Què és l'oxigen?

Sense oxigen els humans no podríem viure. Però què en sabem d'aquest element tan imprescindible per a nosaltres? D'on ve? On en trobem? Quant en necessita el nostre cos? A "La Terra és plana" tenim moltes preguntes sobre el món que ens envolta, i el científic Joan Anton Català gairebé sempre té bones respostes. On es va originar l'oxigen? Com gairebé tot, dins les estrelles. A partir de la fusió nuclear. Quan moren, les estrelles alliberen els elements que han anat formant, i entre ells l'oxigen, a la nostra atmosfera, el trobem en forma de gas, una proporció d'un 21% aproximadament (la resta és bàsicament nitrogen, amb CO2, vapor d'aigua...). N'hi ha molt a la Terra? A l'univers l'oxigen és el tercer element químic en abundància, darrere de l'hidrogen i heli i davant del carboni. A la Terra, l'oxigen conforma gairebé el 50% de tota l'escorça del planeta en pes. I en el cos humà, l'oxigen representa ni més ni menys que el 65% en pes (és el principal). Quan pensem en oxigen, pensem, sobretot, en respirar. La respiració, que ens dóna la vida a nosaltres i a milions d'espècies del planeta, no és més que una reacció de combustió controlada que té lloc dins les cèl·lules. Però l'oxigen també ens dona energia L'oxigen es combina amb sucres, com ara la glucosa, per generar energia, que s'emmagatzema en compostos que després l'organisme pot emprar per alimentar els processos metabòlics. En aquest procés, igual que en qualsevol combustió com hem vist abans, es genera CO2 i aigua. Quina és la quantitat mínima d'oxigen que hem de tenir els humans per poder respirar? Per al cos humà, l'oxigen gasós s'ha de trobar per sobre d'un llindar determinat. Per exemple, una concentració inferior al 15% pot portar a la inconsciència, i per sota del 6% ràpidament a la mort per asfíxia. L'oxigen també té relació amb el cruiximent que tenim després de fer esport. A part de la respiració aeròbica, aquella que requereix oxigen, hi ha l'anaeròbica, que no en necessita i que és la que les nostres cèl·lules empren quan cal una ràpida aportació d'energia i no hi ha temps que l'oxigen arribi als músculs. Això genera àcid làctic com a subproducte, i això són els maleïts cruiximents. Bombolla (Unsplash) L'oxigen és un element que té una vida molt curta, i, en canvi, sobreviu... En estat lliure no sobreviu gaire. Així que pot, es combina, oxidant materials o cremant-los. És justament la fotosíntesi la que permet, en el nostre planeta, que existeixi oxigen lliure de forma constant. La fotosíntesi més o menys fa el procés invers a la respiració. Sense fotosíntesi, tot l'oxigen s'acabaria combinant ràpidament i desapareixent.

Què és l'oxigen?

Tot el que no sabíem sobre l'oxigen, un element clau per a la vida al planeta, ens ho aclareix el divulgador científic Joan Anton Català