Durant les dues setmanes que ha durat la COP26 a Glasgow he entrevistat una vintena dels participants: ministres, viceministres i caps de delegació. També observadors actius en les negociacions, com Greenpeace, think-tanks i assessors, i, malgrat que ara traspua una certa decepció sobre els resultats d'aquesta conferència, jo em quedo amb les sensacions d'urgència, de demanda de pressió social a favor del canvi que m'han transmès tots i totes sense excepció. El que és cert és que el que s'ha proposat en aquesta COP26 ja ens acosta a l'objectiu que la temperatura no pugi gaire per sobre dels 2 graus. També és cert que aquest esforç que es demana en realitat és un canvi en el model de vida i en el sistema de producció de tota la humanitat per als pròxims 10 anys. Això que s'ha decidit ens tocarà a tots en el cotxe que tindrem, en la forma com viatjarem, en les empreses on treballarem. S'ha de fer més, és cert, però cal fer-ho amb compte i ben fet, que ens hi va la vida i el futur. Tenim pressa, però fem les coses ben fetes!