Des de quan hi ha llenties? Les llenties van ser una de les primeres plantes cultivades pels humans a causa de la seva versatilitat i fàcil adaptació a diferents climes. Avui en dia la seva producció està repartida per diferents llocs. Les llenties, juntament amb els cigrons, mongetes, pèsols, faves o soja, són les llavors de les lleguminoses, que es troben en plantes, arbustos i arbres arreu de tots els continents i cuines.    Tipus de llenties Es classifiquen en dues categories segons la seva mida: les llenties petites (pardines, beluga, verdina o de Puy) i les llenties més grosses (reina o d'Armuña, la macachiados, típica de la cuina mexicana, etc). Algunes també es comercialitzen pelades; les més comunes són les vermelles masoor dal, molt utilitzades en la cuina índia i pakistanesa en sopes i guisats. El consum de llegums té efectes molt saludables, com, per exemple, el control de pes, la diabetis o la salut cardiovascular o intestinal.   Un substitut de la carn molt respectuós amb el planeta Els llegums són una alternativa sostenible a la proteïna d'origen animal. Les xifres són contundents: per produir 1 quilo de llegums es necessiten 50 litres d'aigua davant dels 1.300 litres que es requereixen per produir 1 quilo de carn de vedella. En comparació, una ració de carn de 100-125 grams (vedella, pollastre o porc) o 150 g de peix aporten uns 20-30 grams de proteïnes. Una ració de llegums cuits (uns 200 grams) n'aporta uns 15-20 grams. Els llegums no contenen tots els aminoàcids essencials per ser una proteïna d'alt valor biològic com la d'aliments d'origen animal, com els ous, la carn o el peix. És per això que si combinem les llenties amb cereals (és tradicional fer-ho amb arròs, ja sabem que la cuina tradicional és molt sàvia!!), fruits secs o llavors, podem aconseguir una proteïna completa i que substitueix perfectament la carn. Les llenties són riques en proteïnes, hidrats de carboni, fibra, minerals, vitamines i antioxidants. A més estan lliures de sucres simples, greixos saturats, colesterol, sodi i gluten.   Les llenties al plat Les llenties casen bé  amb  amanides, cremes o com a purés per dipejar acompanyades d'unes verdures crues (o pa i també ja tenim la proteïna complementària). Es poden utilitzar com a substituts de la carn en algunes salses o farciments com ara lasanyes o canelons, i també per elaborar unes croquetes o bunyols tipus falafels. La farina de llenties es pot usar en masses panificables tipus pizza o galetes per donar la consistència a aquestes elaboracions (el famós papadum indi).    Què hi ha al mercat? Continuen les verdures de fulla com els espinacs o les bledes, així com l'escarola i les endívies. I les cols i la seva família. I els porros. També carxofes. De fruita: cítrics com la mandarina o taronja. De peix i de marisc tenim: besuc, llobarro, mer, palometa, truita, escopinyes, gambes, escamarlans, pop, musclos i garoines! I de caça, comença la temporada de caça del cabirol i el cérvol.    Recordem que a l'hivern collim arrels com les pastanagues (en aquest cas tot l'any pràcticament), els naps, napicol i colrave, que són un reservori nutricional que crea la planta amb l'objectiu d'espigar amb força a la primavera i així poder deixar descendència amb les llavors. Dins aquest apartat d'arrels, ara fins al gener-febrer podem mencionar els naps negres de muntanya i el nap de Talltendre.