Igual feina, igual salari: un pas més a prop

Irene Paredes, la capitana de la selecció espanyola de futbol, afirma que ahir va ser un dia històric per al futbol femení. Finalment es va firmar un acord que equipara les condicions econòmiques de les integrants de l'equip femení amb les dels integrants de l'equip masculí. Aquesta mesura hauria de servir perquè es mengessin amb patates les seves mentides els qui tenen la barra d'afirmar que no existeix la bretxa salarial o diuen fins i tot que no pot existir perquè la llei la prohibeix (allò tan elemental que, a igual feina, igual salari). Malauradament, sabem que no serà així, perquè és la mena de gent capaç d'afirmar alhora que no existeix la bretxa salarial i justificar-la amb arguments com «si els equips de futbol masculí tenen més espectadors, és normal que els jugadors cobrin més». Com si aquest interès no s'hagués cultivat, primer, amb la prohibició a les dones de jugar a futbol, després amb la invisibilització de la seva feina quan ja van poder jugar, i finalment amb la ridiculització del joc de les dones quan no s'ha pogut invisibilitzar. De vegades, m'agrada imaginar-me que efectivament es compleix una llei justa: a igual feina, igual salari. De vegades m'agrada imaginar-me, fins i tot, que quan no es compleix, ens revoltem. Hi ha dies que sembla que a poc a poc, massa a poc a poc, ens en sortim.