Els indults més famosos de la història
Dels primers indults reials i en nom de Déu a l'impopular perdó a Richard Nixon, o a Rafael Vera i José Barrionuevo
Els indults més famosos de la història
ANÀLISI

Els indults més famosos de la història

Dels primers indults reials i en nom de Déu a l'impopular perdó a Richard Nixon, o a Rafael Vera i José Barrionuevo

Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Indult i amnistia són dos conceptes jurídics, però amb molta càrrega política. El govern espanyol ha decidit iniciar els tràmits de les peticions d'indult dels presos polítics independentistes. Se n'ha parlat bastant, i se'n parlarà més, de si és convenient, de si és una bona sortida per baixar la tensió política a Catalunya.

Els indults més famosos de la històra
 
 
 

 

Quina diferència hi ha entre un indult i una amnistia?

Un indult és el perdó d'una pena, del càstig imposat per una sentència que es considera cruel o desmesurada. Per tant, l'indult és un acte de clemència. De perdó, per part de l'autoritat. En canvi, l'amnistia és la rectificació de la sentència, és com assumir que el jutge no va fer bé la sentència o que es perdona els actes comesos. Filosòficament, són dues coses molt diferents. Sembla que ara mateix l'amnistia per als presos independentistes està molt lluny. En canvi, potser sí que es pot iniciar el camí de l'indult.

El Codi d'Hammurabi, que és el primer codi de lleis de què es té coneixement, ja fa referència a les maneres de concedir el perdó. Aleshores s'entenia que era el rei qui el concedia, en nom dels déus.

Recordem els indults més famosos de la història. Lluny en l'espai i en el temps. Primer, a Babilònia, ara fa 4.000 anys. Si ho hem de fer bé, comencem pel principi. El concepte d'indult -que en diferents moments de la història se n'ha dit clemència, perdó o gràcia- és tan antic com el mateix concepte de delicte. A les societats primitives la justícia era sinònim de venjança, i es concedia al cap de família o de les tribus arcaiques la possibilitat de perdonar. El Codi d'Hammurabi, que és el primer codi de lleis de què es té coneixement, ja fa referència a les maneres de concedir el perdó. Aleshores s'entenia que era el rei qui el concedia, en nom dels déus. A Egipte també hi havia lleis sobre els indults, i s'estipulava que algú condemnat a qui se li concedia la gràcia canviava la presó o la condemna a mort pel desterrament en una zona desèrtica.

O presó o desert! I a Egipte també veiem el primer cas d'indult per a presos polítics. El faraó Ramsès II, quan va assumir el tron, va ordenar posar en llibertat tots els que havien estat empresonats per raons polítiques pel seu predecessor.

I d'Egipte a Israel, la terra dels jueus... la tradició jueva mil·lenària dipositava la decisió dels indults en l'assemblea popular. És veritat que durant l'època dels reis hebreus, eren el rei David o el rei Salomó els que impartien justícia. En el Llibre dels Reis i en molts passatges de l'Antic Testament de la Bíblia es veu com una prerrogativa dels reis, que quan Israel es converteix en una província de Roma, és el governador qui l'exerceix en nom de l'emperador romà. Però si hi ha un moment molt famós en la història que ho exemplifica, és l'any 33 després de Crist, en el Nou Testament segons sant Mateu.

 

L'indult a Jesucrist o a Barrabàs?

És un dels moments més coneguts de la vida de Jesucrist, el moment en què Ponç Pilat intenta evitar la condemna de Jesús, però no se'n surt. No sabem si va ser una llicència literària de sant Mateu, però el governador romà de Jerusalem va buscar una sortida política davant d'un cas que no tenia res de criminal. El sanedrí religiós dels jueus insistia en condemnar a mort Jesús per blasfem i perquè amb la seva prèdica posava en entredit el dogma de fe jueu. Però és clar, d'una banda, hi havia la jerarquia religiosa i, de l'altra, una multitud de gent que seguia les ensenyances pacífiques de Jesús. Tant si decidia una cosa com la contrària, Ponç Pilat provocaria malestar en una part de la població.

Per això, Ponç Pilat va proposar un indult, com a mesura de gràcia... Aprofitant que era la Pasqua, va proposar a la gent que hi havia congregada al carrer que decidís si volia donar l'indult a Jesús o a Barrabàs, que era un criminal sinistre i perillós. Ponç Pilat es pensava que, clarament, la gent preferiria indultar Jesús. Però els líders religiosos jueus es van infiltrar entre els manifestants i van acabar indultant Barrabàs. S'ha de dir que amb aquest exemple molt conegut, el concepte d'indult va convertir-se en impopular dins de l'Església cristiana. Així que durant segles es va invocar l'exemple en negatiu de Barrabàs per evitar indults.

Ponç Pilat va proposar un indult, com a mesura de gràcia... Aprofitant que era la Pasqua, va proposar a la gent que hi havia congregada al carrer que decidís si volia donar l'indult a Jesús o a Barrabàs, que era un criminal sinistre i perillós.

 

Dels indults als perdons presidencials

Els indults van evolucionar en el temps i als Estats Units es van convertir en "perdons presidencials". El primer que va dictar aquests perdons presidencials va ser George Washington, per reconciliar-se amb els que s'havien oposat a la independència nord-americana. Els va indultar de seguida, per guanyar-se el seu favor. Igual com després de la Guerra de Secessió, al segle XVIII, diversos presidents ho van fer amb els que havien lluitat del costat dels perdedors, dels confederals.

Els indults més famosos de la històra
 

Després que Nixon dimitís esquitxat per l'escàndol del Watergate, el seu successor va dictar un perdó presidencial. És un dels casos d'indult més polèmic dels Estats Units. Gerald Ford va concedir-li un perdó "complet, lliure i absolut per totes les ofenses que hagués pogut fer contra els Estats Units". Alguns historiadors diuen que si Nixon va accedir a dimitir l'any 1974, va ser precisament a canvi de l'indult. De fet, Nixon s'hauria pogut atrinxerar a la Casa Blanca. Legalment, ningú no l'obligava a res. Segurament, el procés d'"impeachment" hauria estat molt dur i hauria dividit la societat. Per això, Gerald Ford va justificar l'indult com una manera de tancar les ferides. En tot cas, l'indult a Nixon va ser tan impopular, que es creu que la derrota electoral de Gerald Ford l'any 1976 va ser precisament per això.

Un dels indults més coneguts a Espanya

És el del cas dels GAL i l'anomenat terrorisme d'Estat. La Llei de Regles per l'Exercici de Gràcia d'Indult és de l'any 1870, i encara està en vigor. I fa 150 anys. A partir d'aquesta llei, el govern de José María Aznar l'any 1998 va indultar l'exministre de l'Interior, José Barrionuevo, i el seu secretari d'Estat de Seguretat, Rafael Vera. Tots dos socialistes. Ells dos i vuit alts càrrecs més van ser condemnats pel segrest del ciutadà francès Segundo Marey, al que haurien confós per un dirigent d'ETA. Sempre hi va haver la sospita que era una operació d'Estat contra el terrorisme d'ETA, i que fins i tot Felipe González n'estaria al corrent.

Els indults més famosos de la històra
 

Felipe González negant que sabés res dels GAL... González pot dir el que vulgui, però que l'indult arribés a Barrionuevo i Vera de part d'un govern del Partit Popular demostraria fins a quin punt hi havia consens a la cúpula de l'Estat sobre aquella operació. Però, vaja, això ja és una altra història.

NOTÍCIES RELACIONADES

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut