Sèries de la setmana: de l'estrena de "La Mesías" a una ficció inspirada en Edgar Allan Poe

Article de: Toni de la Torre "Bodies" Semàfor Groc A quina plataforma? Netflix (8 episodis de 55 minuts). De què va? És un sèrie de misteri que gira al voltant del cadàver d'un home que una policia troba en un carreró. La cosa és que aquest cadàver no és el primer cop que es troba. El mateix cadàver idèntic va ser trobat per altres detectius en diferents moments del passat: l'any 1890, l'any 1940. I també el trobarà un detectiu del 2050. El mateix cadàver. Com és que tots troben el mateix cos? Aquesta és la premissa del misteri de la sèrie que adapta un còmic creat per Si Spencer. El que fa la sèrie és narrar en paral·lel els esforços de cada detectiu per resoldre el cas, saltant pels diferents períodes històrics. Això permet fer un retrat de la societat de cada època i fer comparacions. Els detectius tenen en comú el fet ser mal vistos en el seu context (són un homosexual, un jueu i una musulmana). I les troballes que fan amb el cas tenen una relació diferent amb aquest tema de fons. El millor: Les trames es complementen molt bé les unes amb les altres i creen un trencaclosques que és addictiu. Contràriament al que és habitual en aquest tipus de sèries, té un final amb sentit. El pitjor: El contrast entre la idea de la premissa que és molt original i en canvi el tractament visual és el contrari. Molt poc original. Molt poc inspirat. De fet, utilitza efectes visual que es veuen barats i efectistes. També desaprofita actors com Stephen Graham o Shira Haas, que no tenen personatges prou profunds per mostrar el seu talent i pateixen amb un excés d'exposició narrativa per clarificar una història que és molt enrevessada. En molts moments sembla una Dark versió telefilm de sobretaula. Recomanada només si us agraden molt les sèries de trencaclosques amb elements de ciència-ficció. I sabent que no arriba al mateix nivell de Dark ni de lluny. Nota: 6. "Manual de la vida salvatge&#8203;" Semàfor Groc A quina plataforma? A Filmin (6 episodis de 45). De què va? Dic que de vegades no fa gràcia perquè és una comèdia descarnada sobre el capitalisme i com ens pot fer inhumans. Té un protagonista que en cert moment decideix passar per sobre de qui faci falta. Quan comença la sèrie ens el presenten com un empresari d'èxit del món de la tecnologia, l'Elon Musk de torn, que està fent una conferència tipus TED on explica com triomfar. O sigui, com acabar sent el nou emprenedor milionari. Aquesta conferència és un constructe per explicar com ha arribat fins aquí. La sèrie fa un salt enrere en el temps i el veiem que està treballant per una immobiliària. És l'encarregat de perseguir els llogaters que no poden pagar i fer-los fora del pis si fa falta. Partint d'aquí, ell aprèn que l'únic que importa és ell mateix. Intenta muntar la seva pròpia start up tecnològica que bàsicament consisteix en crear software per treure-li feina a la gent. El millor: Ensenya un món que reconeixem perfectament. Perquè aquesta idea de la tecnologia que pot deixar sense lloc de treball a molta gent és un tema molt actual a causa de la irrupció de la Intel·ligència Artificial. Malgrat que aparentment és una comèdia satírica sobre els discursos d'èxit que tan abunden en el món dels emprenedors, té una cruesa incòmode que congela el somriure. Et desconcerta. El pitjor: No arriba a ser tan càustica ni tan dura com altres sèries que tenen protagonistes similar. Penso en Exit (que aviat tornarà amb nova temporada), que és més punyent o fins i tot en Succession. En comparació, aquest Manual de la vida salvatge és amable amb la gentussa sense escrúpols que representa. De vegades satura una mica amb la veu en off. Recomanada? No és una sèrie memorable, però la història enganxa i té molt a dir sobre el món que ens envolta. O sigui que sí, us la recomano. Nota: 7. "Nada" Semàfor Verd A quina plataforma? Disney+ (5 episodis de 30 minuts). De què va? És una sèrie argentina que explica la història d'un crític gastronòmic veterà que és senyor rondinaire, una mica malcarat i que té un punt esnob. Una mica Larry David. Però sobretot, està acostumat a la bona vida. Té un estatus de classe elevada que encara es pot permetre i una assistent que li ho fa tot i li facilita uns hàbits que conformen una rutina confortable. Quan ella mor, la bombolla esclata. Ha de contractar una nova assistent, a qui inicialment no vol. Entre ells dos neix una relació que el canvia. Perquè com sol passar en aquesta mena d'història darrere del crític de llengua esmolada hi ha un home amb molt bon fons. El vincle amb ella l'ajuda a navegar per un moment de turbulències en una edat difícil que pot fer pensar en sèries com El método Kominsky. El millor: La interpretació de Luis Brandoni, capaç de treure comèdia i humanitat de cada escena, és el millor de la sèrie. Com fa servir el menjar per parlar de les vides dels personatges. I també la crítica a l'esnobisme d'un tipus de personatges privilegiats que és una marca dels seus autors, Mariano Cohn i Gastón Duprat, creadors de la també molt recomanable El encargado. El pitjor: El pitjor de la sèrie no a veure tant amb la sèrie en si com amb la promoció que li han fet, on es destaca l'aparició de Robert De Niro. És cert que hi surt i que està memorable però apareix molt poc i si la mireu per això és potencialment decebedora. La història principal també triga en arrencar, i no hauria sent només una sèrie de cinc episodis. Recomanada. És una sèrie petita però molt ben feta. Riureu amb ella i també us emocionareu. I els personatges són dels que et toquen el cor i t'emportes amb tu durant molt de temps. Nota: 8.

Sèries de la setmana: de l'estrena de "La Mesías" a una ficció inspirada en Edgar Allan Poe

La nova sèrie de Javier Ambrosio i Javier Calvo triomfa a Movistar+, mentre que Netflix estrena "The fall of the House of Usher"