Entendre allò que llegim és molt important, perquè a partir d'aquí es basa pràcticament tot l'aprenentatge. A Catalunya, tots els alumnes que acaben la primària saben llegir, però 1 de cada 7 no entén el que llegeix. Com els podem ajudar a comprendre el que llegeixen? No pressionar, ni nens ni mestres Els mecanismes de la lectoescriptura s'estableixen entre els 4 i els 8 anys, i cal respectar el ritme de cadascú. A la pràctica, però, hi ha la pressió sobre els mestres i, de retruc, sobre els alumnes per aprendre com més aviat millor a llegir i a escriure. Per la mestra d'Educació infantil Estela Perea, s'ha d'acompanyar cada infant al seu ritme, mostrant la utilitat de llegir, que no sigui una tortura, perquè gaudeixin del camí i cal motivar-los de manera intrínseca: "Amb contes en lloc de llibres de text. Els mestres no hem de ser esclaus de la gran empresa de la lectoescriptura, sinó els seus encarregats de màrqueting" L'objectiu final del mètode Decroly de lectoescriptura és que els nens entenguin el que llegeixen (Escola Decroly de Barcelona) No a la repetició i ni tots al mateix ritme Aprendre a llegir és una activitat lúdica i plaent que requereix esforç i abstracció; no és tan natural com parlar, i cal respectar el ritme de cada criatura perquè sigui un aprenentatge positiu. De fet, llegir és l'entrada dels infants al món dels adults. Per això, la Vanesa Amat, professora de la Universitat de Vic que ensenya futurs mestres, creu que és important acompanyar-los des de la complicitat i evitant alguns errors, com fer el mateix amb tots els infants al mateix temps, un mètode condemnat al fracàs: "Hi ha encara pràctiques de repetició, de l'esforç en el buit o de la rapidesa lectora, que recorden la frase: "la letra con sangre entra" que frusten. Calen materials manipulatius, no penalitzar l'error" Abans de començar el procés de lectoescriptura, recomana un treball previ per familiaritzar l'infant amb el llenguatge i afavorir la seva maduresa: treballar el llenguatge oral, afavorir el domini del cos i la coordinació ull-mà, donar-los temps, escoltar i definir el com: les metodologies i materials més adequats per atendre les diferents velocitats i necessitats de cada alumne. Treballar la coordinació ull-mà és important abans d'iniciar la lectoescriptura El mètode global de Decroly L'ésser humà té una estructura mental que li permet captar les coses de forma global i no fragmentada. De la mateixa manera, als nens se'ls hi presenta la realitat com un tot. Per tant, per què ensenyar-los el llenguatge fragmentat i no com un tot? Aquest és el punt de partida del mètode científic Decroly, creat pel neuropsiquiatre i pedagog belga Ovide Decroly, fruit de l'observació de com aprèn l'infant a la pràctica, i contextualitzat en un aprenentatge globalitzat. En el terreny de la lectoescriptura, la frase és el punt d'arrencada, i no pas les lletres de manera individual. La Berta Puente, mestra i coordinadora d'infantil de l'Escola Decroly de Barcelona, explica que a P5 els infants estan acostumats a fer servir el llenguatge verbal per explicar les qualitats dels elements que observen, i estan preparats per crear frases sintetitzant idees sorgides d'una vivència, a l'aula o fora. "La idea es concreta en una frase amb lletra lligada, com "La crema catalana està boníssima", o "Ens cauen les dents", a partir de la qual començarà el treball deductiu" Els experts no recomanen els mètodes de lectoescriptura basats en la repetició (Escola Decroly de Barcelona) Acaba sent un joc en què reanomenen tots junts l'alfabet i la lletra ela acaba sent una "orella de conill", o la "i" decideixen que és "un volcà amb un puntet". És llavors que s'aborda l'aprenentatge de la lectoescriptura, i es creen frases noves. La seva capseta de frases que memoritzen visualment se l'emporten a primer de primària: "La motivació és brutal, alguns ja descodifiquen de mica en mica, tallen frases, i al final, per pròpia descoberta, arriben al so que correspon a cada lletra, un procés que els genera autoestima i satisfacció" L'aprenentatge global, de la unitat màxima de significat a la unitat mínima, al revés que el mètode més tradicional Abans d'arribar a aquest punt, però, treballen per afavorir el desenvolupament maduratiu, com la coordinació mà-ull; els habituen a observar, manipular i deduir, i fan un teler que els ajuda a adquirir habilitats per a la lectoescriptura i radiografiar la maduresa de cada infant. Per la Berta, per a part de les famílies és molt important oferir un entorn cultural ric: contes, narracions, parlar amb ells, estimular el llenguatge oral, utilitzar un llenguatge correcte, i mai projectar el que hauria d'estar fent, i centrar-nos en els processos.   El mètode Montessori El mètode Montessori té també una base científica, la doctora Maria Montessori va observar que els infants de 3 a 6 tenien una especial sensibilitat per al llenguatge i va dissenyar materials, com l'alfabet mòbil, i un ambient (aula) que afavorís la motivació per satisfer aquesta necessitat, sempre amb l'acompanyament dels docents. L'alfabet mòbil del Mètode Montessori de lectoescriptura Per la Mireia Canyigueral, mestra d'infantil del mètode Montessori, els infants experimenten, juguen amb les lletres, el fonema, reforcen l'associació del so amb la grafia i desenvolupen la motricitat fina i escriuen les primeres paraules. Per la Mireia, no és tant el material Montessori com la filosofa de seguir l'infant, que té la voluntat i facilitat d'entendre com funciona el llenguatge i d'utilitzar-lo millor: "Sovint s'ha mal interpretat el mètode Montessori, que vol anar massa ràpid amb els aprenentatges cognitius, però neixen de la motivació de l'infant i es fa de manera lúdica i respectuosa" Per la Mireia Canyigueral, la lectura és un procés preciós que surt de manera espontània, sense esforç La pedagogia Waldorf La pedagogia Waldorf parteix dels ensenyaments del filòsof i educador Rudolf Steiner, i s'espera a primària cap als 6 o7 anys per iniciar l'aprenentatge de la lectoescriptura, perquè es respecta el moment del nen i la seva força creativa, diu l'Ignasi Melé, mestre del Centre Waldorf Steiner El Til·ler: "Comencem amb la narració oral, contes de fades, i explicant una història per cada lletra vinculada a la natura, i l'infant construeix imatges mentals que relacionen la vivència amb la lletra, i va descobrint les grafies". El mètode Waldorf comença la lectoescriptura als 6 o 7 anys A primer de primària es presenta l'abecedari amb lletra de pal, sense llibres de text, cada infant va construint el seu propi quadern, perquè l'art ajuda a l'expressió visual, verbal i emocional; i juguen i experimenten amb les lletres, i evoluciona també la grafia "A segon passen a la lletra d'impremta, i automàticament es posen a llegir; i se'ls acompanya perquè agafin bons hàbits de lectura. El resultat són infants que devoren llibres amb il·lusió perquè tenen un molt bon vincle amb la lectura". Explica el mestre Ignasi Melé que tot i que comencen més tard, els alumnes del Til·ler assoleixen el mateix nivell que el d'altres centres i un alt nivell oral, en una educació basada en el respecte a l'ésser humà. El Mètode Glifing i el dels Pictogrames La Montserrat Garcia fa deu anys, en col·laboració amb la Universitat de Barcelona, va crear el mètode Glifing per ajudar a superar les dificultats de lectura que tenia el seu fill: "Des de llavors, milers de nens se n'han beneficiat, s'ha vist que pot ajudar a tots els infants a aprendre a llegir, i s'ha desenvolupat l'aplicació readUpbyglifing. La Roser Ballesteros és la creadora del mètode de la Pictoescriptura, que utilitzen 1.800 docents i 15.000 alumnes a Espanya, i que treballa tot el currículum de llengua incorporant estratègies de pensament visual, i també formen i acompanyen els docents "Gaudeixen ensenyant llengua, i destaquen el caràcter inclusiu del mètode i la gran motivació dels alumnes per aprendre" I, sobretot, aprofitem l'estiu per llegir contes junts!