Dolor i destrucció entre les runes

"Avui per dinar hi ha sopa de pollastre." És el Víctor, xef de professió fins fa dos mesos. Ara continua cuinant. Però no ho fa al restaurant sinó al carrer, per a tota la gent que s'ha quedat a casa, als suburbis de Kíiv totalment destrossats i que continuen sense electricitat ni gas per cuinar. Ell també és d'aquí, tot i que l'ocupació russa el va enganxar a un poblet al nord de Kíiv, Katiuzhanka, amb la seva dona i la seva filla: "El dia següent d'arribar, el poble va ser ocupat per l'exèrcit rus i ja no vam poder marxar." Recorda amb terror als ulls aquelles setmanes, que s'alimentava a base de patates perquè els soldats russos, explica, van robar el seu menjar i van destrossar els supermercats, sense deixar-hi res. "Vaig acomiadar-me de la vida com a mínim tres vegades perquè els soldats russos disparaven al carrer i a la gent. Em paraven i miraven si tenia algun blau, alguna marca a l'espatlla, per comprovar si era soldat o no. Buscaven si tenia armes i si podia ser una amenaça per a ells." La Natàlia és d'Irpín i també ha pogut sobreviure. Amagada al soterrani, amb el seu marit, el seu fill i els seus gats. S'acosta fins a l'olla del Víctor perquè li serveixi un bol de sopa de pollastre. A casa seva tampoc hi pot cuinar. "A casa no hi tenim aigua, ni electricitat, ni gas, i vaig haver d'amagar-me al soterrani amb el meu marit, el meu fill i els meus animals. Hi vam estar durant totes les setmanes que els russos van ser aquí. Vaig passar molta por, cada cop que sentia una explosió resava a Déu perquè pogués salvar la vida i la de la meva família." Butxa, Irpín i Hostómel Butxa, Irpín, Hostómel. Són tres pobles units geogràficament. D'aquells que mai saps on comença un i on acaba l'altre. Ara, també els uneix el dolor. Les històries no varien quan canvies de carrer. Aquí l'exèrcit rus s'hi va estar més d'un mes. Van arrasar amb gairebé tot el que es van trobar per davant. Els veïns parlen d'execucions aleatòries, de tancs disparant contra les cases de la gent, de soldats borratxos fent punteria contra civils, de violacions en grup. Alguns d'ells van ser portada de diaris de tot el món, quan les tropes ucraïneses van entrar a la ciutat i s'hi van trobar un estol de cadàvers de civils tirats pels carrers. Dies després hi tornaria, quan es va localitzar una fossa comuna amb 300 cossos enterrats. Butxa té ja el trist honor d'haver escrit una nova pàgina de la història més negra d'Europa. Tres setmanes després de la retirada de les tropes russes, algunes de les persones que van aconseguir fugir tornen, tornen a casa seva per veure què hi ha quedat i, si poden, tornen per intentar refer les seves vides. Tot i així, en aquests pobles encara hi queden bombes per desactivar, explosius que l'exèrcit rus va deixar tant en cases com al carrer. Per això, en una entrevista a Catalunya Ràdio, l'alcalde d'Irpín, Oleksandr Markuixin, demana a la població que encara no torni. L'alcalde d'Irpín explica a @CatalunyaRadio que encara hi queden bombes i altres explosius de l'exèrcit rus a les cases i als parcs infantils de la ciutat. Demana a la població que va marxar que, de moment, no torni pic.twitter.com/71Ch7YPFN4 Carla Verdés Enrich (@CarlaVerdes) April 27, 2022 El malson de Borodianka Una mica més enllà, a 50 quilòmetres de Kíiv, hi ha Borodianka, una població de poc més de 12.000 habitants. Ara només en queden 2.000. És segurament la més devastada de totes. Aquí no hi queda res. Els pocs habitants que s'hi han quedat i que s'han pogut salvar, relaten el terror que van viure les setmanes d'ocupació russa a casa seva. Una d'elles és la Liudmila, ara encarregada d'un centre d'ajuda humanitària de Borodianka. Com va sobreviure? No ho sap. "Hi havia molts soldats amb tancs i disparant indiscriminadament la gent. No teníem menjar. Vam fins i tot anar fins als camps de la vora a veure si trobàvem alguna cosa. Durant aquelles setmanes vaig viure en un pis amb altres dones i la meva mare. Dormíem totes juntes. Els russos entraven a la nit, només per remoure-ho tot i fer-nos sentir por. És difícil encara de creure que ens hagi passat una cosa així." Com tot, el llenguatge també té límits. Crec que no és possible transmetre amb paraules el grau de dolor i destrucció que ens hem trobat a Borodianka, al nord de Kíiv. És una altra dimensió. Tot el que pugui dir es quedarà curt. pic.twitter.com/VwCRH4otLS Albert Mercadé (@albertmercade) April 26, 2022 La Liudmila va sobreviure, la seva germana i el seu nebot van morir sota les runes. Són dos cossos que, tres setmanes després i, tot i les feines de rescat, encara no han pogut localitzar. "El pitjor de tot el que hem viscut és que encara no hem pogut trobar ni la meva germana ni el seu fill, el meu nebot. Tots dos van morir sota les runes de l'edifici on vivien, però no hem pogut trobar els seus cossos. Per tant, no els hem pogut ni enterrar ni acomiadar-nos d'ells." A Borodianka també hi vivien el Iuri i la Natàlia, tot i que van aconseguir fugir abans que l'exèrcit rus arribés a casa seva. Una casa que ja no existeix. Els soldats russos s'hi van instal·lar abans de destruir-la. Els seus veïns han mort. Ells s'han pogut salvar i venen per veure què hi han deixat. No hi queda res, només una fotografia dels seus nets. El Iuri i la Natàlia van poder escapar de Borodianka poc abans que l'exèrcit rus prengués la ciutat. Ara han tornat a veure què en quedava, de casa seva. Primer, soldats russos l'havien ocupat. Després, la van bombardejar. @CatalunyaRadio i @Catinformacio hi hem entrat amb ells pic.twitter.com/vE0n1Rxd0K Albert Mercadé (@albertmercade) April 27, 2022 La Natàlia, el Víctor, el Iuri i la Liudmila són algunes de les persones que han pogut salvar les seves vides. "Com es pot sobreviure, però, a nivell psicològic a una ferida així?", es pregunten. Silenci. "No es pot." I és que el que ha viscut la població de Butxa, Irpín, Borodianka i Hostómel, anirà lligat per sempre a una de les pitjors atrocitats de la història.

Dolor i destrucció entre les runes

Tres setmanes després de la retirada de les tropes russes als afores de Kíiv, els pocs habitants que hi queden continuen sense electricitat i amb una ferida impossible de curar