Diversos docents darrere de la capçalera de la manifestació convocada pels sindicats educatius en el primer dia de vaga, a Barcelona.
Diversos docents darrere de la capçalera de la manifestació convocada pels sindicats educatius en el primer dia de vaga, a Barcelona.
ANÀLISI

Plantada massiva del professorat

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto35

Laura Rosel

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Actualitzat

La vaga de l'escola pública contra el conseller Gonzàlez-Cambray arrenca amb força, amb una plantada massiva del professorat. A Barcelona, 22.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, 60.000 segons els sindicats, van col·lapsar al migdia l'àrea entre la Via Augusta (on hi ha la seu del departament), Diagonal i Muntaner.

Una manifestació històrica, amb el suport de tots els sindicats, que és el tret de sortida d'una tanda de protestes per una llista de greuges i reivindicacions dels docents. Estan en peu de guerra, els mestres, i no faran marxa enrere. La portaveu d'USTEC ens ho deia amb fermesa ahir en l'entrevista que li vam fer al programa. Una conversa llarga i reposada, de servei públic, per explicar amb calma tots els punts que han disparat el malestar del professorat, que van més enllà del calendari escolar. Els sindicats se senten menystinguts pel departament i denuncien les formes del conseller.

Després d'omplir els carrers, els manifestants van fer cap a la seu del departament i van aconseguir asseure's amb el conseller. 10-15 minuts de trobada que no van servir per a res. Només per constatar com d'allunyades entre si estan les dues parts, i com de bloquejat està el diàleg. Vaja, és que directament, no n'hi ha ni gota, de diàleg. Els uns i els altres s'acusen mútuament d'estar enrocats i de negar-se a dialogar. Els sindicats demanen al president Aragonès que s'hi posi, que intervingui per desbloquejar la situació. Des de Palau asseguren que el govern no s'ha aixecat mai de la taula. Quan un no vol, dos no es barallen.

És important -sempre- el relat. I aquesta és una vaga a favor de les famílies. Així ho explica un mestre de secundària d'un institut de l'Anoia, en Joan, en un escrit sincer i sense estripades, que no s'estampa contra finestres equivocades.

Una vaga per fer possible una millor formació educativa dels nostres fills, diu. Una protesta que parla, més enllà del calendari, d'una precarietat laboral evident, de la inestabilitat professional de molt personal interí i substitut, d'un desprestigi creixent de la professió per a un professorat que sovint ha tingut la sensació que es troba en una terra de ningú entre l'administració i les famílies.

Una vaga que té a veure amb els nous decrets d'educació que afecten el currículum acadèmic, perquè després de dos cursos afectats per la pandèmia, explica, seria bo reforçar els continguts i les competències que no s'han assolit com s'esperava, i no pas plantejar a contrarellotge unes noves maneres de formació acadèmica.

Tenint en compte el moment del curs i el que hi ha en joc, que és l'educació de més d'1.500.000 catalans, és hora que les dues parts facin un esforç per trobar punts d'entesa. El departament ha demostrat que es manté ferm en la seva posició, i els sindicats que tenen capacitat de mobilització i que estan disposats a tot. Les posicions són clares. Ara toca avançar. Asseure's, parlar i trobar de quina manera es pot millorar l'escola pública, que aquest ha de ser l'objectiu comú de totes les parts: millorar l'educació pública, que és un dret.

Anar al contingut