"House of the Dragon", més fàcil de seguir que "Game of Thrones" però menys estimulant

"House of the Dragon" Semàfor Verd A quina plataforma? HBO Max De què va? És una sèrie centrada en els Targaryen i en un conflicte successori i per tant en una lluita pel poder. N'he pogut mirar sis episodis. Vaig més avançat que vosaltres. Però no patiu, que no destaparé res de la trama. Només explicaré el més bàsic, que és que és el mateix tema que a "Game of Thrones", amb l'afegit que aquí hi ha una candidata a la successió, que és la filla del rei, la Rhaenyra, que no ho pot ser pel fet de ser dona. En el punt en què se situa la sèrie, que és 172 anys abans que "Game of Thrones", el món Westeros mai ha tingut una reina regent en tota la seva història perquè la tradició diu que ha de regnar un home, el fill gran del rei. De fet, el rei diu que "abans de deixar que governés una dona, cremarien el regne". Per tant, aquí es posa èmfasi en un tema, el de l'accés de la dona al poder, que connecta amb l'audiència actual. "House of the Dragon", a HBO Max, és una de les estrenes més esperades de l'estiu (HBO Max) El fet de centrar-se en una sola família fa que l'escala de la sèrie sigui molt més petita que la de la sèrie original, que era molt ambiciosa. A "Game of Thrones" cada casa tenia els seus conflictes, a més de conflictes entre les diferents cases, la lluita pel tron de ferro i també amenaces externes. Eren molts personatges i també molts punts de vista sobre la mateixa situació, cosa que la feia molt interessant, i en un espai geogràfic molt ampli i variat. Anàvem tota l'estona d'un escenari a un altre i en cada episodi quedaven personatges i escenaris fora. No hi cabia mai tot. L'escala de "House of the Dragon" és més reduïda. Es limita a les disputes dins la família Targaryen i l'acció passa fonamentalment a la capital. És més fàcil de seguir que l'original, però també menys estimulant. I a mesura que la sèrie avança, es fa una mica monòton perquè tot el que passa orbita sobre tres personatges. Al primer episodi no es nota gaire però després sí. L'espectador ha d'assumir que les dimensions d'aquesta sèrie són diferents de les de l'original. L'altre element que va fer de "Game of Thrones" una sèrie tan popular va ser la capacitat per trasbalsar i deixar en xoc els seguidors en moments concrets. De moment, "House of the Dragon" no ha generat cap escena similar. De fet, una escena que té potencial per ser així acaba sent més aviat desconcertant. Hi ha violència, però no xoc, que no és ben bé el mateix. La família Stark, a "Game of Thrones" Novament, m'estic basant només en el que he vist. Potser més endavant això canvia. També he de parlar del que no he vist, i és que als episodis que han avançat a la crítica els efectes especials són provisionals. Així que aquí no us puc dir res més enllà dels dos primers episodis, que visualment són espaterrants. Al segon tenim el regal de l'aparició dels Jardins de Santa Clotilde de Lloret de Mar. Però l'espectacle l'hi posen sobretot els dracs, i Matt Smith en el paper de Daemon, que és el personatge amb més carisma i també el que posa més tensió cada vegada que apareix. En conclusió: és una bona successora per a "Game of Thrones" perquè transmet sensacions similars però és menys ambiciosa. És un complement de l'original i difícilment produirà el mateix el fenomen massiu. "The Sandman" Semàfor Verd A quina plataforma? Netflix De què va? És una sèrie basada en el còmic de Neil Gaiman sobre una entitat que governa el món dels somnis. Durant anys va ser considerada impossible d'adaptar. Però la sèrie que finalment se n'ha fet ha ha estat una sorpresa molt positiva. És cert que l'estructura és una mica estranya perquè combina diversos arcs argumentals amb històries autoconclusives, però trasllada molt bé l'essència del còmic, visualment és imponent i té algunes idees brillants. En concret l'episodi 5 i el 6 són del millor que he vist aquest estiu, i val la pena fins i tot veure'ls separats de la resta. A Netflix. "The rehearsal" Semàfor Verd A quina plataforma? HBO Max De què va? És una sèrie documental que us descol·locarà però al mateix no la podreu deixar de mirar. El creador, Nathan Fielder, busca gent per ajudar-los a preparar moments importants