Al gener, el mateix president Torra la donava per liquidada després de fer públic el deteriorament de la confiança mútua entre els dos socis de govern. Vuit mesos, una pandèmia i alguns carnets estripats després, la legislatura torna a tenir constants vitals. Vam marxar de vacances amb el convenciment, reforçat per les converses de passadissos, que a principis d'octubre hi hauria cita amb les urnes. Quim Torra havia d'exercir la prerrogativa que li pertany en exclusiva, com a president, i convocar eleccions just abans que el tribunal suprem l'hi arrabassés. Però els dies d'agost van anar passant i la convocatòria no arribava. La trobada de finals d'estiu a Cotlliure entre Quim Torra i Carles Puigdemont va ser més substanciosa del que les imatges davant la tomba de Machado apuntaven. Diverses fonts confirmen que a Cotlliure es va fixar la nova estratègia de Junts per Catalunya i en part, la del govern. Una estratègia, de moment, amb dos passos: el primer, allargar el mandat de Torra per mantenir la confrontació amb l'estat espanyol. El segon: enfortir l'escut del president dins del govern. I aquí arriba la remodelació exprés que es va filtrar, confirmar i executar ahir en unes poques hores... del matí a la tarda. Quim Torra reforça la seva posició amb el recanvi de tres peces. La nova foto de govern mostra un president apuntalat per una majoria de consellers lleials i confirma el divorci entre PDeCAT i Junts. En plena pugna amb els de David Bonvehí, Torra fulmina una de les polítiques amb més projecció, Àngels Chacon, i esborra el PDeCAT de l'executiu. Un cessament que des del PDeCAT s'ha qualificat de 'purga política', i ja adverteixen que la cosa no quedarà així. Tampoc el conseller Buch ha dissimulat el disgust. ERC parla de guerra civil entre PDeCAT i Junts. L'oposició parla de crisi partidista, de remodelació a mida, de legislatura agònica i de govern esgotat. Per tant, xut cap endavant del president Torra pel que fa a les eleccions, que ara ja no arribarien fins al febrer. Clima encara més enrarit a Palau i entre els sectors procedents de l'antiga Convergència i una crisi de govern sense una motivació del tot clara. I la pandèmia que va fent. "Estabilitat perillosa", diuen els responsables de salut, que és la situació en què es troba ara Catalunya. Que no podem estar tranquils, sinó alerta. Però el soroll -i en especial el soroll polític- distreu, distorsiona i relaxa l'alerta.