Semàfors de sèries, amb Toni de la Torre
"After Life", de Ricky Gervais, s'acomiada amb la tercera temporada
El matí de Catalunya Ràdio

Sèries d'estrena inquietants o per deixar anar una bona plorera

Prepara el mocador a la mà pel retorn d'"After Life" i la manta per tapar-te amb sèries que et posaran la pell de gallina, com "Archive 81" o "Manhunt: The Night Stalker"

Actualitzat
TEMA:
Sèries

"After Life"

Semàfor Verd

A quina plataforma? Netflix (3 temporades)

De què va? És una sèrie sobre un home que perd la dona, que mor a causa d'un càncer, i del seu procés de dol en què li costa trobar motius per continuar viu. De fet, a la primera temporada el personatge pensa molt sovint en matar-se i fa una temptativa de suïcidi. Es tanca en si mateix i fa servir un humor molt agre amb els altres com a cuirassa que sovint crea situacions incòmodes.

Això encaixa perfectament amb la carrera de Ricky Gervais, que és el protagonista i creador d'aquesta sèrie. Segurament a molts els deu haver sorprès que sigui una sèrie tan emotiva. Però justament ell, conegut pel seu humor incòmode, està admetent a través d'aquesta història que l'humor pot ser un mecanisme de defensa per apartar els altres.

A la tercera temporada, que s'ha estrenat a Netflix i que és l'última de la sèrie, el personatge continua lluitant per obrir-se als altres i és que, malgrat que durant la sèrie s'ha qüestionat més d'un cop la seva actitud, continua en procés de dol.

Ricky Gervais sap molt bé com tocar les emocions i ho fa a través de diferents trames, de manera que és difícil que les històries dels diferents personatges, tots ells molt entranyables, no t'acabin tocant la fibra en algun moment. Alhora, ho combina amb el seu humor característic, equilibrant-ne el to.

En certs moments el missatge que envia a l'espectador ve massa en negreta i subratllat, amb frases a les quals només els falta un marc per penjar-les a la paret. Però ho compensa amb la sensació que Ricky Gervais està sent genuïnament honest quan ens diu que tinguem en compte sempre els altres i intentem ajudar-los sempre. Això és justament el que ell intenta fer a través d'aquesta sèrie.

 

"Archive 81"

Semàfor Groc

A quina plataforma? Netflix

De què va? Sèrie molt inquietant, tot i que comença amb una situació relativament normal. El protagonista és un expert en restaurar cintes de vídeo i treballa en una filmoteca, tancat tot sol al despatx gran part del temps. Però aleshores rep un encàrrec: restaurar unes cintes de vídeo que van quedar molt malmeses durant un incendi.

La feina està molt ben pagada. Només té un petit detall en contra: les cintes estan molt malmeses i no es poden moure, així que haurà de fer la restauració en unes instal·lacions propietat de l'empresa que el vol contractar i que són un lloc força sinistre.

La història es descontrola quan inicia la restauració de les cintes i, en visionar-les, descobreix imatges estranyes i pertorbadores. D'aquesta manera la sèrie fa servir material videogràfic de l'estil de "The Blair Witch Project" per generar molt mal rotllo al mateix temps que descobrim què va passar a l'incendi i qui hi havia al darrere.

La història fa tombs molt rocambolescos, i s'endinsa de ple en el gènere del fantàstic. Hi ha un moment en què es desenganxa de la realitat aprofitant l'atmosfera que ha anat creant i entra en territoris molt de gènere que segurament funcionaven millor al podcast en què es basa la sèrie. Aquests deliris de guió, juntament amb algunes interpretacions una mica planes són el punt feble d'una sèrie que, d'altra banda, té moments genuïnament pertorbadors.

Té al darrere com a productor a James Wan, conegut per les franquícies "Insidious" i "Saw", però no acaba d'entrar en el gènere del terror, seria més aviat una sèrie de mal rotllo. Si us agrada aquesta mena d'històries, més inquietants que de por, la primera temporada és força recomanable.

