Se sospita que el secret de la singularitat de la Terra rau en l'aigua, que pot haver fet que la part superficial fos més fàcil de fragmentar. El planeta que habitem encara té molts misteris pendents de resoldre per als humans, però n'hi ha sis de cabdals, i el primer rau justament en la presència d'aquest element. El divulgador científic Joan Anton Català comparteix el seu coneixement amb els oients d'"El suplement". 1. L'aigua terrestre Creiem que quan la Terra es va formar, les condicions de temperatura, molt altes a causa de les col·lisions, no afavorien que la Terra tingués aigua. De fet, la Terra és dels planetes més secs del Sistema Solar. Hi ha diferents models que poden explicar d'on surt l'aigua. Segons Joan Anton Català, el més acceptat diu que l'aigua, en forma de gel, ens la varen portar els asteroides quan la Terra s'estava formant.     2. L'aparició de la vida "Hem pogut trobar indicis de vida elemental de fa com a mínim 3.600 milions d'anys, i sospitem que ja era aquí a penes uns 600 milions d'anys després de la formació del planeta. No sabem com es fa la vida. Hi ha experiments clàssics i famosos...però mai hem pogut anar més enllà d'obtenir aminoàcids bàsics. Per descomptat, res tan complicat com una cadena d'ADN o el seu precursor i més bàsic ARN." Català també explica que tenim alguna hipòtesi sobre com va aparèixer la vida en una jove Terra. "Una diu que en els tolls d'aigua que potser creaven les marees es va començar a acumular material orgànic, i que fou allà on es van crear les primeres proteïnes que eren capaces de replicar-se. Una altra parla de la vinguda de vida a cavall d'algun meteorit, de l'exterior (panspèrmia)."     "La tectònica de plaques ha estat fonamental per al desenvolupament de la vida perquè alimenta un cicle d'estabilització del clima que anomenem 'cicle del carboni' i que funciona al llarg de milions d'anys." 3. Els extremòfils Encara ara estem descobrint formes vives en el nostre planeta que ni sospitàvem que existien. Els anomenem "extremòfils", i són capaços de viure en entorns extrems quant a temperatura i pressió. "La presència d'aquests organismes s'ha confirmat fins i tot a les profunditats de les crestes oceàniques, a forces quilòmetres sota la superfície del mar, on el magma calent del mantell crea corrents ascendents de líquids per sobre dels 400 graus que ràpidament es refreden fins als 80 graus."   4. L'interior del planeta El planeta no és buit a l'interior. Està molt calent. En el nucli estimem que hi ha temperatures similars a les de la superfície del Sol i pressions que són 3,5 milions de vegades més grans que les que tenim en superfície. "Sabem que el nucli està format per un gran cor metàl·lic segurament en estat sòlid degut a l'enorme pressió, rodejat d'una gran capa també metàl·lica, però en estat fluid. Aquesta estructura interior del planeta, però sobretot la gran temperatura que té, és clau per al funcionament d'alguns mecanismes essencials per a nosaltres."     La Terra encara podria conservar part de la calor de quan es va formar en base a col·lisions, fa 4.600 milions d'anys, o es podria produir la desintegració radioactiva de material de l'interior, com ara l'urani o alguns isòtops del tori o del potassi, que generaria gran part de l'escalfor interna. No se sap del cert.   5. El camp magnètic de la Terra El camp magnètic, que entre d'altres coses ens fa funcionar una brúixola, però, sobretot, ens protegeix del bombardeig exterior de partícules provinents del Sol i de l'espai, presenta moviments aparentment aleatoris que no entenem. La posició dels pols nord i sud magnètics migren, fan excursions al llarg de tot el planeta. Fins i tot s'han arribat a invertir en més d'una ocasió.     6. La tectònica de plaques Sabem que la part més superficial del planeta està fragmentada en grans plaques que es poden desplaçar per sobre de capes viscoses més profundes. Les plaques tectòniques friccionen entre elles i així tenim terratrèmols i vulcanisme. "Però també subdueixen, és a dir, s'enfonsen, unes sota d'altres. I en altres llocs, ressorgeixen. De forma que l'escorça de la Terra es refà al llarg de milions d'anys. No sabem per què està fragmentada la part superficial de la Terra". Pots llegir tots els articles d'en Joan Anton Català al web de Catalunya Ràdio.