Els 5 pilars de la salut mental infantil

"Mai abans com ara havia trobat infants amb tantes mancances emocionals, baixa autoestima, desconfiança, inseguretat, estrès, ansietat, pors, sentiment d'injustícia, agressivitat i ràbia", assegura Cristina Gutiérrez, fundadora de la Granja Ability Training Center per on han passat 20.000 nens i joves en els darrers 38 anys: "Hi ha molt dolor entre els nens i nenes, però també esperança. Quan els dones eines emocionals les porten de per vida." Segons un estudi de l'Hospital del Mar, un trauma psicològic durant la infància triplica el risc de desenvolupar un trastorn mental greu en l'adult. Activitat a la Granja Ability Training Center per posar-los petites contrarietats i que desenvolupin la resiliència (Granja Ability Training Center ) 1. Atendre la salut mental infantil, una urgència Les conductes suïcides en menors d'entre 10 i 19 anys han augmentat no només per la pandèmia, i són ja la primera causa de mort, alerta la cap de l'Àrea de Salut Mental de l'Hospital Sant Joan de Déu, Montse Dolz, darrere dels accidents de trànsit: "Han augmentat les conductes demostratives dels malestars: conductes autolesives o ideacions de mort, trastorns de conducta alimentària o el consum excessiu de pantalles que poden derivar en trastorns." Durant la pandèmia, la salut física s'ha posat al davant de la salut mental, recalca Verònica Antón, psicòloga sanitària i directora de Senda d'acompanyament familiar i educació viva, que assegura que s'ha disparat la simptomatologia vinculada a les violències: "Abusos sexuals, violència vicària, violències masclistes, dols no elaborats; i els infants exposats a l'hostilitat o l'agressivitat poden socialitzar-se i reproduir aquestes cadenes de violència." Antón adverteix que la pandèmia va obligar a tornar a la llar, al lloc suposadament segur, que no ho és per a tots els infants. També aconsella no enfocar mai la salut mental com un cas individual o pel tipus de família, sinó com una societat on es vulneren els drets de la infància. 2. Fer una mirada més holística de la salut mental infantil L'OMS defineix la salut mental com un estat de benestar que ens permet ser productius i contribuir a la comunitat, una definició 100% adultocèntrica que contraposa salut i malaltia, es lamenta Verònica Antón: "Caldria parlar d'un contínuum entre benestar i malestar, l'objectiu és la promoció de la salut i tenir recursos per fluir entre els dos estats amb una mirada més holística que inclogui factors socials, econòmics, ambientals, biològics, d'estil de vida i l'atenció sanitària rebuda." És imprescindible que un infant tingui les cures afectives que el fan sentir segur físicament i emocionalment, defensa la psicòloga: "Que no estigui exposat a situacions de violència ni de discriminació i desenvolupi la confiança amb el món i la curiositat, l'impuls per explorar l'entorn; que estigui obert a les relacions i a buscar i repetir el que li fa sentir plaer, el motor que el connecta amb la vida." Cal que el nen o nena tingui la capacitat d'expressar les seves necessitats i regular les emocions; tot i que, si no disposen d'algun d'aquests elements, no vol dir que no tingui salut mental, dependrà de l'actitud de l'entorn, assegura la psicòloga. Procurar que l'infant busqui i repeteixi el que li fa sentir plaer, que el connecta amb la vida (istockphoto) 3. Treballar per la resiliència Un dels pilars de la salut mental és dotar-los d'eines que els facin més resilients, assegura la cap de l'Àrea de Salut Mental de l'Hospital Sant Joan de Déu, Montse Dolz. "Tenir adults disponibles que els facin cas; espais per compartir preocupacions i ajudar-los a tolerar la frustració, a prendre decisions i a responsabilitzar-se dels seus actes; treballar la impulsivitat, l'agraïment i la solidaritat, i que tinguin un espai de lleure de qualitat." I si detectem ansietat, tristesa o conductes estranyes, consultar el pediatre o la xarxa de salut mental, proposa la doctora. Posar-los una petita contrarietat diària que puguin assumir i assolir és el que proposa Cristina Gutiérrez per desenvolupar la resiliència: enfortir-los perquè puguin afrontar els mals moments i també que facin esport. Per la psicòloga sanitària Verònica Antón: "La resiliència es construeix amb una combinació de desafiaments i alguna frustració perquè els genera eines per a futures situacions difícils o doloroses, i amb molta cura i suport." I davant d'una situació traumàtica suggereix: "Legitimar el malestar de la criatura, protegir-la per acabar amb la situació i generar estratègies de reparació del dany." 4. Crear espais amables i segurs Es pot transmetre seguretat en un món incert i hostil creant espais amables emocionalment, assegura la psicòloga Verònica Antón. "Treballo a les escoles per fer-les espais amables i segurs, que un infant senti que a l'escola no hi ha la llei de la selva i guanya el més fort, sinó que tothom hi és cuidat i respectat i ningú abusa del seu lloc de poder." Per la psicòloga, s'ha de potenciar la figura de la psicòloga escolar, no per buscar o diagnosticar patologies, sinó per promoure entorns segurs emocionalment basats en la cultura del bon tracte d'infants, adolescents i adults. El pilar de la salut mental en la infància que abandera Gutiérrez és que se sentin estimats sense condicions siguin com siguin però posant límits. Els nostres fills i filles no són de vidre ni necessiten cotons que els protegeixin, assegura: "Si cauen, no es trenquen en mil bocins, com a molt alguna esgarrapada que els recordarà el seu límit; quan els sobreprotegim, inflem la bombolla, l'hem de punxar perquè els infants siguin els seus dignes protectors." Tenir adults disponibles que els facin cas: espais per compartir preocupacions i ajudar-los a tolerar la frustració (istockphoto) Cristina Gutiérrez proposa 8 frases per punxar la bombolla: tu ets més gran que les teves pors no, perquè t'estimo confio en tu sense error no hi ha aprenentatge fill-a, tu ets important, però jo també no és el que sents sinó el que fas amb el que sents la por, quan la conquereixes, et deixa en pau els nens i nenes tenen coratge, no els tallem les ales. 5. Recursos suficients per atendre la salut mental L'augment de manifestacions de malestar ha portat el Departament de Salut a reforçar els equips d'atenció domiciliària a joves de 6 a 17 anys diagnosticats amb patologia mental quan tenen una crisi, explica la Dra. Montse Dolz: "La visita al domicili permet conèixer l'entorn de l'infant o el jove: els estressors, els suports i, si cal posar límits, o fer alguna intervenció terapèutica amb els pares o a l'escola perquè els adults el comprenguin millor." Als CDIAP es treballa la salut mental des del minut zero (Unió Catalana de Centres de Desenvolupament Infantil) Si el 2005 es podien garantir quatre visites al mes per infant als CDIAP, els centres d'atenció precoç que treballen la salut mental des del minut zero, ara només se'n poden garantir entre dues i tres, assegura Gemma Garcia, presidenta de la Unió Catalana de Centres d'Atenció Precoç: "La situació és complicada. Ha augmentat el nombre d'infants atesos, però no els recursos. Això provoca moments crítics en el procés assistencial i malestar en les famílies i professionals, un col·lapse que redueix la tasca preventiva i de diagnòstic." Gemma Garcia reivindica més recursos per garantir el servei, compartir part de la història clínica amb el Departament de Salut i millorar la coordinació amb altres departaments.

Els 5 pilars de la salut mental infantil

S'han disparat les consultes sobre salut mental infantil: malestars i violències, i els recursos es mostren desbordats per atendre-les