 

"Manhunt: The Night Stalker"

Semàfor Verd

A quina plataforma? Filmin

De què va? Una sèrie perfecta per als fans de "Crims" de Catalunya Ràdio o de "Nit i dia" de TV3. Recordeu el mataiaies? Doncs en aquest cas es tracta d'un violador que té com a víctimes dones grans. Es tracta d'un cas real, per acabar de posar la pell de gallina. El violador va atemorir el sud-est de Londres durant deu anys fins que va ser detingut.

La sèrie es basa en el diari personal del detectiu que va portar el cas, i en cap moment es mostren les violacions, estalviant-nos escenes que haurien estat innecessàries. No li cal ser gràfica per fer-ho passar francament malament amb aquest cas.

L'actor Martin Clunes torna a interpretar el protagonista de "Manhunt" (ja que, de fet, "Manhunt: The Night Stalker" és una segona temporada, amb un cas nou), amb la sobrietat i alhora vigor característics de l'actor. El personatge s'implica molt en el cas, cosa que ajuda que el visionat sigui una experiència trepidant de només tres episodis.

 

"Fringe"

Semàfor Verd

A quina plataforma? HBO Max (5 temporades)

Després de molt de temps esperant que estigués en alguna plataforma, arriba a HBO Max a partir d'aquest dijous 20 de gener. Aquesta és la bona notícia. Ara ve la dolenta: segurament no inclourà el doblatge en català, malgrat que està fet, perquè és una sèrie que en el seu moment va emetre TV3.

De què va? És una sèrie de ciència-ficció que explora a fons el concepte dels universos paral·lels a partir de la història d'un equip de l'FBI que investiga fenòmens estranys que semblen inexplicables.

El trio de protagonistes és una meravella, format per una agent interpretada per Anna Torv, un científic que interpreta John Noble (i que segurament és el personatge televisiu més abraçable de la història) i el fill del científic, que és Joshua Jackson. Són personatges molt estimables que es van trobant amb reptes cada vegada més complexos que exigeixen als actors una feina increïble i els actors estan a l'alçada del repte.

Semàfors de sèries, amb Toni de la Torre
Els protagonistes de "Fringe", la sèrie de J.J. Abrams que recupera HBO Max en el seu catàleg

És una sèrie que guanya en complexitat a mesura que avança i val la pena donar-li una oportunitat, perquè és molt més estimulant del que pot aparentar. A l'inici sembla un "Expedient X" modern i després va deixant els casos setmanals per endinsar-se en un entramat d'universos que enganxa molt i, sobretot, que permet aprofundir en els personatges i les seves relacions.

Alguns dels episodis més rodons, com el de la "Tulipa blanca", són del millor que s'ha fet en ciència-ficció a les sèries.

 

"The Book of Boba Fett"

Semàfor Groc

A quina plataforma? Disney+

De què va? Té com a protagonista Boba Fett, un personatge de "Star Wars" que agrada molt als fans des dels temps de les pel·lícules originals, en què va fer una aparició estel·lar. Una aparició molt breu, però estel·lar. I en va enlluernar molts.

La sèrie el posa com a protagonista. Però resulta que és més fascinant el personatge inexplicat que el personatge explicat. Fins i tot quan fa referència directa a la pel·lícula, el que ens mostren és molt menys emocionant que el que vam poder imaginar.

El primer episodi el vaig trobar un avorriment. Però vaig pensar que li deixaria marge. Ara que ja en porten tres, ho certifico: és un avorriment mortal. I no només això, sinó que té unes quantes escenes que fan força vergonya aliena. És el pitjor que es pot dir d'una sèrie de l'univers de "Star Wars": que avorreix

La sèrie està molt llastada per un ritme lent, que combina dues línies temporals sense que avanci gaire cap de les dues, per escenes d'acció força genèriques i per la manca de carisma del personatge. La comparació amb "The Mandalorian" li fa molt de mal.

 

ARXIVAT A:
Sèries
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut