El suplement

Io, el lloc més sec del sistema solar

És el satèl·lit responsable de les aurores de Júpiter i l'indret amb l'activitat volcànica més intensa del nostre sistema planetari. En descobrim els misteris amb el divulgador científic Joan Anton Català
TEMA:
Ciència
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Tot i que en sabem moltes coses, Io continua sent encara un lloc molt misteriós. És el tercer satèl·lit, per dimensió, del gegant Júpiter. Juntament amb Europa, Cal·listo i Ganimedes forma el grup de 4 satèl·lits anomenats galileans, descoberts per Galileu a començaments del segle XVII amb el recent inventat telescopi. El seu descobriment va servir per confirmar la teoria de Copèrnic que no tot girava al voltant de la Terra.

Està enganxat al planeta gegant

Io orbita a 422.000 km de Júpiter. La  nostra Lluna orbita a 385.000 km, però és que Júpiter és molt més gran, amb un radi equivalent a 11 Terres. Tot això vol dir que gira molt a prop del planeta, cosa que el converteix en un veritable infern. Tarda 1,77 dies a completar la volta.

 

Té una relació complicada amb Júpiter

Io és rocós i està sotmès a una enorme atracció per part de Júpiter, que el deforma. Seria similar a l'efecte de marees entre la Terra i la Lluna. Júpiter estira l'interior d'Io, cosa que li transfereix gran energia en forma de calor per fricció i que és una veritable tortura permanent. Aquesta deformació encara s'alimenta més, degut a les interaccions gravitatòries amb Europa i Ganimedes.

Hem d'imaginar una marea de roques

La relació amb Júpiter fa que la superfície d'Io s'estiri fent pujades i baixades de fins a 100 metres. A la Terra, en canvi, les marees més altes enregistrades són de 18 metres i són d'aigua, no de roca.

Més càlid que la resta de satèl·lits

Com que està lluny del Sol, les temperatures en superfície són de -130 C. Tot i així, són força superiors a les que tocaria, degut justament a aquesta enorme energia alliberada per efectes gravitatoris. Per exemple, Europa, un altre dels 4 satèl·lits galileans, està entre -160 i -200 graus.

 

Té l'activitat volcànica més intensa del sistema solar

En un moment qualsevol, hi pot haver centenars de volcans actius, que llancen enormes quantitats de magma i de compostos de sofre. Per aquest motiu, visualment les seves imatges són tan espectaculars: colors grocs i ataronjats. Les temperatures que s'assoleixen als volcans arriben als 1.700 graus.

Des de la Terra es detecten les seves erupcions volcàniques

Io emet tanta energia a l'espai, en forma de radiació infraroja, que els telescopis des de la Terra poden detectar les erupcions més importants. La més gran es va detectar l'any 2013 a Heno Patera. En menys d'una setmana, el volcà va alliberar suficient lava com per a enterrar totalment l'Illa de Manhattan sota 220 m de material.

Són volcans irregulars

A diferència de la imatge de volcà típic a la Terra, els d'Io tenen formes irregulars. Fins i tot poden no ser muntanyes. Alguns, són obertures directes sobre la superfície per on s'escapen gasos i magma. Els volcans més petits identificats tenen 100 metres i el volcà més important, el Loki Patera, té uns 180 km de diàmetre. Ell sol representa el 10% de tota l'energia calòrica que allibera Io.

També crea enormes llamps

Io orbita creuant les potents línies de camp magnètic de Júpiter. Això fa que el satèl·lit es carregui elèctricament. Es poden assolir diferències de potencial de fins a 400.000 volts i descàrregues elèctriques potentíssimes, induïdes per Io, que apareixen a les capes altes de l'atmosfera de Júpiter en forma de llamps.

 

És el causant de les aurores de Júpiter

A causa del gran camp magnètic, Júpiter atrau cap a si material expulsat pels volcans d'Io a un ritme d'una tona de material per segon. Això fa que Júpiter tingui aurores molt espectaculars, que han estat fotografiades, per exemple, pel telescopi espacial Hubble.

Per què en sabem tantes coses?

La sonda Galileo, que va explorar l'entorn de Júpiter entre 1995 i 2003, va ser, sens dubte, la que n'ha desvelat molts dels secrets. Galileo ens va enviar, fins i tot, imatges d'erupcions amb el material que es veu llançat a l'espai. Actualment tenim orbitant a Júpiter la sonda Juno. Tot i que la seva missió principal no és l'estudi d'Io, ja ha detectat un nou volcà.

Hi ha plans per explorar-lo en un futur?

Els científics reclamen una nova missió especialitzada per a Io. De fet, hi ha algunes propostes per part de grups d'investigadors, però tot està a la taula de disseny encara. La preferència la tenen Europa (Júpiter) i Tità (Saturn). Els dos satèl·lits tenen missions anunciades per a finals d'aquesta dècada.

 

 

ARXIVAT A:
Ciència

NOTÍCIES RELACIONADES

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut