Pau Llonch fa més de 10 anys que ensenya rap a l'aula i ho ha sintetitzat al llibre "Rap a l'aula, aprenentatges d'una revolució en marxa", on defensa que rapejar és una eina pedagògica, emocional, cognitiva, terapèutica, d'autoafirmació cultural i de reivindicació que contribueix a transformar l'escola i que no podem desaprofitar.

Origen i poder del rap

El hip-hop va néixer de la rebel·lia contra les desigualtats socials i la pobresa, les classes populars racialitzades, oprimides i oblidades que van canalitzar la ràbia creant una nova forma cultural vibrant davant de la injustícia; d'aquí neix el rap.

Per la Cristina Aliagas, doctora en Humanitats i professora de la UAB és una oportunitat per repensar l'educació, per aprendre a través de l'art i la creació artística de manera més holística:

"Expressant punts de vista que no han compartit mai a l'escola; plantejant l'escriptura com un art menys planificat i intel·lectualitzat i més guiat per la intuïció, la musicalitat i el cos"

Accedir a la poesia, un dels grans reptes de l'escola

El Pau Llonch amb 15 anys va començar a escoltar i escriure rap; amb 20 va fer la primera maqueta i 500 concerts, i el que va aprendre rapejant als escenaris amb At versaris ho va plasmar als tallers per a joves i amb la cooperativa "Versembrant" (sembrant versos).

En plena pandèmia ha publicat "Rap a l'aula, aprenentatges d'una revolució en marxa" (Rosa Sensat) amb dos objectius:

"Per oferir una eina potent al professorat i mostrar que el rap no és un instrument literari ni musical menor, és literatura, tant com Shakespeare; i explicar també perquè l'art motiva, emociona i facilita l'expressió i l'aprenentatge"

Tenir molt a dir, però no trobar l'espai

Durant el confinament, "Versembrant" va crear els tallers "Fight the Covid" per ajudar a expressar les preocupacions. Fa uns mesos, en una escola d'alta complexitat i amb molt absentisme, unes noies que cantaven flamenc van fer una tornada que va emocionar l'Alba Martínez "Bittah", rapera, estudiant de psicologia i membre de Versembrant i del grup de rap Ascensa Furore.

Pau Llonch creu que el rap va bé, també, als nanos que ho estan passant malament en pandèmia, econòmicament i socialment, o que han perdut l'avi o l'àvia i no els han pogut acomiadar.

"Als tallers de rap els joves es trenquen, connecten amb els seu patiment: un jove va sortir a explicar a la classe que patia assetjament, va plorar i va ser catàrtic"

El taller de rap a l'aula

Explica l'Alba que els alumnes viuen els tallers atents i motivats, com "bolos": es posa en context el rap, el vessant reivindicatiu individual i col·lectiu; s'explica la tècnica del rap i els coneixements més formals de l'escriptura.

El que no "pesquen" a través de Quevedo o Góngora, diu l'Alba, ho fan a través del rap; escriuen i acaben rapejant; i en les formacions més llargues es tanca el taller amb una gravació de tota la classe.

Pel Pau, quan un jove rapeja està trobant el seu lloc al món, assenyalant què no li agrada, i escolta la seva veu interna, que l'ajuda a trobar el seu rumb.

A la Berta, estudiant de 4t d'ESO de l'Institut El Vern de Lliçà de Vall, el taller li va permetre transmetre les seves emocions i opinar sobre temes d'actualitat. Es va sentir com en una discogràfica i recomana l'experiència a tothom.

I pel Blai, del mateix curs, el taller li ha permès perfeccionar les seves tècniques de rap i connectar amb els companys i amb ell mateix; es va alliberar de les tensions rapejant.

El taller de rap de l'Institut El Vern s'ha fet amb la col·laboració de l'Ajuntament de Lliçà de Vall i El Kaliu, i per la Mireia Casals, tutora de 4t:

"El taller és una activitat àgil i creativa que permet créixer emocionalment als alumnes, i introduir la poesia, la retòrica a través de la música, però sobretot parlar de temes socials i ajudar-los a ser mes crítics.

Per la Carme Ramilo, tutora de 4t del mateix institut, el taller els ha recordat que els docents també poden aprendre molt dels adolescents, els quals no són passius, sinó esponges i necessiten moviment.

El rap: emocions, art i aprenentatge

Fruit dels tallers, el Pau Llonch es va preguntar: què fa que una obra d'art ens emocioni / impacti / transformi? I va trobar les respostes llegint el psicòleg rus Lev Vigostky, que afirma que de la veritable obra d'art sortim millors persones del que havíem entrat:

"Amb un poema, una novel·la, una bona cançó aprens a orientar-te a la vida, a construir-te moralment. És el que Vigotsky anonema la psicotècnia, l'obra d'art, que és la caixa d'eines que et toca i et connecta amb tu mateix"

De fet, afegeix Llonch, els estudis de la neurociència demostren que no aprens res si d'alguna manera no estàs estimulat emocionalment.

Per l'Alba, l'escriptura i el rap és la possibilitat d'oferir una eina terapèutica (per expulsar el que guardem dins el cos) vivencial, emocional, i fa que l'aprenentatge mai s'oblidi.

El Pau i l'Alba reivindiquen afavorir en els joves l'autoconstrucció d'una dieta cultural de qualitat i crítica que determinarà la seva consciència; i donar valor també als seus referents, tot i que no els compartim:

"Un 80% dels nanos saben de l'existència o consumeixen massivament "Batallas de gallos", batalles d'artistes de rap que improvisen i que tenen milions de visualitzacions, i que són una porta oberta a la lírica i a la improvisació, i que críticament no podem desaprofitar"

Si vols sentir les improvisacions rapejant de la Bittah, el Pau Llonch i les profes, escolta "L'ofici d'educar".