L'ofensiva ucraïnesa després de l'avanç sobre Kherson sembla que ha quedat frenada i les tropes russes semblen atrinxerades a les seves posicions. Els bombardejos en zones civils ucraïneses provoquen la condemna internacional. Les anàlisis sobre el poder que encara pugui tenir Vladímir Putin omplen tots els debats. Però mentrestant, al mapa de la guerra, els puntets vermells que senyalen bombardejos d'artilleria i foc creuat apareixen cada dia, incessantment. I darrere d'aquells punts vermells hi ha els soldats, que no tenen nom i que són xifres d'una mobilització, d'una estratègia o d'una estadística de pèrdues. Hem volgut posar veu a dos d'aquests soldats, a Ucraïna, a Dnipró. No són soldats professionals, són els de la primera lleva, els que ja tenien l'experiència de combatre a la guerra del 2014.
A Enerhodar, a la regió de Zaporíjia, hi vivien abans de la guerra onze mil persones que treballaven a la central nuclear més gran d'Europa. Molts han marxat, però d'altres s'han quedat perquè només ells saben com funciona aquesta planta de sis reactors. Les tropes russes controlen les instal·lacions i els carrers de la ciutat des de fa gairebé nou mesos i, segons ens expliquen els que hi van deixar amics i familiars, la situació cada vegada és més dura.
A Energodar, abans de la guerra, hi vivien 53 mil persones i 11 mil treballaven a la Central Nuclear de Zaporíjia, la més gran d'Europa. Energodar, a 7 minuts de la central, va ser construïda a principis dels setanta, gairebé al mateix temps que començaven les prospeccions per fer la central. Avui, a Energodar només hi viuen unes 15 mil persones. La resta han fugit de l'ocupació russa i molts s'han instal·lat a la ciutat de Zaporíjia, on l'alcalde, Dmitró Orlov, dirigeix un centre d'ajuda humanitària i assistència social per als seus conciutadans.
La ciutat de Mariúpol s'ha guanyat un lloc destacat en la crònica d'aquesta guerra perquè només iniciar-se l'ofensiva russa va ser escenari d'una de les batalles més intenses que hi ha hagut. Encara avui hi ha milers de persones desaparegudes i els que hi van lluitar són considerats herois pels ucraïnesos. En Vitali Koren només hi havia anat a treballar temporalment, en la construcció d'una planta de la corporació Azovstal, però hi va quedar atrapat. Ens ho explicarà tot, però amb la condició que dinem a casa seva.
La guerra ha desencadenat moltes iniciatives de suport a l'exèrcit o de solidaritat amb els més afectats. I aquí també hi tenen alguna cosa a dir els músics. Cadascú ho farà a la seva manera i els Hatespeech, una d'aquelles bandes que ho triomfa força a l'Spotify ucraïnès, tenen la seva.
El mes de maig el govern ucraïnès va aprovar una legislació que estableix que les persones que col·laborin activament amb Rússia seran perseguides. Actualment ja hi ha dues mil persones detingudes acusades de col·laborar amb l'exèrcit o l'administració russa ocupant. El retorn de les autoritats ucraïneses a Kherson suposa investigar crims de guerra i també els sospitosos de col·laborar amb l'enemic. I ara per ara la principal font d'informació és el que diguin els mateixos veïns i veïnes. El testimoni dels enviats especials a Ucraïna, Domènec Subirà i José Antonio Muñoz.
Durant vuit mesos, l'exèrcit rus va ocupar la regió i la ciutat de Kherson. Un cop alliberada, els que hi eren i els que hi entren intenten reconstruir tot el que ha quedat desballestat, però també intenten reconstruir el relat del que hi ha passat. Mentre uns comencen a sortir al carrer més confiats, altres comencen a investigar on són els soldats morts a la batalla, on són els habitants desapareguts, què els va passar als que van ser duts als centres de detenció. S'han comès crims de guerra?
