El discurs anacrònic sobre la violència sexual

S'acaba de dictar una altra sentència polèmica per la violació d'una noia. Condemnat per abús, i no per agressió, l'home que va violar una dona al replà de casa. Va passar a Lleida el 2018 i és l'Audiència de Lleida qui dicta sentència. Reconeix que va ser una relació no consentida, però no hi aprecia prou violència ni ús de la força. No hi va haver prou violència. Què es considera prou violència? Un cop de puny? Un esquinçament? Sang? Una ganivetada? No és prou violent que et violin en un replà? No hi va haver prou ús de la força. Per part d'ell, se suposa? Li hauria hagut de fer més mal encara? Pegar-li? Fer-li blaus a la cara? Trencar-li algun os? O potser vol dir que potser ella no s'hi va resistir prou? Què es considera resistir-se prou? Cridar? Clavar puntades de peu? Esgarrapar? Mossegar? La història es repeteix una vegada i una altra. I no de tant en tant, sinó gairebé cada dia. Fa només uns dies, a l'Audiència de Barcelona passava el mateix. Una sentència considera abús i no agressió la violació en grup de cinc homes a una noia menor d'edat a Manresa, el 2019. Tots cinc, per cert, estan en llibertat des d'aleshores. La justícia és masclista perquè la societat és masclista, i els jutges i jutgesses en formen part i en són una representació. Els jutges tenen un discurs anacrònic sobre la violència sexual. És importantíssima la diferenciació entre "abús" i "agressió sexual". L'abús és una mena de calaix de sastre on hi cap des del depravat que toca un pit a una dona a l'energumen que s'aprofita d'una que està drogada o beguda. Jutgesses com Lucía Avilés denuncien que això acaba resultant ofensiu per a les dones, que -recordem-ho per si algú ho ha oblidat- són les que pateixen gairebé en exclusiva la violència sexual. I per a les dones, una violació és una violació. El clam perquè els delictes sexuals girin entorn del consentiment és generalitzat. Només falta que els polítics facin la feina i ho apliquin al Codi Penal. Tot allò que no sigui un "sí" és un "no" i, per tant, és delicte. La passivitat no implica consentiment, sinó bloqueig, por i instint de supervivència.