 anys, les Planes A casa són 5: els pares, ell i dues germanes, de 13 i 16. Fa cinquè de primària a l'escola pública Nabí. El seu somni és ser enginyer i inventor per construir màquines i solucionar els problemes del món. Durant el confinament a casa el Pere feien sopars sorpresa i es vestien de gala i es disfressaven, i s'ho van passar molt bé. Tot i així es va avorrir i va trobar a faltar els amics i l'escola, i no sempre el van poder ajudar els pares, enfeinats teletreballant. No té por del coronavirus perquè diu que als nens no els afecta tant, i per Reis explica que van tenir un ensurt amb el tiet, que va donar positiu i es van haver de confinar deu dies i fer-se la prova, per ell una experiència emocionant que no molesta gairebé gens. Una de les coses que ha après el Pere és que l'escola és més important del que es pensava, i ara la disfruta molt, tot i que han barrejat 5è i 6è per fer els grups bombolla. El Pere recomana que no s'escampi el pànic, que seguim les normes amb tranquil·litat, perquè d'aquí poc s'acabarà la pandèmia: "Són com onades", diu el Pere, "i ara ja estem baixant, i després potser començarà una bona època". Eva, 16 anys, Sant Cugat El pare (italià) i la mare (francesa) estan separats, ella vivia a cavall de les dues cases fins que la mare va haver de marxar a França pels problemes de salut de l'àvia, i ha passat el confinament amb el pare. Eren 7: dues germanes de la parella del pare, ella i la seva germana de 18 i un fill de sis anys de la parella; i estudia al Liceu Francès. L'Eva durant el confinament compartia habitació amb les dues filles grans, per tant zero intimitat, però com que és introvertida diu que li va encantar i si no l'haguessin obligat a sortir no ho hauria fet. El que més li ha costat ha estat ser vista pel pare, amb 7 a casa, i no veure la seva mare durant 4 mesos (perquè ella no és de trucades) però diu que s'hi ha adaptat. I també hi ha coses bones: ha descobert llibres i autores, com Alexandra Braken, i també ha après a acceptar més el seu cos aïllada dels judicis sobre el cos que pesa sobre les adolescents- i a estimar-se més. A l'Eva li ha agradat tant el confinament que no surt els caps de setmana, només va a l'escola entre setmana; reconeix que el que li passa a ella i altres joves pot ser preocupant perquè socialitzar és important, ens fa més humans, però també valora molt la soledat. El seu desig és que la pandèmia ens faci més empàtics, i també voldria fer molts diners per crear una cadena d'escoles que trenqui amb l'escola tradicional i ajudi a fer un món més just i sostenible, perquè recorda que ens hem oblidat força del canvi climàtic amb la Covid. Otto, 11 anys, Vallvidrera A casa són una família musical de 4: l'Otto toca la bateria i aprèn a tocar el piano i l'ukelele; el pare toca la guitarra; la germana de 14 toca el clarinet i el piano, i la mare canta molt bé; i ell fa sisè a l'Institut Escola Costa i Llobera. Al principi es va posar content amb el tancament de les escoles, van jugar i fer música, però amb el temps es va avorrir i cansar dels deures; els pares estaven enfeinats teletreballant i necessitaven l'ordinador, i ell no té mòbil. Va trobar a faltar molt l'escola i els amics, i una setmana abans de tornar-hi ja tenia feta la bossa de tanta emoció. El que més li costa és la mascareta, perquè l'Otto porta ulleres i se li entelen els vidres, i ho passa malament. No té por del coronavirus perquè té uns pares relativament joves, però durant la pandèmia se li va morir l'avi, no del Covid. "Era molt actiu, esportista i fort, però va parar amb el confinament, es va posar malalt i va morir", i l'entristeix que el comiat va ser amb poca gent. Creu que ens queda un any i mig de pandèmia, i li agradaria treure les restriccions perquè la gent no perdi la feina però té por que llavors el virus s'escampi més de pressa; vaja, que esta confús. Diu que es posarà la vacuna quan li toqui, i el seu somni futur és ser enginyer informàtic.

Geòrgia, 10 anys: "Vaig tenir por que el món s'acabés"

La versió de la pandèmia d'infants i joves, a partir de 7 testimonis