Tenir una emoció o que l'emoció s'apoderi de nosaltres, aquesta és la qüestió per la pedagoga Eva Bach, autora del llibre "Com cuidar la salut emocional", manual d'alfabetització emocional amb eines per atendre, entrenar, expressar, reconduir i integrar de manera saludable emocions intenses que ens superen a nosaltres, els fills o l'alumnat. 1. Identificar les emocions Les emocions de vegades agafen el volant de les nostres vides i ens entaforen al seient del copilot, alerta la pedagoga Eva Bach: "Desbordats per l'emoció viatgem amb una por, angoixa o una ràbia més gran que nosaltres, sovint sense ni ser-ne conscients". D'aquí la importància de l'alfabetització emocional des de ben petits perquè les emocions contenen informacions valuoses que ens permeten coneixe'ns millor: "Per saber què és bo i què no, què ens neguiteja i què ens calma, a què podem fer front i què ens supera; són biologia i aprenentatge, herència i ambient, ment i cos, pensament i intuïció". No fan rebequeries per incomodar-nos, sinó per expressar el que els supera (istock) És molt interessant indagar què hi ha darrere de les emocions: "La frustració, la impotència o la desesperació poden relacionar-se amb la ràbia, la tristesa i la por; la preocupació té a veure amb la por i l'amor, i pot derivar en tristesa i ràbia; el sentiment de culpa pot estar vinculat amb la tristesa, la por o la ràbia". 2. Aprendre a expressar les emocions en la justa mesura Eines per sentir les emocions, no analgèsics emocionals per fugir de les emocions desagradables i pertorbadores: "Perquè les conseqüències de la no expressió poden anar des d'una insensibilització, com una cuirassa i falta d'empatia, fins a persones que exploten emocionalment de males maneres per l'acumulació". Ser hospitalaris amb les emocions ingrates perquè contribueixen a l'autoconeixement: "Ens solen mostrar alguna cosa pendent a aprendre, acceptar, transformar o que no atenem prou bé de nosaltres o l'entorn, però les hem de sentir en la justa mesura". Per exemple la ràbia, si no ens la permeten, ens deixarem trepitjar, i si la sentim en excés serem nosaltres els que envairem l'espai de l'altre: "No l'hem de reprimir. Hem de buscar eines i contextos per expressar-la de manera saludable i llavors és constructiva, inspiradora i creativa per fer canvis personals i socials". O els clubs per anar a plorar del Japó per expressar la tristesa perquè cal connectar amb la pèrdua: "Si no s'expressa la tristesa, s'acumula i arribarà un punt que ens trencarem. La no expressió d'emocions és font de patiment perquè s'aboquen cap a fora creant conflictes o toxicitat emocional, i es pot perpetuar de generació en generació". 3. Entrenar les emocions Les emocions són respostes adaptatives dels ser humans, innates i no apreses, assegura la psicopedagoga Mar Romera, autora d'"Educar sin recetas", i coneixe-les, comprendre-les i triar-les, requereix un entrenament. Vuit estils emocionals identifica la pedagoga Eva Bach per afrontar les emocions que passen per ignorar-les, prohibir-les, invalidar-les, voler canviar-les, culpar l'exterior del que sentim, ser addictes a una sola emoció o família d'emocions o magnificar-les "L'estil empàtic és el més saludable. Si una criatura es fa mal, no dir que no ha passat res, si que ha passat, potser li fa mal i s'ha espantat; és acollir, escoltar, legitimar, acompanyar i ajudar a transformar les emocions". Aprendre a contenir verbalment, emocionalment i amorosament les rebequeries(istockphoto-1390505833-612x612) La tècnica del semàfor ens ajuda a conèixer si una emoció ens sobrepassa, hem d'aturar-nos, llum vermella, i posar-nos en llum taronja per buscar les eines, el kit emocional, que ens permetin connectar, comprendre, expressar i calmar-nos per de nou encendre la llum verda i tenir la claredat per actuar. "I en el cas de les criatures hi ha la tècnica de la tortuga: quan hi ha agitació l'infant es posa dins la closca per preguntar-se què li ha passat". 14 tipologies d'eines per entrenar les emocions descriu Eva Bach al seu llibre: verbals, tècniques artístiques, la música, la dansa, la meditació, el mindfullness, tècniques orientals, les catarsis, els ancoratges, la psicoteràpia o els rituals molt útils amb els més petits: "Accions simbòliques que faciliten l'expressió emocional. Al meu fill Marc el llop d'una cinta de les 7 cabretes li feia una por terrible, i vam per fer un ritual per trencar la cinta i matar el llop, i es va tranquil·litzar". 4. Pautes per afrontar amb èxit les rebequeries La catarsi és l'alliberament de les emocions ingrates, que en les criatures són les rebequeries: "En primer lloc entendre que no fan rebequeries per incomodar-nos, sinó que és una manera d'expressar el que els supera, una ràbia que és més forta que ells, i perquè no ho saben expressar d'una altra manera". Per tant, li hem d'ensenyar a fer-ho, posar-hi paraules i a calmar-se, sense invalidar-ho, ni tampoc afegir més llenya al foc: "Si no vol marxar del parc: entenc que estàs enfadat, si vols rondina, enfada't, no em parlis perquè marxem; fins i tot ens pot dir que no li passarà mai l'enfado, utilitzar l'humor i dir-li que ens sabria greu perquè l'estimem molt i estar disponibles a l'abraçada". Podem ajudar-los a identificar i expressar les emocions en la justa mesura (istock) Per no deixar-nos intimidar davant d'una rebequeria, posar els límits des de la calma i la serenor adulta: "No fer nosaltres una rebequeria amb una incontinència verbal que ens faci perdre la credibilitat. Guanyem credibilitat quan som capaços d'acollir allò i a la vegada contenir verbalment, emocionalment i amorosament; tot i dir que no ens quedarem més estona al parc". És aconsellable haver-ho explicat abans i haver-li ofert alternatives perquè la criatura pugui escollir. 5. Propostes per calmar la por i l'ansietat de les criatures Fer un diàleg amb un titella, un nino o un peluix és el que proposa Eva Bach per calmar la por: "Quan dialoguem amb el titella ho estem fent amb la criatura, i li direm al titella: què necessites per tenir menys por? i establim des d'aquest personatge un diàleg sobre la por". El joc i la natura ajuden a expressar i calmar les emocions (istockphoto-638620778-612x612) I també funciona, sobretot amb les pors no reals, utilitzar la fantasia i els contes, apunta la pedagoga. Per afrontar l'ansietat, una certa angoixa davant d'alguna cosa que ens supera, Bach proposa: "Hem d'ajudar l'infant a sortir de la ment, d'on està capficat, i per fer-ho es pot recórrer al llenguatge verbal: una visualització de números respirant, caminar per la natura o fer alguna activitat física o lúdica que l'ajudi a sortir del pensament". En algun moment de la nostra vida pot passar que totes aquestes eines no ens funcionin a nosaltres o a les nostres criatures alerta Eva Bach, i pot començar la nit fosca de l'ànima com li va passar a la pedagoga durant la pandèmia, i llavors si cal buscar l'ajuda d'un professional.