de la seva vida. Ho fa fent-los assajar com a part d'una mena de programa de televisió / estudi sociològic. El que fa en realitat és manipular els participants tant com pot i generar situacions delirants. Com en qualsevol reality show, farà que us pregunteu quina part del que esteu veient és real i quina està preparada amb actors. Però no és important. L'important és l'experiència. Aquí riureu, patireu i us sorprendreu. "Five days at Memorial" Semàfor Verd A quina plataforma? Apple TV És una minisèrie ambientada en un centre hospitalari durant l'huracà Katrina. Durant cinc dies s'hi van viure situacions horribles i es van prendre decisions encara més horribles. N'hi ha prou dient que, un cop va passar l'huracà, van trobar una sala amb 45 persones mortes. La minisèrie denuncia les negligències de la direcció del centre al mateix temps que fa viure a l'espectador una situació desbordant amb efectes especials ben aconseguits i dues grans actrius al centre, Vera Farmiga i Cherry Jones, que fan que t'impliquis molt en les històries dels metges i dels pacients. "Lost Ollie" Semàfor Verd A quina plataforma? Netflix És una sèrie per als nens que Netflix ha estrenat amb doblatge en català, gran notícia que cada cop es dona més (fa poc van estrenar la pel·lícula "El monstre marí"). Explica la història d'una joguina que es perd i intenta retrobar el nen amb el qual vivia. Recorda inevitablement "Toy story", però el to és més fosc i les reflexions sobre el que és l'amistat, la solitud i el fet de sentir-se rebutjat l'acosten més a "Allà on viuen els monstres". Combina animació amb actors i és recomanable a partir dels 8 anys. "Better call Saul" Semàfor Verd A quina plataforma? Movistar+ Un final perfecte, perquè sorgeix de la veritat del personatge, de qui és realment. De la mateixa manera que la naturalesa de Walter White el va portar al seu final, la naturalesa de Saul Goodman, o millor dit, Jimmy McGill, l'ha portat també al seu final, que és molt diferent, però molt genuí. És un final que encaixa amb el que els espectadors sabíem d'ell i que ell mateix no deia i que al final surt a la superfície, en un gir memorable i elegant, basat en el diàleg i en les mirades i en una connexió entre Jimmy i Kim que la sèrie ha sabut transmetre molt bé. En part gràcies a la feina de tots dos actors immensos. Un final molt fi, paradigmàtic d'una sèrie molt fina i meticulosa i que la certifica com una de les millors sèries dels últims anys. Sèries que ens esperen aquesta temporada Tornarà "The Crown" al novembre. Retrata una dècada per temporada i la cinquena cobreix els anys 90. Hi haurà un nou relleu d'actors, amb Imelda Staunton interpretant la reina. També s'estrenarà "Entrevista amb el vampir", la primera sèrie protagonitzada per Sylvester Stallone (Tulsa King); Kenneth Brannagh interpretarà a Boris Johson a "This England" i s'estrenarà la sèrie de "Willow". Una de les més esperades és "El Senyor dels Anells: Els anells de poder", que s'ha estrenat aquest divendres a Amazone Prime, i amb doblatge en català. És la primera gran producció que s'estreni a plataformes disponible en català. La sèrie està situada a la Segona Edat de la Terra Mitjana. Per tant, abans d'"El hòbbit" i "El Senyor dels Anells", i es basa sobretot en les històries dels apèndixs. La sèrie cobrirà moments com la forja dels anells, l'ascens de Sauron o la caiguda de Númenor. Hi ha una inversió molt forta al darrere, de gairebé 60 milions per episodi (el doble que "Stranger things"). Haurem de veure si això es tradueix en una gran sèrie. Esperem que sí. &#9997;&#65039; "Impecable i implacable". L'arrencada d'"Els anells de poder", que s'ha estrenat doblada al català, capta l'atenció de @tonidelatorre i també de l'audiènciahttps://t.co/N0o6CFln4C pic.twitter.com/RHVS8mQ22y Catalunya Ràdio (@CatalunyaRadio) September 2, 2022 De moment, els vint primers minuts podem dir que és impecable i implacable, i fa que l'espectador se senti com a casa només començar. En parlarem extensament la setmana vinent.

"House of the Dragon", més fàcil de seguir que "Game of Thrones" però menys estimulant

L'spin-off de "Game of Thrones" competeix pel tron de sèries d'aquest setembre amb l'esperadíssima "El Senyor dels Anells: Els anells de poder"