Afrontar la ràbia amb empatia és clau per convertir-la en una emoció positiva
El matí de Catalunya Ràdio

Gestionar la ràbia i els conflictes: com fer-ho des de l'empatia

Reprimint-la o ignorant-la, com abordem la ràbia dels nostres fills és un indicador de com ho van fer els nostres pares amb nosaltres

Actualitzat

La ràbia és una emoció molt potent que al llarg de la història ha ajudat a acabar amb grans injustícies al món, però alhora, i justament per la força que té, sovint no sabem com gestionar-la d'una manera assertiva i és vista com una emoció negativa que cal evitar.

Però la ràbia és una emoció més, tan vàlida i legítima com qualsevol altra. El que passa és que molt sovint els adults tenim ràbia continguda, ràbia que no ens han ensenyat a gestionar, que sovint se'ns ha reprimit o ignorat quan érem petits, i després, quan som nosaltres els que hem d'ajudar els infants amb la ràbia que senten, no sabem com fer-ho.

Associem la ràbia a conflicte i com que el conflicte no ens agrada i el jutgem com a negatiu, intentem evitar-lo o reprimir-lo. Ara bé, el conflicte és inherent a la vida: ens ajuda a créixer, a aprendre i a evolucionar.

Moltes vegades, quan els infants senten ràbia i apareix el conflicte entre el que els demanem i el que ells volen, solem gestionar-ho de la mateixa manera com els nostres pares ho feien amb nosaltres. Especialment si estem cansats o estressats, tendim a reaccionar de manera inconscient i se'ns activa l'automàtic, és a dir, el que vam aprendre quan érem petits dels nostres pares. El que vam integrar en una etapa molt sensible on, per dir-ho d'alguna manera, tot quedava "registrat". Si la ràbia es tendia a ignorar, tenim moltes possibilitats de fer el mateix, si se'ns reprimia, ens podem trobar reprimint-la també, etc.

La ràbia, com qualsevol emoció, és important que es pugui expressar. L'emoció sempre és vàlida, però a vegades el comportament que se'n deriva no ho és i és això, el comportament, i no l'emoció, el que haurem d'educar i ensenyar als nostres fills a canalitzar d'una manera assertiva que no els faci mal ni a ells ni als altres.

La ràbia necessita ser acompanyada amb empatia, amb comprensió i pensant sempre que quan un infant la sent, pateix. No és un caprici ni ganes de tocar el voraviu, sinó l'expressió d'un patiment que l'infant sent en aquell moment. Per tant, necessiten que els escoltem activament, que estiguem presents i que els ajudem a donar sortida a aquella emoció tan intensa. Depenent de l'edat, uns infants necessitaran una abraçada o parlar-ne, altres estar sols un moment, altres moure's, altres picar un coixí, etc.

Per poder fer tot això és imprescindible que mirem primer endins, cap a la nostra ràbia, i aprenguem a canalitzar-la també d'una manera assertiva, començant per preguntar-nos què passava a casa, quan érem petits i sentíem ràbia. Com ens acompanyaven?

ARXIVAT A:
Família
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut