"Els Anells de Poder" baten rècords mentre tornen "Cobra Kai" i "The Good Fight"

"El Senyor dels Anells: Els Anells de Poder" A quina plataforma? Amazon Prime Semàfor Verd "El Senyor dels Anells" ja és la més vista de la història del servei de vídeo d'Amazon. És la sèrie més cara de la història, tant pel cost per episodi com pel cost dels drets de l'obra de Tolkien, però ha estat una bona inversió: el món d'"El Senyor dels Anells" interessa, i molt. Recordem que la sèrie, que es titula "Els Anells de Poder", s'ambienta a la Segona Edat i, per tant, el que explica succeeix abans que "El Hòbbit" i "El Senyor dels Anells", que passaven a la Tercera Edat i que són les dues històries més conegudes de la Terra Mitjana, tant pels lectors de l'obra de Tolkien com pels espectadors de les pel·lícules de Peter Jackson. La sèrie aspira a captar els dos públics, i el que fa, penso que de forma molt intel·ligent, és evocar les pel·lícules, que al capdavall van ser un èxit comercial. Així que només començar ens ofereix un pròleg narrat amb veu en off similar al de la pel·lícula "La Germandat de l'anell", que ens posa en context. Tot seguit, presenta la protagonista, que és la Galadriel, amb una lluita que recorda també una lluita a Mòria de la primera pel·lícula, en la qual el director J.A. Bayona també s'inspira en els moviments de càmera. Així és molt fàcil sentir-se que tornem a ser a la Terra Mitjana. La combinació de drama èpic i comèdia, que posen sobretot els hòbbits (bé, tècnicament són els peupilosos) i els nans també és similar a les pel·lícules. Això no vol dir que la sèrie sigui perfecte. Pateix amb la dificultat de presentar molts personatges i escenaris. I sobretot té alguns problemes de ritme que deriven d'uns diàlegs que són massa llargs. Els de Galadriel i Elrond, per exemple. La trama gira al voltant de Galadriel, que era un personatge que ja apareixia a les pel·lícules. Això també facilita la introducció dels que no coneguin gaire aquesta part de la història. La Galadriel jove és una guerrera decidida i tenaç, tal com Tolkien la descrivia als Apèndixs d'"El Senyor dels Anells", que és en el que es basa la sèrie. El pes de Galadriel i les crítiques que ha generat El pes que la sèrie ha posat en aquest personatge, que és una dona, ha generat moltes crítiques. Fins i tot d'Elon Musk! I que no hauria de tenir tant de protagonisme. Personalment, penso que aquestes queixes no tenen sentit. Per descomptat que a l'obra de Tolkien els personatges femenins no tenien un paper tan rellevant. Però la sèrie és una adaptació i, com a tal, s'adapta al temps en què està feta. De fet, fins i tot en això és semblant a les pel·lícules, on van donar un pes a Arwen que no tenia als llibres. De fet, la van posar al lloc de Glorfindel en una escena clau, la del riu Bruinen. Però l'important és que l'escena era increïble, de les més emocionants de la pel·lícula. Doncs amb la sèrie penso el mateix. Aquí han fet més adaptacions per fer la sèrie més propera a la sensibilitat del 2022 i això inclou elfs negres, per exemple. Doncs endavant. Amb esperit tolkienià i doblada en català L'important no és aquest detall, sinó que la sèrie sigui tolkieniana, en el sentit que en reculli l'esperit. I ho fa perfectament: en la manera de presentar una lluita de l'esperança contra la desesperança, en com mostra la crida de l'heroi fins i tot en personatges que no semblen destinats a fer-ho i en la manera de despertar el sentit de l'aventura de l'espectador. Al meu parer, aquesta essència és la que s'ha de respectar. L'altre fet important és que la sèrie ha estat doblada al català. I és molt important que ho sigui, perquè la situació del català en les plataformes és minoritària i que una estrena d'aquesta magnitud es pugui mirar en català és un pas important. I a més és un doblatge excel·lent. Fins i tot com a habitual de la versió original que soc, vaig gaudir molt de repetir els episodis veient-la en català. Deixeu-me a afegir a això que fa poc s'ha reeditat els "Contes inacabats de Númenor i la Terra Mitjana" de Tolkien amb la traducció de Dolors Odina. Una traducció excel·lent i encara que no és el llibre en què es basa la sèrie, us el recomano si voleu conèixer més la Segona Edat de la Terra Mitjana. L'ha editat Proa, a més una coberta molt elegant de Ted Nasmith. "The Good Fight" Semàfor Verd A quina plataforma? Movistar+ (8 de setembre, última temporada) Continua sent una sèrie d'advocats que en realitat no és una sèrie d'advocats, sinó el retrat del món actual. O per ser exactes: com la protagonista, la Diane, assumeix que el món actual cada cop és pitjor. A la nova temporada explicita que té la sensació que estem anant cap enrere. Ella va cap a enrere amb la seva carrera i el món va cap enrere també. En el cas dels Estats Units amb la decisió del Suprem d'anul·lar el dret constitucional a l'avortament. El primer episodi (que és el que he pogut veure fins ara) és més que mai un antídot per riure malgrat el que passa el món. Inclou el context d'una guerra i manifestacions, i també una sensació que això no acabarà bé. Veurem què passa al final de la sèrie! "Mike" Semàfor Verd A quina plataforma? Disney+ (8 de setembre) M'ha entusiasmat, i sense interessar-me especialment la boxa. Et posa en la pell de Mike Tyson i et fa entendre la seva infantesa difícil i el seu desig de ser estimat, que es troba al fons dels motius que el van dur a entregar-se a un entrenador que el va convertir en una màquina de la boxa. Fa servir tots els recursos adequats: salts en el temps endavant i endarrere, càmera lenta, trencament de la quarta paret,... i l'actor Trevante Rhodes aconsegueix mostrar-lo vulnerable i temible alhora. La seva interpretació i també la de Harvey Keitel li donen cor a una història que més que d'esport parla sobre la necessitat d'amor. Això sí: si coneixeu la vida de Mike Tyson no aporta res de nou. De fet, tot i ser una biografia no autoritzada (Tyson s'ha queixat sobre la sèrie), passa força de puntetes pels aspectes polèmics de la seva vida. Malgrat això, una minisèrie biogràfica molt recomanable. "Cobra Kai" Semàfor Groc A quina plataforma? Netflix (9 de setembre) Manté el mateix problema que arrossega des de fa tres temporades, que és que les trames dels adolescents no tenen el mateix interès que les dels adults. La temporada obre amb el personatge de Miguel buscant el seu pare, i no funciona tan bé com la trama centrada en l'ascens imparable del dojo Cobra Kai. El fet que guanyin els dolents de la sèrie li dona una tensió inèdita. La sèrie ha estat intel·ligent separant un altre cop Daniel Larusso i Johnny Lawrence, perquè ha permès recuperar els trets bàsics dels dos personatges. Especialment Johnny, que primer era el protagonista i és qui sempre ha generat la combinació d'humor i nostàlgia que ha fet de "Cobra Kai" una sèrie molt entretinguda. Molt més que les picabaralles d'adolescents, tot i que entenc que hi són perquè així aconsegueix ser una sèrie transgeneracional. "Pistol" Semàfor Verd A quina plataforma? Disney+ (7 de setembre) Una altra biografia, força entretinguda, sobre la gestació i l'explosió dels Sex Pistols. És una sèrie que és tot ritme, amb una direcció elèctrica de Danny Boyle i amb una banda sonora plena de grans temes. No només dels Sex Pistols, sinó de molts grups dels 70. De fet, el context és la part on la sèrie posa més èmfasi, explicant com els Sex Pistols van ser el producte de la situació difícil de molts joves a l'Anglaterra de Margaret Thatcher i de la ment brillant de mànager Malcolm McLaren, que els va convertir en un espectacle tan cru i trencador com rendible econòmicament. Els actors agafen molt bé els manierismes dels membres del grup, la sèrie sap explicar molt bé els personatges i hi ha una feina de muntatge molt treballada, combinant material documental barrejat amb ficció. I com a propina, hi trobareu Maisie Williams (de "Game of Thrones").

"Els Anells de Poder" baten rècords mentre tornen "Cobra Kai" i "The Good Fight"

Molt bona setmana d'estrenes, en què també arriba una sèrie sobre el boxejador Mike Tyson i una sobre els Sex Pistols