Viatgem cap a la ciutat de Kherson, la capital de la regió del mateix nom que a finals de setembre Rússia es va annexionar, juntament amb tres més. La ciutat i els seus voltants van ser ocupats per les tropes russes els primers dies del conflicte quan l'ofensiva russa volia avançar des de Crimea cap al nord. Divendres, 11 de novembre, les forces ucraïneses la van recuperar després de la retirada russa. Kherson era l'única capital regional que el Kremlin havia aconseguit controlar.
Un terç de les centrals elèctriques d'Ucraïna estan malmeses, segons l'empresa estatal d'energia. L'última a afegir-se a la llista ha estat la de Kherson. Els efectes d'aquesta situació es fan sentir en una cafeteria de barri, al carrer, en un mercat o a casa de qualsevol veí, com expliquen els enviats especials a Kíiv, Domènec Subirà i José Antonio Muñoz.
Els enviats especials de Catalunya Ràdio a Kíiv, Domènec Subirà i José Antonio Muñoz, constaten sobre el terreny que la xarxa de voluntaris de suport a la guerra continua treballant a ple rendiment a Ucraïna. Mentrestant, el president, Volodímir Zelenski, acusa l'exèrcit rus de cometre crims de guerra a la regió de Kherson, de la qual es va retirar parcialment a finals de la setmana passada. La ciutat encara pateix les conseqüències dels últims combats, i no hi ha aigua ni electricitat.
Ucraïna podria arribar a tenir emmagatzemats fins a 50 milions de tones de cereals per a l'exportació a finals d'estiu, quan s'acabi la collita d'enguany. Però l'exportació, a hores d'ara, és impossible pel bloqueig naval rus dels ports ucraïnesos del mar Negre. Kíiv reclama tenir un paper principal en les converses per trobar una sortida viable per als seus cereals.
Ucraïna ha recuperat els cossos d'una trentena dels últims combatents de la planta metal·lúrgica Azovstal de Mariúpol, segons el govern ucraïnès. Tatiana és l'esposa d'un dels defensors ucraïnesos abatuts en l'última batalla per aquesta ciutat. Els homes del batalló Azov van resistir durant mesos l'embat salvatge de les tropes russes en una resistència numantina qualificada d'heroica pel govern d'Ucraïna. Van donar la vida per Mariúpol, igualment reduïda a pols.
La guerra al Donbass, a l'est d'Ucraïna, centrifuga la població civil cap a regions allunyades del conflicte, més segures, com Vínnitsia, al centre del país. Des de l'inici de la invasió fins ara, Vínnitsia ha registrat l'arribada de més de 162.000 persones, una part dels aproximadament 7 milions de desplaçats interns.
"Soc Mariúpol" és el nom de l'oficina que l'Ajuntament d'aquesta ciutat arrasada per la invasió russa ha obert a Vínnitsia. Es tracta d'un centre per atendre els refugiats que han fugit de la seva ciutat, ara ocupada. Funciona des del 24 de maig. Cada dia registren i atenen les primeres necessitats d'una seixantena de persones. El de Vínnitsia s'afegeix als centres de Dnipró i Zaporíjia, però la municipalitat de Mariúpol preveu obrir-ne més en ciutats d'arreu del país.
El nombre de persones amb estrès posttraumàtic creixerà com a conseqüència de la brutal invasió russa. La majoria arrossegaran el trauma per aquesta acció inhumana, com a mínim, durant els pròxims set anys. Ho ha dit Víktor Liaixkó, ministre de Salut d'Ucraïna. Les dades del govern són contundents: a un 60% de la població del país li cal ajuda psicològica.
Centenars d'escoles ucraïneses, sobretot de l'est, han estat objectiu del foc de l'artilleria pesant russa o bé dels morters, els coets o els atacs aeris de l'exèrcit rus, segons l'UNICEF. Els invasors n'han transformat d'altres en centres d'informació o de subministraments, en refugis o dependències per a ús militar. Aquest curs, l'ensenyament a Ucraïna s'ha hagut de reinventar per sobreviure.
