"Hijack" Semàfor Groc A quina plataforma? Apple TV De què va? És una sèrie d'aquelles trepidants. Idris Elba és el protagonista i interpreta un home de negocis que intenta aturar un grup de persones que segresten un avió. També et dic que com se'ls acut intentar segrestar un avió on hi ha Idris Elba de passatger. És com trobar-t'hi Harrison Ford o Bruce Willis. No pot sortir bé! De fet, Idris Elba, que és conegut sobretot per Luther (tot i que per a molts aficionats a les sèries sempre serà el de The Wire), ha sonat moltes vegades per ser James Bond, així que té planta per ser heroi d'acció. En aquesta sèrie fa, efectivament, d'heroi d'acció, d'aquells que ho fa tot bé: és capaç d'abatre els segrestadors a cops de puny, sí, però també de tranquil·litzar els passatgers i de pensar quin és el millor moviment a fer. És una situació complicada perquè els segrestadors aconsegueixen apoderar-se del control de cabina del pilot. I també perquè cadascun dels passatgers pot tenir un paper decisiu. N'hi ha que estan espantats, però també n'hi ha que es volen fer els valents. I molts amaguen secrets o tenen molt a perdre en la situació. Això, sumat al fet que el guió té un bon pols narratiu i sap com fer créixer la tensió, fa de la sèrie un bon entreteniment. Els segrestadors són una mica unidimensionals però almenys el que porta la veu cantant està interpretat per Neil Maskell, que és un actor que sempre sap com ser inquietant. "Hijack" és una sèrie sobre el segrest d'un avió i, per tant, tan poc original com això. Però està prou ben executada per fer-vos passar una bona estona. Si trobeu a faltar Jack Bauer o us agraden sèries com "Bodyguard", poseu crispetes al microones perquè aquesta és la vostra sèrie de l'estiu. "Delete" Semàfor Groc A quina plataforma? Netflix De què va? És una producció tailandesa que té un punt de partida amb molt de ganxo: imagineu que existís un telèfon que quan fa fotos a una persona la fa desaparèixer. L'esborra, literalment. D'aquí el títol de "Delete". Evidentment, la pregunta que en surt és si el faríeu servir o no. I amb qui. Els protagonistes de la sèrie tenen motius per fer anar aquest telèfon, perquè són dos amants que no aconsegueixen estar junts a causa de les seves respectives parelles. El marit d'ella, sobretot, que és un individu controlador, gelós i violent. A ella li provoca molta por i no es veu capaç de trencar amb ell. Seria arriscat. Així que tenint aquest telèfon, per què no fer-lo servir? El fan servir, evidentment, però el resultat no és ben bé el que t'esperaries. De fet, el guió fa una bona feina agafant camins inesperats en una història que podria haver caigut fàcilment en tries previsibles. I té molt clar que el tema central de la sèrie, on retorna una vegada i una altra, és el dilema ètic de fer servir o no el telèfon. O el que és el mateix: si hi hagués una eina que pogués esborrar persones que et fan mal sense conseqüències... la faries servir? És una sèrie amb un pressupost humil però el director, que és el mateix de la pel·lícula "Shutter" (que també tenia a veure amb l'acte de fotografiar), construeix escenaris tensos amb molt poc. Els actors són correctes per al gènere i la sèrie és una porta d'entrada prou bona a les produccions tailandeses de terror, que tenen força èxit. "La noche que Logan despertó" Semàfor Verd A quina plataforma? Filmin De què va? És un drama familiar que firma el director quebequès Xavier Dolan. Aquesta és per als que porten ulleres de pasta, que també tenen dret a tenir sèrie per mirar a l'estiu. És el primer treball a la televisió de Xavier Dolan, que és conegut per pel·lícules com "Mommy" i que aquí hi ha buidat totes les seves constants com a autor.  Explica la història d'una família disfuncional que es retroba amb la mort de la mare. El plantejament recorda "Six Feet Under", sobretot perquè una de les germanes que fa anys va marxar lluny de la resta de la família torna per embalsamar la mare, seguint el desig d'aquesta, ja que és experta en tanatopràxia.  El seu retorn reactiva la mala relació que té amb un dels germans i obre la caixa dels trons dels secrets. Però fins aquí les similituds. El segell de Xavier Dolan és únic i el que ofereix aquí fa saltar en molts sentits el que podem esperar d'un drama familiar. Hi barreja elements propis del thriller i també escenes properes al terror. I els secrets que s'han de desenterrar són realment pertorbadors. Imagineu que "Six Feet Under" s'ha barrejat amb "Twin Peaks" i tindreu una idea del que us espera. La sèrie és una adaptació d'una obra de teatre (de la qual, a més, recupera alguns dels actors). Però com passa amb molts directors de cinema que fan la seva primera sèrie, hi ha moments en què sembla que estigui fent una pel·lícula allargada. Hi ha escenes estirades i la clau de la història triga a explorar-se. Ara, si sou pacients tindreu recompensa en forma d'un melodrama pertorbador ple d'imatges que se't queden gravades, bones interpretacions i un ús excel·lent de la música. "Barrabrava" Semàfor Groc A quina plataforma? Amazon De què va? Sèrie argentina sobre els aficionats més radicals d'un club de futbol fictici. Fa un retrat del control que exerceix, a través de la intimidació i la violència, un grup d'aficionats d'un equip de futbol. Disfressats de passió per l'equip s'hi amaga un negoci molt jeràrquic semblant al d'una màfia que passa per les mans d'una única persona, el president de la barra brava, que controla tot el que passa al voltant del club de futbol extorquint a tothom. I tothom inclou també els jugadors del club i el president. La sèrie comença en un moment en què el club es planteja vendre el seu jugador estrella. En podrien treure una xifra molt elevada, de 10 milions de dòlars. Però sense el jugador l'equip potser no pujaria de divisió, cosa que també tindria molts beneficis per a tothom. El president sap quina és la decisió que vol prendre i també sap tots els diners que estan en joc. Però la Barrabrava s'hi oposa. Arran d'aquesta decisió esclata una guerra on els protagonistes són dos germans que són expulsats de la Barrabrava i faran el que sigui per tornar-hi. La història està carregada de violència i traïcions i en l'estil recorda altres sèries argentines com "El Marginal". És molt crua en la recreació d'un món ple de personatges que es defineixen per la falta d'escrúpols i per la falta d'oportunitats d'un context socioeconòmic molt humil, si no directament pobre.  El millor de la sèrie és el seu vessant polític. Al final, els "barres braves" com a grup tant serveixen per fer pressió en decisions futbolístiques com per rebentar manifestacions, donar suport a un candidat concret o intimidar jutges. Per contra, els mecanismes que fa servir, basats en l'impacte i la violència, ja els hem vist moltes vegades abans i, encara que enganxen, són elementals. "No apagues la luz" Semàfor Groc A quina plataforma? AMC De què va? Sèrie gal·lesa de misteri. Té aquest títol perquè la protagonista és una dona que no tanca mai el llum de l'entrada de casa per recordar la seva filla. És un llum que tenia encès esperant la seva tornada i continua encès malgrat que ja no pot tornar... perquè la van assassinar.  El culpable del crim és a la presó però el cos no va aparèixer mai. Justament, el fet de no haver pogut enterrar la filla fa que la dona no pugui tancar el procés de dol. L'assassí, que era el xicot de la filla, va reconèixer el crim però sempre ha dit no sap on és el cadàver, al·legant una amnèsia traumàtica. Això deixa la història inconclusa, ja que no sabem per què ho va fer ni com ho va fer... ...si és que ho va fer. Un dubte que es presenta des del principi, malgrat la confessió i que ha complert la condemna a la presó. La sèrie comença quan l'assassí, que interpreta Iwan Rheon, surt de la presó i intenta començar una nova vida mentre la mare de la víctima, interpretada per Joanna Scanlan, el busca. També el busca una antiga amiga de la morta que és periodista i vol fer un true crime sobre la història, interessada a treure'n suc. Combinant paisatges bucòlics amb la dosificació dels records del que va passar, la sèrie barreja hàbilment recursos del gènere criminal amb una exploració del dol. Amb els primers és més efectiva que amb els segons, on malgrat la història que està explicant de vegades és massa plana. Però els actors són competents i el misteri de saber què va passar realment enganxa.