Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
L'ofici d'educar (El suplement)

De TikTok al nou Super3: com salvar l'ús social del català entre infants i joves

La lingüista Carme Junyent i creadors de continguts com el youtuber Joan Grivé o la TikToker Berta Aroca aposten per crear un món referencial en català transmèdia

Enllaç a altres textos de l'autor

Elisabet Pedrosa

Directora i presentadora de "L'ofici d'educar" d'"El suplement"

@ElisabetPedrosa
Actualitzat

El sistema d'immersió està en crisi pressionat per la sentència del 25% i preocupa més que mai l'ús social del català dins i fora de l'escola. Els experts coincideixen que per recuperar l'ús espontani del català entre l'alumnat és bàsic crear un món referencial en català transmèdia, en el qual els mateixos infants i joves siguin els autèntics protagonistes, i que s'adapti als canvis constants del món digital.

Es pot viure de crear continguts en català?

En català no és possible tenir un vídeo amb mig milió o un milió de visites de forma habitual, que és el que dona diners a YouTube i et permet viure'n. "Per això hi ha pocs referents en català", explica el Joan Grivé, del programa "Adolescents XL" de Catalunya Ràdio. Té 26 anys i en fa cinc que és creador de continguts en català a les xarxes:

"A mi si un nen em diu que vol ser youtuber, li dic: 'si realment et vols dedicar a fer vídeos per internet, ho has de fer en un altre idioma que arribi a les masses'."

Com que el català a les xarxes té perduda la batalla de la quantitat, la sociolingüista Carme Junyent proposa que ens centrem en la qualitat dels continguts:

"Oferir bons productes que siguin referents per a la gent jove. I per fer-ho se'ls ha d'escoltar i facilitar que desenvolupin la seva creativitat i facilitar-los els mitjans perquè construeixin els referents que demanen."

Per la sociolingüista, que sovint parla sense embuts sobre la situació del català i la immersió lingüística, un món referencial és tot allò que ens envolta i que determina la nostra vida i contribueix a una vida més plena.

Com es pot fer perquè els joves triïn el català?

La sociolingüista Carme Junyent afirma que quan els joves recuperen la llengua dels avantpassats és que estan cercant el vincle. La llengua vincula, i per tant el millor que podem fer és predicar amb l'exemple. Ells, confia Junyent, ja se'n recordaran de nosaltres.

La Berta Aroca, col·laboradora també de l'"Adolescents XL", fa vídeos en català perquè és com se sent més còmode. Va començar amb 13 anys fent paròdies d'alumnes i professors repel·lents a Youtube, i amb 20 anys ja és un referent en català a les xarxes. Alguns dels seus vídeos superen el mig milió de visualitzacions, té més de 160.000 seguidors a TikTok, on pot arribar a guanyar 1000 euros per una publicació.

"Em comença a pesar ser un referent, no m'agrada quan m'ho diuen, però no prou per deixar de jo mateixa".

@bertaarocach l'escola a catalunya, EN CATALÀ. a vegades des de l'humor també es diu molt #estiktokat ? original sound - Berta Aroca i Chica

Reconeix que no mira la tele perquè no hi ha res que li interessi, i reclama més programes pel públic jove com Eufòria a Tv3. Anima als joves a crear continguts a les xarxes, i a fer-ho amb constància, i demana més suport i visibilitat.

Pel Joan Grivé ajudaria a crear un món referencial i audiovisual en català:

"Que fos possible dedicar-se únicament a fer continguts per internet i no haver d'anar a un programa de tele per guanyar diners perquè no queda temps per les xarxes".

El youtuber proposa fer una lliga catalana de youtubers i rebre subvencions per la producció de continguts; verificar i blindar les contes de creadors de continguts en català o donar visibilitat cada dia a un youtuber abans del TN.  

El Super3 ha d'incloure les xarxes socials?

Abans de final d'any hi haurà un canvi molt radical del Super3, explica la responsable de continguts infantils Laia Servera, que reconeix que ara mateix el canal no té bons resultats i que s'han de reinventar perque el paradigme comunicatiu ha canviat:

"Ja no ens compren el que hem fet fins ara. Qui els transmet continguts a les xarxes no és un adult sentenciant càtedra, si no un igual amb pocs mitjans i parlant de tu a tu. Si donem l'esquena a la realitat morirem"

La nova proposta del Super3 serà transmèdia i amb continguts atractius específics per cada plataforma i també en funció de l'edat. Fins als 5 o 6 anys consumeixen televisió perquè els prescriptors són els seus pares o professors. I els dels 6 als 12 estan desvinculats de la televisió lineal, però els volen mantenir generant interacció, tot i que consumeixen més per digital reconeix la Laia Servera

"S'ha d'apostar per les xarxes, tot i que pels menors de 13 anys està prohibit ser-hi. Però com que hi són, hem trobat la fórmula: els oferirem un entorn segur, amb continguts de qualitat  i sense obligar-los a ser-hi"

Però per saber què volen és bàsic donar-los veu i preguntar-los directament, que se sentin reconeguts i escoltats. Per això s'ha creat un departament de tendències que recollirà setmanalment de què parlen a les escoles, a què juguen, què els preocupa o què està de moda. La Laia Servera ens fa 2 espoilers del nou Super3:

"Una part molt important de la nostra ficció se centrarà en la lluita contra l'oblit i als espectadors del Super3 els esperen uns "animes" que fliparan".

I sobretot un canal en el que el català sigui atractiu, necessari i creador de referents, defensa la periodista.

La Laia somrient a la cuina de casa seva
Laia Servera, al capdavant del nou projecte del Super3

I com hem arribat fins aquí?

La revolució tecnològica dels darrers anys, portar un mòbil a la butxaca connectat en tot moment, ha impactat en l'ús de la llengua. En la majoria de plataformes la llengua habitual més utilitzada són el castellà i l'anglès, i les llengües minoritàries, com el català, han perdut terreny explica el periodista Erik Lluent, autor de l'Informe Joves i ús del català, una radiografia del sector audiovisual.

Això, afegit a les retallades del govern d'Artur Mas el 2012, que van implicar la fi del canal Malaia i el 3XL i cada vegada menys joves consumeixen televisió en català; la judicialització del català amb la sentència del 25%; i la falta d'implicació amb la llengua dels catalanoparlants, han contribuït a que el català passi per un dels pitjors moments des de la transició.

La bona notícia per l'Eric Lluent és que més que mai som conscients de l'emergència del català, i ens hem d'enfocar en les solucions, que passen per més recursos, però sobretot

"Adaptar-nos al nou paradigma comunicatiu, als canvis constants del sector audiovisual i les xarxes, saber què atrau als joves i incorporar-los en el procés comunicatiu".

Pel periodista hi ha motius per l'esperança, com "La sotana", un programa de ràdio també audiovisual autofinançat i d'èxit. I anima a tothom a produir continguts en català a les xarxes, tal com fa ell, i a l'actualització al nou paradigma comunicatiu de la Corporació Catalana de Mitjans audiovisuals.

ARXIVAT A:
Educació
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut