"Shrinking" Semàfor Verd A quina plataforma? Apple TV+ De què va? És una sèrie sobre un psicòleg que està tip d'escoltar els seus pacients sense solucionar res. Fa teràpia, però no aconsegueix que millorin realment, perquè progressen lentament. Ell té molt clar el que haurien de fer tots i cadascun dels seus pacients, però no ho explicita perquè sap que han de ser els pacients els que prenguin les seves decisions. Un dia decideix que sí, que es pot forçar, de manera que passa a dir-los exactament què han de fer. Això l'embarca en un periple perillós en que s'involucra massa en vides que no són la seva, molt més enllà del que hauria de fer un psicòleg. A més, aquest canvi està relacionat amb el fet que ell està passant per un procés de dol a causa de la mort de la seva dona i en part està forçant en els pacients la millora que ell no assoleix. "Shrinking" combina elements de comèdia amb altres de dramàtics, dos registres que l'actor que la protagonitza, Jason Siegel, defensa eficaçment. Segurament molts el deveu recordar per haver estat en Marshall a "How I Met Your Mother". El nom propi del repartiment és Harrison Ford, que és el director de la clínica i que es posa les mans al cap amb la nova actitud del protagonista, al mateix temps que entén per què ho està fent. Tots els personatges tenen els seus problemes i a poc a poc es van ajudant els uns als altres. Té més elements dramàtics que no pas còmics. És més fosca i l'humor que té és més sobri. I també té un interès per explorar la salut mental d'una manera molt directa i sincera, que també la fa més interessant.   "That '90s Show" Semàfor Vermell A quina plataforma? Netflix De què va? No puc dir que hagi estat una decepció, perquè ja m'ho esperava. Diré que és un horror. Perquè la sèrie original, "That '70s Show", va ser en el seu moment una sitcom molt divertida que explicava la relació entre l'adolescent protagonista i els seus pares. Especialment durant les tres primeres temporades, es va adherir a la fórmula de la sitcom del grup d'amics afegint-hi una mirada cap al passat. Aquesta continuació s'ambienta als anys 90, amb un nou repartiment que està combinat amb alguns dels personatges de la sèrie anterior... i no funciona per enlloc. No hi ha la química de l'original i els personatges nous s'han intentat encaixar en els perfils dels personatges antics. El resultat és una sitcom forçada en què no se salva gairebé res. El meu consell: esquiveu-la.   "Les combattantes" Semàfor Groc A quina plataforma? Netflix De què va? Sèrie francesa ambientada en la Primera Guerra Mundial. Normalment se centren en el front i tenen soldats com a protagonistes. Explicar el paper de les dones tampoc no és una cosa que no s'hagués fet abans. Ho havíem vist a "The Bletchley Circle", "Home Fires" o "Anzac Girls", per exemple. Però això no vol dir que no sigui interessant tornar-hi, especialment si està ben feta, com és el cas. Explica diferents experiències que tenen com a protagonistes dones que parteixen de posicions molt diferents: una queda a càrrec d'una fàbrica quan el seu marit va a la guerra, una altra és prostituta i entra a treballar en un bordell on van soldats, una altra és la mare superiora d'un convent on atenen ferits i la quarta és una infermera que és feminista. Molts d'aquests personatges tenen secrets que es van destapant a mesura que la sèrie avança i es van creuant entre ells. És una sèrie que destaca sobretot per l'ambientació, en què es noten els 20 milions d'euros invertits per la televisió francesa TF1 (on, per cert, ha estat un èxit, amb més de 5 milions d'espectadors), però que en les trames sovint cau en llocs comuns d'aquesta mena d'escenari, que se us poden fer pesats si ja heu vist sèries semblants.   "Memòries d'una escriptora" Semàfor Verd A quina plataforma? Filmin De què va? Sèrie danesa sobre la biografia de l'escriptora Karen Blixen. Si ja heu llegit la novel·la o vau veure la pel·lícula que se'n va fer en el seu moment, sou el públic idoni d'aquesta sèrie, ja que, a banda d'alguns flashbacks, no repeteix l'etapa de la vida de Karen Blixen en què va viure a l'Àfrica, sinó que explica justament la seva etapa en tornar de l'Àfrica, però quan encara no s'havia convertit en escriptora. De fet, amb prou feines havia publicat alguns relats. Quan va tornar després de 17 anys a Kènia ho va fer a la força després d'un intent de suïcidi. Ho havia perdut tot. Era una dona de dol, malalta (perquè el marit li havia encomanat la sífilis) i sense diners. I, sobretot, amb la convicció que no podia tornar a ser feliç. Que l'únic lloc on havia pogut ser feliç era l'Àfrica. La sèrie explica molt bé el retorn a la casa on va créixer i la manera com la família intenta gestionar el fet de voler que es curi, que sovint és incompatible amb ressentiments i una situació econòmica complicada. Mentrestant, el personatge se sent atrapat en un lloc al qual ja no pertany, però sense possibilitats de sortir-ne. A través de l'escriptura trobarà motius per viure i també forjarà el seu camí cap a una nova etapa de la seva vida. És un procés que la sèrie explica fent partícip l'espectador dels espais íntims del personatge, de manera que tenim la sensació que estem sent testimonis del naixement de l'escriptora. L'actriu que la interpreta, Connie Nielsen, està fantàstica en el paper, transmetent tot el dolor d'una dona que viu un dol molt intens. El guió treballa molt bé el seu procés de recuperació, que també es trasllada a la tria dels escenaris, que passen de l'austeritat trista de la casa familiar a espais on predomina la natura i floreix la nova vida del personatge.   "Fauda" Semàfor Groc A quina plataforma? Netflix De què va? Estrena de la quarta temporada d'aquesta sèrie israeliana que té al centre el conflicte araboisraelià. Segueix una unitat antiterrorista de l'exèrcit israelià. Encara que es continua presentant com una sèrie que explica totes les perspectives del conflicte araboisraelià, el biaix cap al relat d'Israel és evident en aquesta quarta temporada i es nota especialment en com la sèrie tria reduir al mínim les trames personals dels personatges palestins. Els fa aliens als espectadors i obvia explicar el seu punt de vista del conflicte (en això m'ha fet pensar en "Patria"). En canvi, posa tot el focus en els protagonistes israelians, que en aquesta temporada són les víctimes d'una emboscada. Continua fent bé les escenes d'acció, especialment les seqüències filmades càmera en mà, que et fan sentir com si estiguessis al mig de situacions perilloses amb els soldats protagonistes. Però ha perdut versemblança si ho comparem amb la primera temporada, amb situacions cada cop més irreals. Continua garantint una dosi d'adrenalina eficaç, però cada cop és una sèrie més prescindible i enutjosa.