Deixeu de posar-vos les mans al cap i feu costat al col·lectiu LGBTQI+

«A mi m'és igual que facin el que vulguin, però per què han d'anar escampant-ho als quatre vents?». Aquesta és una de les frases preferides de la gent que es creu tolerantíssima amb les identitats i les sexualitats no normatives, però que en realitat no ho és tant. A canvi de la seva «tolerància» exigeixen que continuem vivint dins l'armari; no ens apallissaran sempre que no semblem el que som, perquè no suporten veure el que som. L'augment de les pallisses a dones trans no es pot deslligar de l'altaveu que s'està donant als discursos trànsfobs d'un grup minoritari, però ben connectat al poder, que escampa la idea que les dones trans no són dones i que, de fet, no existeixen en absolut, o no haurien d'existir, perquè en realitat són senyors amb faldilles. La deshumanització és el primer pas que legitima la violència, i és ben hipòcrita escandalitzar-se quan els matxirulos de torn executen físicament la violència que fa temps que promouen verbalment els mitjans que donen ales a la transfòbia. Bolleres, mariques, gent trans, gent bi, gent no binària, vaja, l'anomenat «lobby queer» en general, no volem que ens apallissin, òbviament, però resulta que tampoc no tenim cap intenció de viure dins l'armari ni de fer veure que no hi som. Si t'horroritza que el 50% de joves LGBTQI+ pateixi agressions a l'institut, deixa de posar-te les mans al cap i posa fil a l'agulla: fes costat a la llei trans, escolta les demandes del col·lectiu, deixa d'exigir-nos que dissimulem qui som a canvi del dret a existir.