"The diplomat", la nova sèrie de Keri Russell i d'una guionista de "Homeland"

"The diplomat" Semàfor Groc A quina plataforma? Netflix De què va? És la nova sèrie de Keri Russell, l'actriu de "The Americans". Interpreta a una ambaixadora nord-americana que estrena el càrrec a Londres. El seu primer dia a la feina comença fort, amb un atac naval que provoca la mort de més de 40 soldats britànics i que inicialment s'atribueix a l'Iran. El seu paper com ambaixadora nord-americana és fer que la posició que els Estats Units decideixi prendre sobre l'incident no malmeti la relació diplomàtica amb els britànics. No és una tasca gens fàcil, i la sèrie presenta molt bé el paper que té un ambaixador i el camp de mines politicoinstitucional per on s'ha de moure. És una feina on assistir a una reunió on se suposa que no hi has de ser, encara que t'ho demanin expressament, pot implicar ficar-te en problemes amb un superior. El personatge tampoc se'n surt bé d'aquesta mena de subtileses. De fet, ni tan sols volia ser ambaixadora en un lloc com Londres. La interpretació de Keri Russell, que és el millor de la sèrie, reflecteix molt bé aquest caràcter pràctic del personatge, a qui li disgusten la burocràcia ineficient i les decisions cosmètiques de la feina. A banda d'això, la sèrie afegeix altres trames per complicar la vida de la protagonista: la relació d'ella amb el seu marit, que havia estat en el mateix càrrec. No queda clar si ell la vol ajudar o al contrari, el fet que a ella l'han fet ambaixadora com una prova per veure si podria arribar a ser vicepresidenta dels Estats Units i els moviments de l'Iran per negar el seu paper en aquesta crisi. És en aquesta última trama on es nota que la sèrie té al darrere Deborah Cahn, una de les guionistes de "Homeland", perquè és on trobem els girs inesperats. Però el to de la sèrie és confús. Oscil·la entre la seriositat del drama polític, que és on funciona, i un to lleuger, gairebé còmic, que no acaba de reeixir. Sovint un dels registres interfereix en l'altre, perjudicant el conjunt. El resultat és una sèrie entretinguda, que es deixa mirar, però res més. "Beef" Semàfor Verd A quina plataforma? Netflix De què va? Sèrie sobre dos cotxes que gairebé topen l'un amb l'altre. Els conductors tenen la reacció immediata d'increpar-se l'un a l'altre i aleshores s'inicia una persecució que quedarà en no res. Però quan tots dos arriben a les respectives cases, estan emprenyats com mones. I aleshores és quan comença el "beef". "Beef", a més de voler dir carn de vedella o de bou, en anglès també vol dir un enfrontament amb una altra persona de forma sostinguda en el temps. En català en diríem tenir un greuge contra algú. Al títol en castellà li han posat "Bronca", que no és una traducció del tot exacta. El cas és que aquests dos personatges senten que tenen un greuge l'un contra l'altre i no poden tornar a la seva vida com si res. S'obsessionen. Volen trobar-se l'un a l'altre per dir-se quatre paraules ben dites. I així comencen les anades i vingudes entre tots dos personatges, de manera que l'enfrontament anirà escalant i esdevindrà violent. Però la sèrie en cap moment deixa de retratar el patetisme d'aquest comportament i la petitesa dels seus actes. De fet, la sèrie el que està explicant és com es tracta de dos personatges molt frustrats amb les seves vides. I que obsessionar-se amb aquest suposat greuge és una manera de fer sortir la ràbia que senten. Evidentment, és molt millor vomitar la frustració contra una persona que no coneixes de res que no pas assumir que no estàs content amb la teva pròpia vida. De fet, el dia a dia de molta gent a les xarxes socials consisteix en això, i per aquest motiu la sèrie és tan interessant: perquè el comportament que està radiografiant actualment és més comú que mai i el pot dur a terme gent que mai no diries que són violents. Els dos actors, Steve Yeun ("The walking dead)" i Ali Wong ("Fresh off the boat") també juguen molt bé amb la ridiculesa dels seus personatges. La barreja de violència amb comèdia funciona molt bé, i enganxa perquè vols saber com acabarà tot plegat. "Barry" Semàfor Verd A quina plataforma? HBO Max (última temporada) De què va? Se n'han estrenat dos episodis i va camí de tenir un final memorable. "Barry" és una sèrie que té una premissa que és gairebé un acudit: un assassí a sou va a fer un dels seus encàrrecs i acaba en una classe d'interpretació, on descobreix una nova vocació. Decideix que vol ser actor i deixar la feina al món criminal. Però, en canvi, amb aquesta