Quan arriba l'adolescència sovint arriba la por de viure en un cos de dona, en el cas de les noies. Però a més, s'hi afegeix la pressió estètica i la hipersexualització, imperants en la societat actual. L'Alba Alfageme Casanovas, psicòloga i autora de "Quan cridem els nostres noms", tampoc se'n va escapar, de tot això. El que la va ajudar en aquest impàs, no obstant, va ser compartir-ho amb les amigues i altres dones, com la mare, que la van connectar amb una manera d'entendre la vida i el món. Fins al punt que assegura que aquesta connexió la va canviar per sempre, en un camí de lluita contra el patriarcat: "El feminisme salva vides, a mi me la va salvar, és la millor guia per construir un món millor per a tothom en el qual es posi la vida i el benestar al centre." Un viatge d'Ítaca per a les dones Per l'Alba, mare d'un nen i d'una nena, la criança ens confronta al model de pare i mare que volem transmetre, i ens proposa que fem un viatge personal i col·lectiu com a dones per prendre consciència de qui som, com ens ha ferit el sistema masclista i com transmutar-lo: "Som filles del patriarcat, el tenim absolutament incrustat, i adonar-nos-en és el primer pas per transformar-ho i entendre que el feminisme és l'alternativa per educar." Si no gestionem el pòsit patriarcal de les experiències viscudes condicionarà les nostres relacions, sexualitat i parelles; i no només això,el feminisme és la política de la quotidianitat, i els canvis en el dia a dia acabaran impactant de manera estructural. Els agressors acaben girant la truita de manera que s'acaben situant com a víctimes, una idea molt reforçada pel patriarcat (ACN) El preu de ser nena La principal causa d'inseguretat de les dones al món són les violències masclistes, i això passa des que es neix en un cos al qual posem l'etiqueta de nena, en un món en què tot ho categoritzem a través del gènere, i això és violència estructural. Per l'Alba Alfageme, la nostra societat té un analfabetisme sexoafectiu que ha soterrat el dolor dels atacs masclistes: "El patriarcat ens empetiteix, ens assassina, ens agredeix, ens viola i ens obliga a créixer lluitant doblement per evidenciar les nostres capacitats en una guerra encoberta contra les dones." I com que no ens eduquen en la identificació de les violències, les normalitzem, però quan ho socialitzes, gràcies al feminisme, t'adones que passa a altres dones, i comença la transformació individual i col·lectiva. Per combatre el patriarcat, l'assertivitat i la sororitat Les dones que han expressat la seva opinió i reivindicat els seus drets es titllen de desafiants, trenquen l'estereotip de "bona dona", disposada renunciar a la seva vida personal i professional per tenir cura de la família. "És molt important renunciar a la renúncia i ser assertives, dir el que volem i ocupar els nostres espais i lloc al món." I quan t'adones que una altra ha viscut el mateix que tu, et fa de mirall, sentir que hi ha altres dones et dona una força transformadora imparable, la sororitat: la connexió entre dones, la humanitat femenina de totes les dones que ens han precedit, testimonis que el patriarcat ha silenciat. Gràcies a elles som on som i cal dignificar.   El model feminista, l'alternativa al patriarcat Històricament tot el que ha tingut a veure amb la part més emocional, la cura i la criança, s'ha menystingut, relegat a l'espai domèstic, fora de l'esfera pública, invisibilitzat, sense prestigi i no productiu en el sentit econòmic; i a nivell social, el que estava sobre la taula és el patriarcat i el capitalisme. Però el feminisme diu que perquè el món funcioni hem de tenir cura de nosaltres mateixes, després de les persones que ens envolten i així construir un món on tothom es pugui sentir còmode. "Vivim en un món ple de desesperança, sense vides dignes o interessants de ser viscudes, i el feminisme proposa la cura, des de la vulnerabilitat, entesa com a obrir-se a la vida i a la connexió amb l'altre." El feminisme no és una guerra contra els homes Per la psicòloga Alba Alfageme, als homes els està costant entendre que això és no és una guerra contra ells, al contrari, és una guerra contra un sistema de desigualtat que aporta tristesa, dolor i violència en les dones, però també en els homes. "El patriarcat els ofereix una sèrie de privilegis, però és important que els homes s'adonin que el sistema patriarcal limita la seva llibertat de comportar-se realment com volen ser, i que el feminisme és l'oportunitat de recuperar aquesta llibertat." Hi ha tot un camí per poder recórrer per als homes, i poden obrir-se a noves formes de viure i relacionar-se.     Si s'ha viscut una experiència de violència Les violències es visibilitzen ara més que mai perquè hi ha un espai de seguretat per expressar-les, i tot i així: "Si patim un robatori al carrer ningú ens culparà ni assenyalarà, però si pateixes violència masclista, caurà sobre les teves espatlles la culpa, la vergonya i l'ombra de la falta de credibilitat, i la revictimitació del sistema judicial." Gràcies al #MeToo o el #cuéntalo hem conegut testimonis de dones que han patit violència, i està canviant la visió de la víctima incapaç i traumatitzada de per vida pel de dones amb capacitat per tirar endavant, enfortides i resilients; fruit de treballar el trauma a través del cos i de posar paraules a la vivència, i contribuir així a la resignificació i a la reparació.   Educar nens i nenes en el feminisme Pel 30% de les universitàries, la seva primera experiència sexual ha estat forçada; les agressions masclistes es perpetuen entre les noves generacions, i cal crear espais de diàleg per ajudar a identificar les violències: "Les dones patim les violències masclistes, ens hi va la vida, però qui l'exerceix són els homes, joves, nens, i treballar amb ells és el gran repte." La psicòloga explica als seus alumnes de la universitat que quan surten de festa si conviden a xupitos les amigues per emborratxar-les i tenir-hi sexe és una violació, perquè s'aprofita la situació en què l'altra no pot dir que no. Per la Iria Marañon, autora de "Educar en el feminismo" i "Educar un niño en el feminismo", hem d'educar nens i nenes en el feminisme per alliberar les dones del masclisme, la misogínia i el sexisme, i per abolir la masculinitat i que els homes no participin de l'opressió i siguin empàtics, sensibles i cuidadors. Per la psicòloga Alba Alfageme, els feminismes són un dels moviments polítics, socials, educatius, econòmics i humans més revolucionaris dels darrers segles, imparables, i fa una crida a formar-ne part.