L'ofici d'educar

Com identificar i abordar l'abús sexual a menors

Un de cada cinc infants patirà algun tipus d'abús sexual durant la infància. Afrontar el problema de manera adequada és clau per reparar la ferida
Elisabet Pedrosa
TEMA:
Educació
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

En els últims mesos s'ha produït un degoteig de denúncies d'abusos sexuals a menors. Els casos sovint surten a la llum pública anys després de produir-se. Parlar-ne remou i callar pot semblar el millor antídot per passar pàgina. Segons dades de l'Hospital de Sant Joan de Deu, un 20% dels menors viurà algun tipus de victimització sexual durant la infància. Identificar l'abús és important, però també la manera com s'aborda. Els experts asseguren que ser-ne víctima no és sinònim d'un trauma de per vida, perquè amb el suport adequat es poden minimitzar les seqüeles.

Com detectar l'abús sexual a un menor

No hi ha uns indicadors específics per detectar l'abús sexual perquè cada infant ho pot manifestar d'una manera diferent. "Quan una criatura canvia la seva actitud o el seu rendiment, o mostra alguna simptomatologia física és que alguna cosa està passant", diu la psicòloga Elisenda Pasqual.

Els professionals sanitaris han d'estar molt alerta per captar els senyals. Joan Vidal, metge especialista en neuro-desenvolupament, proposa utilitzar el joc perquè la criatura pugui expressar amb més facilitat el que ha viscut.

Com actuar davant de l'abús

Un cop detectat el cas, no s'ha de caure en l'alarmisme, sinó centrar-se en les emocions. L'Associació El Mundo de los ASI (Abús Sexual Infantil) fa les següents recomanacions:

  1. L'escolta activa: És molt important no alarmar-se, perquè la reacció de l'adult farà que deixi de ser una persona de seguretat per a l'infant. Si es perd la confiança, és probable que el nen o nena no comparteixi el que li ha passat
  2. Establir una relació compassiva per acollir la víctima o la persona supervivent si és adulta
  3. Donar seguretat emocional i física perquè la persona se senti compresa, estimada i acollida amb tota la informació que està donant i compartint
  4. Estabilitzar, calmar i orientar la persona que està revelant l'abús. Es pot sentir aclaparada i confusa. Cal ajudar-la a gestionar l'estrès i a reconèixer la seva fortalesa per explicar la seva experiència
  5. Buscar suport entre les nombroses entitats i psicòlegs especialitzats

Respectar l'infant abusat

Molts nens i nenes que han patit aquest tipus de situacions tenen dificultats per posar en paraules el que han viscut perquè el silenci formava part del secret que mantenien amb l'abusador. La psicoterapeuta Alba Soler recomana no pressionar: "La persona agredida ha de fer el seu propi procés i prendre lliurement la decisió de si vol parlar o no del seu passat".

La clau és entendre en quines condicions es donen els abusos, explica la psicòloga Carme Gálvez:

"En molts casos, aquests nens estan amenaçats, són seduïts, o són molt petits per entendre el que ha passat, sobretot quan és una persona de la seva confiança"

De fet, en molts casos és el mateix entorn qui silencia l'abús per por o impotència. "No fer res fa més mal que el propi abús", sentencia Gálvez.

La reacció de l'entorn té un impacte enorme en com el nen assimilarà aquella situació. Montxo Armendáriz ho va plasmar a la pel·lícula "No tengas miedo". Davant de la falta de suport i la incertesa, molts nens opten per callar.

La importància del suport emocional

Frases com "et crec", "no estàs sol" o "estic aquí per escoltar-te i ajudar-te" són fonamentals per generar confiança, assegura Alexandra Membrive, presidenta de l'Associació El Mundo de los ASI.

També és important remarcar que la persona afectada no és responsable de res amb expressions com "no vas fer res per merèixer-ho" i reconèixer la nostra part de responsabilitat sent capaços de dir "sento que t'hagi passat, no t'he protegit".

La psicòloga Alba Soler acostuma a dir als infants que han passat per un abús, sobretot si és en l'àmbit familiar, que la persona que els ha fet mal és una persona amb la sexualitat malalta. "Cal assegurar-se que si cal, l'abusador serà castigat, que no ho tornarà a fer i que buscarà ajuda per curar-se".

Els casos que han ocupat titulars de diaris són sobretot de religiosos, monitors o professors, però un 80% dels abusos són intrafamiliars, afirma Carme Gálvez. El fet que sigui algú de l'entorn familiar fa que es trenqui alguna cosa profunda entre el nen i l'adult amb el que ha confiat. Això dificultarà que aquest nen o nena pugui construir relacions futures sanes.

Superar els abusos i reparar la ferida

Marta Simó és coordinadora de la UFAM, la unitat funcional de l'abús a menors de l'Hospital de Sant Joan de Deu, pionera des del 1995 alhora de donar una resposta integral als nens i nenes que han patit abusos. Simó trenca un tòpic i assegura que patir un abús sexual no és sinònim de trauma de per vida. "Un bon tractament pot minimitzar-ne les seqüeles."

Això no vol dir que la reparació no sigui lenta. "L'infant haurà d'anar re-elaborant el trauma fins que maduri i elabori seva pròpia sexualitat", diu Alba Soler.

La culpabilitat és el que més costa de reparar. Els experts veuen fonamental que l'abusador participi en la teràpia de reparació i pugui reconèixer davant del nen el que ha fet. Aquest és el primer pas per sanar les ferides de l'infant, i entregar la culpa i la humiliació a qui n'és responsable: l'abusador i no la criatura que les ha patit.

El fet de revelar una situació d'abusos no busca un càstig sinó una reparació i un reconeixement del patiment. "Penalitzar l'abusador", alerta la psicòloga Elisenda Pascual, "pot generar més dolor ja que converteix tothom -abusat i abusador- en víctimes, cadascú amb la seva edat i dolors.

La prevenció, l'eina més poderosa

Davant del degoteig de casos, no ens hem d'atemorir, sinó donar eines als nens i nenes i a les seves famílies per prevenir l'abús sexual, afirma Marta Simó de la UFAM.

Els especialistes en aquest camp veuen aquest boom de casos com una oportunitat perquè l'administració es posi les piles i faci el que no ha fet fins ara. Reclamen que el problema es tracti de manera conjunta entre el govern, entitats i experts per fer-ne una crítica constructiva.

Un segon aspecte és l'educació. Les escoles haurien d'ensenyar els nens mecanismes per saber que està bé, dir no i entendre que el seu cos és sagrat.

Per últim, caldria revisar l'atenció a les víctimes per garantir una atenció terapèutica integral i sensibilitzar als jutges per evitar una nova revictimització durant el procés judicial.

Ens hi juguem molt com a societat, alerta la psicòloga Elisenda Pascual:

"Si no trobem una fórmula per aturar aquesta ferida de la infància, el dolor social es perpetuarà."

Recursos en relació a l'abús sexual a menors:

ARXIVAT A:
Educació Assetjament sexual

ÀUDIOS RELACIONATS