"Love and death", la sèrie d'Elizabeth Olsen inspirada en un crim real

"Love and death" Semàfor verd A quina plataforma? HBO Max De què va? És una sèrie sobre un crim real. Comença retratant la vida avorrida d'una sèrie de personatges d'una comunitat conservadora que viuen en un suburbi nord-americà als anys 80. La sèrie se centra especialment en la Candy, que està cansada d'aquesta vida aparentment perfecta i sobretot del seu marit. Té una insatisfacció profunda. I també en el Gore, que amb la seva dona està intentant tenir una criatura, però de moment ella no es queda embarassada i això està passant factura al matrimoni. En una activitat esportiva que organitza la seva Església, en Gore i la Candy descobreixen que se senten atrets l'un per l'altra i decideixen tenir un afer. La sèrie funciona només amb aquesta part de la història. Aconsegueix fer que ens posem en la pell dels dos personatges i que veiem el que troben l'un en l'altra. Els actors, que són Elizabeth Olsen i Jesse Plemons, estan molt bé en el paper i són perfectament creïbles. Però aleshores, a més, arriba l'assassinat. A cop de destral. 41 cops de destral, per ser exactes. No us diré qui és la víctima, tot i que és un cas prou conegut. Tant, que l'any passat se'n va fer una sèrie, que va protagonitzar Jessica Biel i que es deia "Candy" (disponible a Disney+). La diferència entre les dues és que "Candy" estava més orientada al terror i a generar inquietud, mentre que "Love and death" està més interessada en el drama i a explorar el que fa humans i, per tant, fal·libles els protagonistes. Per això, el paper de la petita comunitat de la qual formen part els protagonistes és molt important. És on es nota més que darrere de "Love and death" hi ha el guionista David E. Kelley, conegut per "Big little lies" (entre d'altres), amb la qual té en comú el crim en un context de vides a priori ideals. La història no és exactament original, però és un d'aquells casos de sèrie ben feta en què l'execució és tan impecable que és molt fàcil quedar-se i enganxar-s'hi, malgrat que és l'enèsima sèrie basada en un crim real, un gènere que està de moda. "Citadel" Semàfor groc A quina plataforma? Amazon De què va? Sèrie dels germans Russo. Si no els coneixeu: són els responsables de bona part dels èxits de Marvel al cinema (incloent-hi "Avengers: Endgame"). Té com a protagonistes Richard Madden ("Joc de trons", "Bodyguard") i Priyanka Chopra ("Quantico"). Tira de cares atractives per encapçalar un projecte que vol ser un blockbuster d'acció molt comercial en forma de sèrie. No se n'amaga en absolut i aquest és el seu punt fort: només a la primera escena hi ha lluites i trets dins un tren d'alta velocitat. Sap al que va, que és fer escenes d'acció coreografiades i explosions, amb l'excusa d'una història sobre una xarxa d'espies que tenen en comú el fet de no servir a cap govern ni cap grup ideològic concret, sinó que volen fer el bé. És a dir: que serien l'equivalent en l'espionatge d'un grup de superherois. La sèrie segueix el personatge de Richard Madden, que és un espia que ha perdut la memòria després d'una missió que no va sortir bé, tot i que té records d'una dona que no reconeix, que és l'espia que interpreta Priyanka Chopra. Un argument sense gaires complexitats que serveix per oferir-nos una dosi d'entreteniment per desconnectar. Si això és el que busqueu, endavant. El primer episodi (que és el que he pogut mirar) ofereix exactament això. Una combinació de pel·lícula de "Missió: Impossible" i pel·lícula de superherois feta per deixar descansar les neurones. A llarg termini sospito que es pot fer repetitiu, però ja ho veurem més endavant. Per a Amazon és un projecte tan important que preparen diferents spin-offs situats en diferents països arreu del món. I totes les sèries estaran connectades entre si, per crear un univers propi a l'estil de Marvel o de "Star Wars", i traspassar espectadors de l'un a l'altre. "Drops of God" Semàfor verd A quina plataforma? Apple TV+ De què va? Podríem dir que és la "Succession" dels vins. És la història d'una herència que deixa un francès expert en vins molt reputat i que té una col·lecció de vins valorada en 148 milions de dòlars. Té una filla, i en principi ella hauria de ser qui rebés aquesta herència, tot i que fa anys que no la veu. Ella viatja fins a Tòquio, on vivia el pare, per rebre l'herència. Però l'home ha decidit que se l'endurà qui demostri que en sap més, de vins, entre dos candidats: o bé la seva filla o bé el seu millor deixeble. A partir d'aquí, la sèrie s'articula com una combinació entre el seguiment d'aquesta competició, amb diferents proves, entre les quals passen períodes de temps llargs, i una exploració de les vides dels dos personatges, cosa que ens permet anar passant de la cultura francesa a la japonesa, i la relació que tenien amb el difunt. Per ella, va ser un pare que va ser molt exigent instruint-la des de petita en el món del vi, però després la va abandonar. Per ell, va ser un mestre excepcional que va creure en ell quan ningú més ho feia. El guió ens fa connectar amb tots dos i fa que sigui emocionant una competició com aquesta. Sense tenir-ne ni idea del món dels vins ni interessar-me gaire, ha aconseguit enganxar-me fins al final. La clau és la manera com es representa visualment el que experimenten els personatges quan tasten el vi, recorrent sovint a imatges explícites. La sèrie és una adaptació d'un manga de les germanes Yuko i Shin Kinayashi i fa servir recursos molt gràfics que segurament provenen del mitjà del còmic japonès. També té un ritme tranquil i delicat que encaixa en el món on s'ambienta la sèrie, i que és excepcional actualment. És una altra manera de desconnectar al final del dia, aquesta més civilitzada. "Mrs. Davis" Semàfor groc A quina plataforma? HBO Max De què va? És la nova sèrie de Damon Lindelof (cocreador de "Lost" i creador de "The leftovers" i "Watchmen"). Per tant, creador de sèries que cal seguir de prop i que té una mirada d'autor molt marcada. Aquest cop explica la història d'una monja que s'enfronta a una intel·ligència artificial que ho domina tot. I quan dic que ho domina tot vull dir que en el futur la gent està connectada a aquesta màquina amb uns aparells a les orelles i l'obeeixen cegament. El que diu la màquina influencia el destí de tota la humanitat. Excepte el d'aquesta monja, interpretada per Betty Gilpin (de "GLOW"), que es nega a escoltar la màquina i a humanitzar-la. La crítica sobre com no qüestionem els avenços tecnològics i els incorporem a la nostra vida sense pensar-ho gaire és evident des del primer minut. Però "Mrs. Davis" no vol ser seriosa. És una comèdia esbojarrada plena d'escenes d'acció i situacions estrambòtiques, on la monja tan aviat talla caps com s'escapa dalt d'un quad en persecucions impossibles. Així que no espereu trobar la seriositat de "The leftovers" o de "Watchmen". Hi ha molts elements que tenen en comú i que formen part del segell com a autor de Damon Lindelof, com l'enfrontament entre fe i ciència, present a totes les seves sèries. Però la sensació és que això per ell és un divertimento i que s'ho passa molt bé jugant amb situacions extravagants i sorprenents. Alhora també és un comentari sobre l'algoritme de Netflix (que seria l'equivalent de la intel·ligència artificial de la sèrie): també sap el que vols i el que t'agrada i pren decisions per tu. I també sobre com sovint les plataformes creen sèries a partir d'altres sèries (que és el que faria una intel·ligència artificial), cosa que dona com a resultat sèries sense personalitat. "Mrs. Davis" és una sèrie amb molta personalitat (potser massa i tot) i no podria haver sortit de cap màquina, i aquest és una mica el missatge que envia Damon Lindelof, que s'ha unit amb la guionista Tara Hernández per gestar aquesta coça al turmell de les grans plataformes, que és entretinguda de seguir, però també un caos argumental i un sense sentit desproporcionat. "Los crímenes de Essex" ("White house farm") Semàfor verd A quina plataforma? Filmin De què va? És una altra sèrie basada en un crim real. Està ambientada als anys 80 (com "Love and death"). Però són dues sèries molt diferents, sobretot perquè a "Los crímenes de Essex" l'estil britànic és inconfusible: és més sòbria, més fosca i també més crua. El crim també és força més escabrós. Tot comença amb la trucada d'un home a la policia dient que ha trucat a la granja on viu la seva família i el pare li ha dit que la seva germana s'ha tornat boja. La germana és esquizofrènica i quan la policia arriba a la granja de seguida veuen que passa alguna cosa estranya. Quan entren dins troben tota la família morta: el pare, la mare, la germana i els dos fills de la germana, de 6 anys. El cadàver de la germana té un rifle a les mans i sembla que els ha matat a tots i s'ha suïcidat. Els protagonistes de la sèrie són el detectiu encarregat del cas, que interpreta Stephen Graham (aquí amb un accent gal·lès una mica forçat) i que vol tancar ràpid un cas que atrau ràpidament l'atenció dels mitjans, i el sergent, interpretat per Mark Addy, que pensa que hi ha detalls que no encaixen amb el suïcidi, com ara el fet que la germana presenta evidències d'haver rebut dos trets. És una història que posa l'èmfasi en com l'esquizofrènia de la germana i la idea que es tenia aleshores de la salut mental van marcar la investigació del cas i en l'impacte que la matança va tenir en els supervivents de la família. Sobretot, el marit de la germana, que a més de perdre-la a ella també va perdre els dos fills. Un drama criminal britànic notable, sòlid, que té en les interpretacions els seus principals punts forts, i que se'n surt tant quan posa al davant la investigació policial com quan se centra en el drama familiar. I que, a més, té l'afegit que s'ha parlat amb membres de la família, que han aprovat aquesta versió de la història.

"Love and death", la sèrie d'Elizabeth Olsen inspirada en un crim real

Històries de monges boges, espies que són superherois i la "Succession" dels vins, a les estrenes de la setmana