idea ha construït un drama sobre un personatge profundament insatisfet amb la seva vida, que a través de la interpretació pot expressar i processar emocions sobre la seva feina com a assassí sou, de la qual no pot parlar amb ningú més. Intenta entendre's a si mateix quan potser això és l'última cosa que hauria de fer. Potser seria més feliç sent una arma per encàrrec. El que és segur és que és millor com a assassí que com a actor. La sèrie ha explicat el procés d'aquesta obertura i la seva progressió per deixar el món criminal, tractant temes com ara la síndrome d'estrès posttraumàtic i la depressió. Però a l'última temporada es fa evident (intento no entrar en detalls) que això no li ha sortit bé i el personatge està abocat a l'autodestrucció. La sèrie continua explorant els personatges amb expertesa, combinant profunditat i sentit de l'humor. Els creadors, Bill Hader (que també interpreta el protagonista) i Alec Berg han estat molt curosos amb totes les decisions que han pres, i sembla que tenen una idea molt clara d'on anirà el personatge i on acabaran tots els altres secundaris que orbiten al seu voltant, i ara és qüestió de disfrutar del final. Si no l'heu vist mai, "Barry" us està esperant. "The marvelous Mrs. Maisel" Semàfor Groc A quina plataforma? Amazon (última temporada) De què va? L'inici de la temporada final de "Mrs. Maisel" m'ha deixat descol·locat. Aquesta és una sèrie que es va plantejar com la història d'una dona que decidia ser comediant professional als anys 60, en una època en què era (i encara ho és, però menys) un món dominat per homes. Per tant, era un drama basat en la carrera professional on vols saber si, al final, ella aconseguirà assolir el seu propòsit. Han començat l'última temporada responent a aquesta pregunta i, per tant, carregant-se tota la progressió de la sèrie. Han decidit centrar l'última temporada en una altra trama: la de la futura ruptura de l'amistat que uneix a la protagonista amb la seva mànager. Per una banda, la trama em sembla realista. Probablement, per triomfar de debò el personatge no podia mantenir la seva mànager de tota la vida fins al final. Però ningú mira aquesta sèrie perquè sigui realista. De fet, és just el contrari d'això: una fantasia optimista. D'altra banda, aquest gir de volant a última hora costa de comprar, sobretot quan la sèrie ja havia tingut trames que desviaven la sèrie del seu camí natural (a París, als Catskills) de forma poc encertada. És el cop de gràcia definitiu a la idea inicial de la sèrie. És també molt molest que treguin personatges de la sèrie i trames a la seva conveniència, sense molestar-se a donar-los un final amb cara i ulls. La sensació és que fan el que els va bé i que tu t'ho has d'empassar només perquè la protagonista té carisma. Doncs potser el carisma no dona per aguantar tants despropòsits. "A spy amongst friends" Semàfor Verd A quina plataforma? Movistar+ De què va? Aquesta és la mena de sèrie només apta per aquells a qui els agradin les històries d'espies que es desenvolupen amb sobrietat i de forma meticulosa, amb les diferents peces de la història encaixant a poc a poc. Res d'escenes d'acció i explosions, però sí personatges que intenten ser més intel·ligents que altres personatges. Està basada en una història real que va passar als anys 60 i té com a protagonista un espia del servei d'intel·ligència britànic, que interpreta Damian Lewis ("Homeland"), que descobreix que el seu millor amic, també espia, i que interpreta Guy Pierce ("Mare of Easttown") és un doble agent que és fidel al KGB. L'ha enganyat, a ell i a tothom, durant més de dues dècades, i la sèrie explora l'impacte d'aquesta revelació al mateix temps que es qüestiona com aquest doble agent ha pogut fer-se fonedís i arribar fins a Rússia, cosa que porta les autoritats britàniques a interrogar el seu vell amic, sospitant que potser el va ajudar a marxar. El punt fort de la sèrie són uns guions que contraposen molt bé les versions de la història dels dos espies (que no sempre coincideixen) i que fa servir els salts en el temps per donar ritme a una història que està basada pràcticament tota en diàlegs. El repartiment és sòlid (no només ells, també Anna Maxwell Martin, que interpreta una interrogadora). Però és sobretot recomanable per com de ben escrita està i com et manté en tensió gairebé tota l'estona.

"The diplomat", la nova sèrie de Keri Russell i d'una guionista de "Homeland"

Les últimes temporades de "Barry" i "The marvelous Mrs. Maisel" i una història d'espies, entre la resta d'estrenes