El poble gitano necessita sentir-se seva l'escola: "Estudiar no només es de paios"

L'Estel Fernández és gitana i va créixer al barri estigmatitzat de la Mina. Va estudiar al Poblenou, on no hi havia cap alumne gitano. Sempre evitava dir d'on era pels prejudicis sobre la seva comunitat. Creu fermament que els joves gitanos i no gitanos no tenen les mateixes oportunitats educatives. Tampoc ha trobat cap alumne gitano a la carrera de Sociologia, que s'ha pagat treballant des dels 16 anys. Ara, treballa com a tècnica educativa de la Fundació Privada Pere Closa: "L'alumnat gitano creix amb dificultats econòmiques i el missatge que no serveix per estudiar, i ho interioritza, mentre que els paios tenen molt clar que estudiaran." Per l'Estel, ser dona i gitana suposa un doble estigma: l'entorn i la família tenen por que deixis de ser gitana si estudies, i des de fora et veuen rara per ser gitana i estudiar. Ella treballa al projecte Siklavipen Savorença, Educació amb Tothom, de la Fundació Privada Pere Closa, i és un referent positiu per als joves, amb carrera i, ara sí, orgullosa de la seva gitaneïtat. Trobar feina, casa o escola Per buscar feina, habitatge o escola, pertànyer al poble gitano és encara avui un inconvenient, segons el psicopedagog Joan Maria Girona, que parla de "racisme light": "Hi ha escoles, públiques i concertades, que posen dificultats per escolaritzar un infant gitano, actituds que determinen tota l'escolaritat i els aprenentatges de les criatures, que converteixen les diferències en desigualtats." Després de mes de 600 anys d'història a Catalunya, el poble gitano continua als marges de la societat i es malfia del món i l'escola paia. El seu pilar és la família, fins a 3 generacions viuen juntes, i la por per la covid ha causat encara més absentisme, un retrocés del vincle entre l'escola i la comunitat gitana i pèrdua d'aprenentatges. Pel psicopedagog, reduir l'absentisme passa perquè l'alumne i la família se sentin vinculats i acollits. "No es fa vincle si el docent pensa que per ser gitano porta polls, va brut, falta a classe o no fa els deures, sinó des de la confiança, el reconeixement i l'estimació." El projecte Siklavipen Savorença, de la Fundació Privada Pere Closa, proporciona formació a l'alumnat gitano (Fundació Privada Pere Closa) Sense expectatives ni inclusió Fa 40 anys hi havia les anomenades escoles pont, on només hi havia nens i nenes gitanos. Ara tots poden anar a les mateixes escoles, però encara ara els infants gitanos, les seves famílies i els docents tenen poques expectatives en la formació de l'alumnat gitano. En alguns casos els pares no van ni trepitjar l'escola i falta cultura de l'educació, explica Mercedes Porras, historiadora de l'art i presidenta de la Fundació Privada Pere Closa. La realitat és que hi ha centres on es concentra la majoria d'alumnat gitano, com l'escola Font de la Pólvora, de Girona, amb alumnat 100% d'ètnia gitana i catalogada com a centre de màxima complexitat, i amb un alt índex d'absentisme i baix nivell perquè algunes famílies son firaires. La Pilar Marco fa 14 anys que dirigeix l'escola, i per implicar l'alumnat gitano troba que és bàsic un claustre compromès que conegui les famílies i implicar-les en la vida diària del centre amb la seva cultura i costums, i una AMPA amb empenta. La Pilar Marco lamenta que sovint relacionem cultura gitana amb marginalitat: "Tenen el dret i la necessitat d'anar a l'escola amb uns mestres que els ajudin a adonar-se que valen. I poden expressar-se: molts d'ells de ben petits porten la part artística a la sang." Pel psicopedagog Joan Maria Girona és una prioritat acabar amb els centres gueto d'alta complexitat amb alumnat gitano perquè només la barreja afavoreix l'educació inclusiva i l'èxit escolar de l'alumnat gitano. Activitat de contes al carrer amb infants gitanos de la Fundació Privada Pere Closa (Fundació Privada Pere Closa ) Estudiar reforça els valors i el futur dels joves gitanos L'Àngel Moreno no va fer cas dels professors i gitanos que li recomanaven estudiar Dret perquè tindria molta feina amb els gitanos, i és que el pitjor que es pot fer, diu ell, és assignar a un jove una projecció per la seva ètnia o procedència, i ha estudiat grau i màster en Enginyeria Industrial. Per l'Àngel, l'obstacle per a l'alumnat de barris marginals, gitanos o no, és la falta de referents amb estudis: "S'han de treure del cap que estudiar és de paios, cada cop som més els gitanos que hem estudiat i d'ells depèn que segueixi pujant el nombre." Recomana als joves que no tinguin pressa per fer una família, que gaudeixin de la joventut i dels estudis, per trobar una bona feina. Per la Nuria Flores, l'obstacle més important a l'hora d'estudiar és que a la seva família ningú tenia prou estudis per ajudar-la, i tot i així ha acabat la carrera de psicologia, i demana als joves gitanos que es treguin com a mínim l'ESO. Tots dos són joves de la Fundació Privada Pere Closa, Premi Marta Mata 2021, una entitat gitana que va néixer el 1998 i porta 24 anys treballant per la formació i la promoció del poble gitano a Catalunya: amb més de 5.000 nens, 3.000 famílies i 300 centres educatius; i també per potenciar la seva imatge positiva com a poble i preservar el seu llegat cultural. L'entitat ofereix reforç educatiu als alumnes en un treball conjunt amb la família i l'escola, des del compromís, per buscar la millor versió de cadascun d'ells. Per la presidenta Mercedes Porras, "La població gitana ha d'entendre que estudiant no deixem de ser gitanos, no ens "apaiem" i perdem els valors. L'escola també és cosa nostra i s'ha d'acostar a la comunitat gitana, i deixar entrar a l'aula la nostra cultura i la nostra història." La Mercedes proposa que ens acostem amb una mirada sense prejudicis a les famílies gitanes per conèixer millor l'essència del poble gitano, vinculada als valors de la família, la cura i la cultura.