La Maria Àngels segueix arraulida al forat. Li entren aigua i un entrepà, però ella no vol menjar res, com ella mateixa va recordar al judici: 

"Em sembla que era el dimecres. M'entra un i em diu: 'Muchachita, si no comes no verás con vida a tus hijos.' Em vaig quedar bloquejada. L'única cosa que tenia era la gola molt i molt seca i com el paladar tot cremat."

Ramon Ullastre i la seva família passen uns dies a Madrid. El divendres 27 de novembre, mentre la seva dona i la filla es queden a l'hotel, el Ramon es disposa a enviar la cinta de casset on hi ha gravat el missatge de la Maria Àngels.

Aquell divendres és un dia important en la nostra història. La família Feliu envia un comunicat als mitjans informant que l'advocat Joan Capdevila Bassols serà el negociador amb els segrestadors. Capdevila forma part d'un dels bufets més influents d'Olot i és parent de Maria Àngels Feliu.

Els Feliu també preparen el terreny dels diners, donant responsabilitat al director financer de l'empresa familiar, Josep Roura. Al judici, Roura va reconèixer que tenia entre 80 i 100 milions de pessetes en efectiu preparats per quan calgués. Fins i tot, havien pensat a tenir divises. 

Aquell 27 de novembre, hi ha una altra trucada. Un suposat segrestador truca a l'empresa Hijos de José Bassols, SA. El telèfon de la fàbrica encara no estava punxat. La veu demana 25 milions de pessetes que s'han d'entregar al pont de Besalú. Ningú no es presenta a recollir els diners.

Tot plegat un ball de telèfons, trucades i sospites, com recorda aquesta crònica de TV3 d'aquell cap de setmana.

Els Feliu estan preocupats i marejats perquè tots els seus intents de discreció es desborden contínuament: tot se sap i tot es publica.