Ucraïna i Rússia van sumar al voltant d'un 30% de les exportacions mundials de blat els últimes tres anys. Però la invasió russa ha trasbalsat els plans dels ucraïnesos. Promeses a banda, hi ha incertesa perquè es puguin exportar els 25 milions de tones de cereals emmagatzemats a les sitges d'Ucraïna, segons dades d'Alemanya, o que es pugui recol·lectar el cereal sembrat.
Una de les conseqüències de la invasió russa d'Ucraïna és una explosió de patriotisme entre la gent. Un sentiment que s'expressa ja sigui pintant-se la bandera ucraïnesa a les ungles, dibuixant còmics o grans murals. Aquest és el cas de Santa Javelin, una imatge que ha esdevingut icona de la guerra.
La invasió russa d'Ucraïna compleix els primers cent dies. És un conflicte que, malgrat estar roent a l'est i al sud del país, moltes persones de la resta del territori l'han acabat normalitzant. Intenten fer una vida normal. No es tracta d'ignorar-lo, el conflicte plana arreu com una ombra maligna, és una forma per sobreviure.
Et pots acostumar a viure en un país en guerra? Pots normalitzar el so de les bombes al costat de casa, els carrers militaritzats, els soldats i les armes a tot arreu, els refugis i els refugiats, les barricades, les restriccions, els tocs de queda, les cases destruïdes, el patiment, l'angoixa, el dolor o la mort? Aquesta és la nova vida dels ucraïnesos. Les guerres no van de bons ni de dolents. Ni de blancs ni de negres. Però el que sí que hi ha són víctimes. Persones com la Sònia, la Maia, el Serguei o l'Aleksandr, a qui, com a tots els ucraïnesos, el 24 de febrer del 2022 els va canviar la vida per sempre.
Dilluns, 9 de maig. El dia de la Victòria de l'exèrcit soviètic contra l'Alemanya nazi. El dia que Vladímir Putin ha pronunciat, enmig de la tradicional i majestuosa desfilada militar, un dels discursos més esperats dels últims temps, i també el dia del discurs del president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, que sense desfilada militar, però sí amb un vídeo èpic, ha acusat l'actual Rússia de nazisme. Com s'han rebut els dos discursos als carrers de Kíiv? L'analista polític a l'Institut Ucraïnès de Política Internacional Oleksandr Slyvchuk dona les claus per interpretar-los.
Aquest dilluns és una dia assenyalat al calendari rus: un 9 de maig del 1945, la Unió Soviètica vencia l'exèrcit nazi a Berlín. És el Dia de la Victòria, segurament el dia més important del calendari patriòtic rus. I sobre això basa Vladímir Putin moltes de les seves idees, també per justificar, en part, la invasió a Ucraïna. Un país que també era part de la Unió Soviètica i on per tant, aquest dilluns, també és, o era, un dia festiu. Com se celebrarà el 9 de maig a Rússia i a Ucraïna? Quin serà el discurs de Putin des de la plaça Roja de Moscou? Aprofitarà el simbolisme de la data per llençar un atac a gran escala a territori ucraïnès?
El Serguei és un dels supervivents de la planta d'Azovstal, a Mariúpol. Ell i la seva família han passat dos mesos tancats sota terra sense poder sortir a l'exterior, menjant el que podien i escoltant el so de les bombes, que feien tremolar les parets de la planta constantment. Finalment, el 2 de maig, va poder ser un dels evacuats. "Quan vam aconseguir sortir finalment d'Azovstal vam anar caminant fins a la zona de l'exèrcit rus. Allà els soldats ens anaven agafant un per un i ens van interrogar per saber qui érem. Dos dies després, vam passar sota custòdia de l'exèrcit ucraïnès", relata el Serguei. Ell és un dels que pot explicar al món l'horror de Mariúpol. Però encara queda una incògnita què passarà amb tota la gent que hi queda dins?
Un dia més, Mariúpol continua sent la notícia que marca l'actualitat sobre el que passa a Ucraïna. Allà, les tropes russes han acabat entrant a Azovstal, la planta siderúrgica on fa setmanes que hi ha atrinxerats centenars de militars i civils ucraïnesos. Mentrestant, a Khàrkiv, la segona ciutat més gran del país, la vida segueix aturada mentre els bombardejos segueixen ressonant cada dia. Allà, un dels pocs hotels que queden oberts, ha canviat la seva funció: ha passat d'allotjar turistes a allotjar refugiats que han perdut la casa a causa dels bombardejos. Hi viuen des de fa més de dos mesos sense haver de pagar res. A canvi? Fan les feines de l'hotel de forma col·lectiva. Cadascú té una funció. Són les històries del Maksim, la Saixa, l'Artem i el Nicolai.
"Els soldats russos es van instal·lar a 300 metres d'aquí. Venien a buscar llet i ens feien munyir les vaques davant seu per por que no els poséssim verí a la llet." La Liubov és la propietària d'una granja a Malaia Rohan, un petit poble just als afores de Khàrkiv i que ha estat un dels punts importants de la guerra al nord-est del país. Primer, perquè s'hi van instal·lar les tropes russes durant diverses setmanes. Després, perquè la contraofensiva ucraïnesa va acabar propiciant que fos un dels llocs on soldats russos i ucraïnesos van protagonitzar alguns dels combats més durs. Ara, el rastre de la batalla continua present, també a la granja de la Liubov. Els primers dies d'invasió els russos van bombardejar la seva granja i més de 140 animals van morir cremats. Tot i enfrontar-se a ells en més d'una ocasió, a la Liuvov no li va passar res. No tothom, però, va tenir la mateixa sort, a Malaia Rohan.
"Els dies normals són els que bombardegen, els que no bombardegen són els anormals". L'Igor és professor de filologia hispànica de la Universitat de Khàrkiv. Ell, juntament amb el seu fill, s'han quedat a Khàrkiv. Fins fa dos mesos, la segona ciutat més gran d'Ucraïna tenia un milió i mig d'habitants; ara, un 40% ha fet cas de les autoritats i ha fugit cap a zones més segures. A Khàrkiv gairebé tot està tancat, pels carrers pràcticament només hi ha soldats i bona part dels edificis estan destruïts. Els que s'hi han quedat conviuen amb la banda sonora que acompanya la ciutat durant els últims dos mesos: les bombes. En les últimes 24 hores, han matat 3 persones i n'han ferit 8 més.
Aquest divendres el focus informatiu continua a Kíiv, on la darrera nit un míssil d'alta precisió va impactar en un edifici residencial del centre de la ciutat. El resultat: 10 ferits i una víctima mortal, la periodista Vira Grich, que treballava a Ràdio Liberty, un mitjà nascut en plena guerra freda, finançat directament pels Estats Units, que ara mateix és una de les principals fonts de notícies en rus que s'escapen del control del Kremlin. Casualitat?
"Tu també podries matar. T'has d'imaginar la guerra com un videojoc". Qui ho diu és l'Aleksandr. Té 48 anys i fins al dia 24 de febrer era el cap de departament d'una empresa energètica de Kíiv. Ara és el comandant del batalló militar número 1, un dels que s'encarreguen de la defensa de Kíiv. L'equip de Catalunya Ràdio desplaçat a Ucraïna té accés al campament on l'Aleksandr i 28 soldats combaten des que va començar la guerra el dia que António Guterres, el secretari general de l'ONU, ha visitat l'horror de Butxa, d'Irpín i de Borodianka. Casualitat o no, el dia acaba amb dues noves explosions a la capital del país.
El dia té un clar protagonista: Vladímir Putin, que amenaça i ho fa per partida doble. D'una banda, avisa que atacarà ràpidament si algun país extern s'implica en els esdeveniments en curs. De l'altra, una amenaça real: tallar el subministrament a Polònia i Bulgària perquè s'han negat a pagar la factura en rubles. Avui, l'enviat especial de Catalunya Ràdio a Ucraïna ens ho explica des de Butxa, segons la Unió Europea, un escenari de crims de guerra. Butxa és la ciutat dels cadàvers enmig del carrer quan es van retirar els soldats russos. Butxa és la fossa comuna amb 300 cadàvers de civils enterrats. Butxa és un altre dels noms que passarà per sempre més a la història negra d'Europa.