Les Forces de Seguretat de l'Estat a Catalunya no han respectat els drets lingüístics dels catalanoparlants en almenys una quinzena d'ocasions en els darrers 18 mesos. Plataforma per la Llengua ha recollit diferents queixes d'usuaris que inclouen casos de menysteniment, desinterès absolut i amenaces per part dels agents. És el cas d'un home que, a Manresa, va estar retingut durant 45 minuts per agents de la Guàrdia Civil perquè els parlava en català. Les paraules textuals del guàrdia civil van ser: "Habla en castellano, que estamos en España". A Girona, un veí de Banyoles que volia renovar el DNI va ser vexat en una comissaria de la Policia Espanyola per parlar en català. L'home va enregistrar la conversa on el policia li deia: "Me hablas en castellano, las ordenes de un policia las tienes que cumplir." L'home insistia i continuava parlant en català i aquesta va ser la reposta de l'agent: "No te entiendo. Yo solo hablo este idioma, el de la bandera." A la Junquera, la policia intentava forçar un home perquè parlés en castellà en un control, i quan ho va fer els agents li van dedicar comentaris despectius i el van retindre; més tard no li van tramitar la denúncia perquè parlava en català. A Solsona, uns guàrdies civils van amenaçar un home, que era al jardí de casa seva amb la família durant l'estat d'alarma, li van exigir que parlés en castellà i li van dir que el trobarien i el detindrien. També a Barcelona, unes persones van anar a una oficina de renovació del carnet d'identitat a fer unes consultes i van sortir sense respostes perquè parlaven en català. Ser atès en català, un dret a Catalunya Segons la Constitució espanyola, els funcionaris de l'Estat no estan obligats a saber català. El castellà és l'única llengua que tots els espanyols tenen el deure de saber. Tot i això, la llei sí que estipula que els catalans tenen el dret a expressar-se i a ser atesos en català per qualsevol administració ubicada a Catalunya. Així ho especifica l'article 54.11 del Reial Decret 5/2015, que diu que els empleats públics "garantiran l'atenció al ciutadà en la llengua que ho sol·liciti sempre que sigui oficial en el territori". Imatge d'arxiu d'un agent de la Policia Nacional (Europa Press) Davant d'aquestes queixes, la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, ha dit a "El matí de Catalunya Ràdio" que és conscient que la "situació no és la que ha de ser i que estan posant tots els mitjans perquè això es pugui revertir". De fet, ha explicat que a partir del setembre tenen previst reprendre els cursos de català per a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, aturats per la pandèmia: "Abans de la pandèmia vam posar en marxa uns cursos de català bàsic tant per a guàrdies civils com per a policies nacionals, perquè nosaltres tenim una rotació de plantilla molt forta i, per tant, ens ve gent que està aquí molt poc temps. Vam començar, va venir la pandèmia i vam haver de parar." Plataforma per la llengua ha respost a les declaracions de Cunillera a Catalunya Ràdio. L'associació recorda a la delegada del govern que els cursets de català no són obligatoris i també que la nombrosa rotació de personal no és excusa per vulnerar drets lingüístics. Des de la Plataforma insisteixen que l'administració espanyola hauria d'estar pensada per garantir l'atenció en català, tal com preveu la legislació. Cada cop més queixes també a empreses privades L'associació en defensa de la llengua no només recull les queixes cap a forces de l'Estat, sinó també les que fan usuaris cap a altres empreses i que fan visibles, per exemple, a través de tuiter. Un robot d'atenció al client de @caixabank_cat m'acaba de dir "bon dia, MERSA, .. ", així, tal com raja. Em dic Mercè, però com que ho escriuen sense accents, MERCE, el robot ho interpreta com pot. E àtona igual a A, ni tan sols neutra. Pel pedregar. @replicanta_ @llenguacat . mercè pifarré (@mepicap) June 15, 2021 @OUIGO_Es No ens doneu els avisos dalt del tren en #català? Som a Barcelona! @llenguacat Montse_agell (@agell_montse) June 11, 2021 El català, ignorat també a les pàgines web oficials La Plataforma per la Llengua també ha fet un estudi de les pàgines web estatals, que el 2020 s'ha basat en les observacions fetes a gairebé 400 portals i que constata que el només l'1 % dels webs estatals estan totalment traduïts al català i que un 82,4 % de les pàgines amb algun contingut en català tenen errors lingüístics greus. L'estudi constata que els catalanoparlants no poden fer en la seva llengua tràmits tan essencials com pagar l'IVA anual, sol·licitar la targeta sanitària europea o demanar l'informe de vida laboral a la Seguretat Social.