Dones que la ciència ha oblidat

KATHERINE JOHNSON Una de les "figures ocultes" de la cursa de l'espai i que ens va deixar fa unes setmanes. És una de les conegudes "dones computadores" que feien càlculs dificilíssims a mà que van ajudar els EUA a arribar a la Lluna. Va començar fent feines menors a la NASA però a poc a poc va anar avançant. El cas de Katherine Johnson va més enllà del masclisme, també es va haver d'afrontar al racisme. En plena cursa espacial, els EUA estaven immersos en el problema de la segregació racial. Johnson era dona, científica i negra. Se la coneixia com la "dona computadora" perquè era extraordinària amb el càlcul. En uns temps on no hi havia ordinadors, va calcular l'òrbita d'Allan Shepard, el primer americà a l'espai. Fins i tot quan ja s'havien instal·lat els primers grans ordinadors, el famós astronauta John Glenn va demanar explícitament que ell no s'enlairava si Johnson no revisava a mà els càlculs de la màquina. L'any 2015, el president Obama li va concedir l'honor més alt possible a un civil: la medalla de la llibertat. MARIA MERIAN Va viure entre el 1647 i el 1717. Se la considera la precursora de l'entomologia. Va ser una dona que, al segle XVII, es dedicava a l'observació i estudi d'insectes. Es va fixar especialment en les papallones, les va il·lustrar i va estudiar la seva metamorfosi. En aquells moments no se sabia res de la seva metamorfosi. També va estudiar altres insectes i plantes, que també va dibuixar. A més, va decidir una altra cosa que en aquella època va ser considerada una excentricitat per a una dona: anar a estudiar insectes al Surinam amb 52 anys i una filla. La classificació que va fer de les papallones segueix sent una base vàlida actualment. A l'època no es va donar importància als seus descobriments. Com que era dona i, a més, escrivia en alemany i no en anglès, bona part dels seus estudis van quedar a l'ombra i els científics de l'època fins i tot l'evitaven. Actualment hi ha 9 papallones, 2 escarabats i 6 plantes que porten el seu nom. &#8203;TU YOUYOU És una de les dones a qui sí que s'ha reconegut la feina. Va ser Premi Nobel de Medicina l'any 2015 sense ser metge, no tenir el doctorat ni haver estudiat fora de la Xina! Ha salvat milions de vides a tot el món gràcies al descobriment del tractament contra la malària. Va néixer l'any 1930, i als 16 anys va contraure tuberculosi, cosa que va fer que hagués de deixar els estudis durant 2 anys. Va acabar estudiant farmacologia, perquè volia curar malalties com la que havia tingut. També es va especialitzar en l'estudi de fàrmacs tradicionals xinesos. Com va descobrir el tractament contra la malària? Durant la guerra del Vietnam, les autoritats xineses la van posar al capdavant d'un projecte científic per trobar tractament contra la malària. Va rescatar un tractament tradicional que estava documentat en llibres antics i que datava de l'any 400 aC. Era un tractament de la planta del donzell. L'any 1971 en va aïllar el principal component actiu i el va provar en ella mateixa i alguns companys voluntaris, i va funcionar. Les autoritats xineses, en aquell moment, van intentar mantenir en secret el descobriment. MARIA WINKLEMANN Va ser una pionera en l'astronomia alemanya de començaments de segle XVIII. És un exemple clar del tractament injust que les dones han rebut de la comunitat científica. Va ser la primera dona a la història que va descobrir un cometa, però, segons els llibres d'història, no va ser ella. El descobriment se'l va apropiar el seu marit, Gottfried Kirch, que el va publicar amb el seu nom. L'engany no es va saber fins passats alguns anys. Però què va passar quan la comunitat científica va descobrir que havia estat ella? A partir d'aquell moment, se la va considerar potent en l'àmbit de l'astronomia, i va fer estudis molt interessants de les aurores boreals i de les taques solars. Però anys més tard, l'Acadèmia de Ciències de Berlín la va fer dimitir de la seva feina com a assistent del seu fill a l'Observatori de Berlín, en considerar que la seva figura era de massa pes científic i feia ombra als altres. Tenia només 46 anys l'any 1716 quan la van obligar a acabar la seva curta carrera en el camp de l'astronomia. &#8203;ROSALIND FRANKLIN Un nou robot marcià portarà el nom d'aquesta científica britànica descobridora de l'estructura de l'ADN. L'Agència Espacial Europea ha batejat amb el seu nom el nou robot marcià que anirà cap a Mart el juliol d'aquest any i que hi arribarà a principis del 2021. Com va arribar a descobrir l'estructura de l'ADN? Va estudiar química a Cambridge i es va especialitzar en cristal·lografia i rajos X. Va fer servir aquests rajos X per estudiar l'estructura de l'ADN i va fer una fotografia conegudíssima, la Fotografia 51, que ja mostrava les pistes de l'estructura de la molècula d'ADN. Tot i això, el Nobel per aquest descobriment no se li va atorgar a ella, sinó a dos homes. Quan va morir, dos dels seus col·legues d'investigació van rebre el Nobel per haver descobert l'estructura de doble hèlix de l'ADN. S'havien basat principalment en el treball de Franklin. No la van esmentar al recollir el premi. MARIE CURIE És, segurament, una de les científiques més conegudes. Maria Sklodowska, nascuda l'any 1867 a Polònia, va néixer en una família humil. El seu pare, un físic, la va animar a estudiar ciències en contra del que era habitual. Finalment, va acabar anant a la Sorbona de París, on va acabar la primera de la seva promoció una promoció en què tot eren homes. A Curie se la coneix com la descobridora de la radioactivitat. A finals del segle XIX, va decidir estudiar els rajos Becquerel per al seu doctorat. En aquell moment, se sabia que determinats metalls emetien uns misteriosos rajos, anomenats rajos Becquerel, en honor a Henri Becquerel, que estudiava el fenomen de la fosforescència. Feia servir sals d'urani per produir aquesta fosforescència. Curie es va adonar que aquells rajos eren en realitat emissions d'àtoms inestables. Va descobrir dos elements químics radioactius: el radi i el poloni. El radi és el que va donar nom a la radioactivitat. Al contrari que moltes de les dones de les quals avui parlem, a Marie Curie sí que li van donar els premis que mereixia. Va guanyar dos Nobels! Va ser la primera dona a aconseguir-ho. JANE GOODALL És coneguda pels seus estudis amb primats, especialment amb ximpanzés. Va néixer a Londres l'any 1934. De petita, els pares li van regalar un ximpanzé de joguina, que encara conserva, i això la va inspirar. De gran es va traslladar a l'Àfrica amb l'objectiu de dedicar-se a l'estudi dels animals. Va treballar de secretària primer a Kènia i després a Tanzània amb un estudiós dels primats que finalment li va donar entrada als seus estudis. En va arribar a saber tant que, anys més tard, es va doctorar en etologia per Cambridge sense tenir una llicenciatura. &#8203;Se la considera l'experta més gran del món en ximpanzés. La llista de premis que ha rebut és immensa. És molt activa en accions de protecció de la natura i dels hàbitats dels primats, i molt crítica amb la utilització dels animals en experiments científics. SVETLANA SAVÍTSKAIA Una de les primeres dones que van anar a l'espai. Va ser la segona dona a la història a anar a l'espai l'any 1982, després de Valentina Tereixkova l'any 1963. En concret, va sortir en una nau Soiuz cap a l'estació orbital soviètica Saliut 7. Els seus companys cosmonautes la van rebre amb una broma molt desafortunada: un davantal, dient-li que hi havia molta feina a la cuina. Va ser la segona dona que va anar a l'espai, però la primera que va passejar-s'hi. Dos anys després d'haver arribat a l'estació soviètica, es va convertir en la primera dona en la història a sortir de la nau i passejar per l'espai.

Dones que la ciència ha oblidat

Hi ha moltes dones que han estat figures clau en la ciència, però sovint no les coneixem fins anys després o mai arriben a tenir el reconeixement que es mereixen