El nostre editor i crític literari, Malcolm Otero, ha llegit a petició dels oients de "La tarda de Catalunya Ràdio" la novel·la "Fiebre en las gradas", de Nick Hornby, un llibre molt conegut sobre futbol. L'edició en castellà (en català no està editat) a càrrec d'Anagrama ja porta set edicions i, segons el punt de vista d'Otero, està molt ben traduït. "En general crec que és un llibre fantàstic, intel·ligent, sensible, ben escrit i deliciós." El llibre està organitzat per partits de l'Arsenal durant més de 30 anys. Cada capítol és un partit. I parla de jugadors, entrenadors, estadis. Sobretot de l'antic Highbury, l'Arsenal Stadium, que ja no existeix. També parla de partits, lesions però en realitat el llibre no va de futbol: "El llibre parla de Nick Hornby i de la seva obsessió, de la seva addicció al futbol. El protagonista és d'aquells que se sap de memòria tots els partits (cosa que va passar) i també dels jugadors i les dones dels jugadors. És com una "futbolpèdia". I us explica la seva vida, des de nen fins a adult, a través de l'Arsenal. I com ho viu. Com a exemple, en un moment diu: "Em preocupa la perspectiva de morir a meitat de temporada". Grades de l'estadi de l'Arsenal / Nelson-Ndongala / Unsplash El llibre és una reflexió sobre l'obsessió de Hornby. Sobre com afecta la vida, les relacions personals. Apareixen les seves nòvies i com han d'acceptar que, per a ell, anar al camp i viatjar amb l'equip és part de la seva essència. Com discuteix amb la seva xicota si està frustrat perquè l'equip ha jugat malament. "Per a la resta dels humans, el futbol és un joc, però per a ell és una religió. I explica com canvien els seus estats d'ànim (això ens passa a molts, però a Hornby les etapes bones o dolentes de la seva vida, fins i tot arriba a la depressió, coincideixen amb com va l'equip) i com creu que ell ajuda l'equip anant al camp. Comença a finals dels 60, i ja de ben jove passarà fred al camp i en camps per tot Anglaterra. I tota la vida està marcada per aquesta addicció" Punts a favor: La relació a través del futbol amb el seu pare, que es divorcia de la seva mare, i que després té germanastres, amb qui també es relaciona a través del futbol. Hi ha també el rerefons de la història d'Anglaterra: "Margaret Thatcher, la vaga de treballadors de centrals elèctriques l'any 72 que els obligava a sopar menjar fred i a il·luminar-se amb espelmes, la guerra de Golf (i com als estadis es cantava contra Sadam Hussein). I després apareix la violència, és clar, parlem de futbol anglès dels 70 i 80." En contra: És un llibre meravellós, sí, d'acord. Però alguns lectors es poden ennuegar amb tants noms de jugadors (Charlie George, Supermac, Dixon, Keown ), d'estadis i d'entrenadors. I és un llibre dur, perquè --com he dit abans-- l'ànim de l'autor coincideix amb el del seu equip, i l'Arsenal va passar molts anys dolents; és un llibre de derrotes.   Altres novel·les sobre futbol: Malcolm Otero ho té clar: recomana "Hijos del fútbol" (Editorial Naranja), de Galder Reguera: "És un llibre una mica mes suau pel que fa a noms, on l'autor parla de la vida d'ell i del seu fill, i de com està vehiculada a través de l'Athletic de Bilbao"